.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 29 d’agost de 2016

Política grotesca: quan un no rotund és un sí

Foto: HispanTV

Després —i abans també, és clar— de les últimes eleccions estatals del 26 de juny la majoria de líders polítics han anat fent les seves declaracions, entre les quals s’inclouen algunes mentides pietoses. Però aquesta vegada no tots han mentit amb la mateixa intensitat que el líder de Ciudadanos, Albert Rivera. Sap greu, almenys me’n sap a mi, que amb el mal cartell que els catalans ja tenim a l’oest, sigui precisament un català qui ocupi un lloc important en el podi dels polítics menys creïbles d’Espanya. Però cal acceptar les coses tal com són, i el posicionament polític del no però de Rivera l’està fent mereixedor d’ocupar un lloc rellevant en aquell podi.

Abans de les eleccions i immediatament després del 26-J, Rivera va deixar molt clara la postura rotunda del seu partit: amb Rajoy de candidat a La Moncloa, ni aigua, i això incloïa no votar sí a la investidura de Rajoy com a president, ni abstenir-se. Després, a mesura que han anat passant les setmanes i la calor de l’estiu ha anat estovant les seves aparents conviccions, Rivera ha anat matisant la seva postura inicial. Un incís: com que els polítics no acostumen a rectificar, ara de rectificar en diuen matisar. En fi, coses del llenguatge polític, o d’un ego desmesurat que els impedeix admetre que, com tothom, ells també s’equivoquen. Deuen pensar que qui rectifica està admetent que s’ha equivocat, i és per això que aquest verb no l’acostumen a conjugar gaire.

Bé, el fet és que un mes després de la jornada electoral, aquell no tan rotund de Rivera ja s’havia convertit en el compromís en ferm d’una “abstenció tècnica” per ajudar Rajoy a mantenir-se a La Moncloa. Per cert, quina diferència hi deu haver entre una abstenció tècnica i una abstenció sense adjectius? Seria bo que Rivera ens ho aclarís. Però el PP va respondre que amb l’abstenció de Ciudadanos no n’hi hauria prou. Així, a Rivera se li va demanar que passés de l’abstenció a comprometre’s a votar i, finalment, aquest cap de setmana ha signat amb Rajoy el seu suport incondicional. A partir d’aquest llarg sainet estiuenc Rivera ha passat a ser un cadàver polític. Després alguns es queixen de la manca de credibilitat dels polítics, però ells en són els principals responsables.

3 comentaris:

luis ha dit...

És una obvietat que els polítics menteixen, començant per Albert Rivera. Ara no només menteixen a Madrid. Aquí també ho fan amb el tema de la independència. Molt parlar de la Declaració Unilateral d´Independència quan saben que l´única opció és la del referèndum, ens agradi o no, acordat amb Espanya.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Ja sé que a tu t'agrada anar repetint sempre la mateixa musiqueta, com si per repetir-la tant acabés sent veritat. Però avui el tema és un altre. No ens desviem.

luis ha dit...

Potser si que repeteixo sempre la mateixa musiqueta, però el que vull és constatar una realitat que tú no vols sentir o això sembla. No ho negaré, Albert Rivera és un botifler de cap a peus. Ara dit això jo només volia constatar que em fa gràcia que només és parli quan menteixen a Madrid i quan ho fan aquí tots callats.