Ahir, dilluns 29 d’agost, poc més tard de les 9 del matí. El visitant arriba al Palau Moja (La Rambla cantonada Portaferrissa), que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat, i s’adreça al segurata que hi ha al vestíbul. La conversa que tractaré de reproduir a continuació no la tinc gravada —gravar converses no ho faig gairebé mai, excepte si parlo amb Booking, Ryanair, Vueling i altres companyies amb les que he tingut males experiències comercials—, però va anar més o menys així:
-Bon dia. Voldria veure el senyor ics.
-No hi és.
-Quan hi serà?
-Ara està de vacances.
-Quan les acaba?
-No en tinc ni idea (textual).
-Pot preguntar a algú del seu despatx quan tornarà el senyor ics?
-Esperi’s, que ho provo (ja amb una mica de mala cara).
-Que no li agafen el telèfon?
-No, no hi deu haver ningú.
-Pot preguntar-ho al despatx del costat?
-No, al despatx del costat segur que no ho sabran (ja amb cara d’emprenyat).
-Puc pujar jo a dalt i preguntar-ho personalment?
-No, no li puc permetre que pugi (molt contundent).
-Doncs pot tornar a insistir?
-No contesten, deuen haver sortit.
-Quan pensa que tornaran?
-No en tinc ni idea, si es vol esperar una estona, vostè mateix.
-Però, per vostè, quan és una estona? És que jo tinc altres coses a fer.
-No li puc dir.
-Miri, vaig a fer un encàrrec aquí al costat i tornaré d’aquí a un quart, a veure si mentrestant vostè ja ho ha esbrinat.
-Esperi un moment, que ho torno a provar. (Sembla que li agafen el telèfon, i ho pregunta). Miri, em diuen que ho torni a provar el dia 1, que potser el senyor ics ja serà aquí, però que no és segur que hi sigui.
-Vol dir dijous que ve?
-Sí, però no és segur que dijous el senyor ics ja hi sigui.
-Gràcies, però jo necessito saber-ho segur, que vindré expressament.
-Doncs ho sento, però no és segur que el dia 1 el trobi.
-Quan pensa que pot ser un dia segur per trobar-lo?
-No en tinc ni idea. Miri, si vol, abans de venir truqui a la centraleta i pregunti-ho. (M’apunta el telèfon 93 316 27 40 en un paper, i me’l dóna).
-Gràcies. (Marxo).
No faré comentaris. El dilluns 5 ho tornaré a provar. Trucaré abans, és clar.
-Bon dia. Voldria veure el senyor ics.
-No hi és.
-Quan hi serà?
-Ara està de vacances.
-Quan les acaba?
-No en tinc ni idea (textual).
-Pot preguntar a algú del seu despatx quan tornarà el senyor ics?
-Esperi’s, que ho provo (ja amb una mica de mala cara).
-Que no li agafen el telèfon?
-No, no hi deu haver ningú.
-Pot preguntar-ho al despatx del costat?
-No, al despatx del costat segur que no ho sabran (ja amb cara d’emprenyat).
-Puc pujar jo a dalt i preguntar-ho personalment?
-No, no li puc permetre que pugi (molt contundent).
-Doncs pot tornar a insistir?
-No contesten, deuen haver sortit.
-Quan pensa que tornaran?
-No en tinc ni idea, si es vol esperar una estona, vostè mateix.
-Però, per vostè, quan és una estona? És que jo tinc altres coses a fer.
-No li puc dir.
-Miri, vaig a fer un encàrrec aquí al costat i tornaré d’aquí a un quart, a veure si mentrestant vostè ja ho ha esbrinat.
-Esperi un moment, que ho torno a provar. (Sembla que li agafen el telèfon, i ho pregunta). Miri, em diuen que ho torni a provar el dia 1, que potser el senyor ics ja serà aquí, però que no és segur que hi sigui.
-Vol dir dijous que ve?
-Sí, però no és segur que dijous el senyor ics ja hi sigui.
-Gràcies, però jo necessito saber-ho segur, que vindré expressament.
-Doncs ho sento, però no és segur que el dia 1 el trobi.
-Quan pensa que pot ser un dia segur per trobar-lo?
-No en tinc ni idea. Miri, si vol, abans de venir truqui a la centraleta i pregunti-ho. (M’apunta el telèfon 93 316 27 40 en un paper, i me’l dóna).
-Gràcies. (Marxo).
No faré comentaris. El dilluns 5 ho tornaré a provar. Trucaré abans, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada