Surto de casa d’hora quan, com qui diu, al barri encara no han posat els carrers. Agafo el Tren de Sarrià. A Sarrià encara no tenim metro, però tenim el Tren de Sarrià, una de les coses del nostre barri que, com va dir Josep Pla quan n’era veí, és l’única cosa que ha funcionat seriosament a Barcelona durant aquests últims anys. En uns deu minuts em planto a la plaça Catalunya. Surto per la porta que dóna al capdamunt de La Rambla i començo a caminar en direcció Colom.
Degut a la inflació de turisme que a Barcelona ho envaeix tot, un exercici aparentment tan senzill com aquest, caminar per La Rambla, fa anys que no el puc fer amb tranquil·litat. De fet, sempre que puc evito passar-hi. A les nou del matí, però, encara t’hi pots arriscar; els turistes encara dormen o, els més matiners, encara esmorzen. Bé, seguim. M’aturo un moment al Palau Moja per fer una gestió però no estic de sort.
Aprofito per entrar a l’Oficina de Turisme que hi ha als baixos d’aquell palau, però també estic de pega. Demano una cosa que necessito i que ells haurien de tenir, però resulta que no la tenen. L’excusa de la persona que m’atén: és que fa poc que hem obert aquesta oficina i això que vostè demana encara no ho hem rebut. Però vagi aquí al davant, al Palau de la Virreina, que ells potser ho tenen. No cal dir que a La Virreina tampoc trobo el que busco.
Segueixo Rambla avall intentant esquivar els tolls d’aigua que s’han format a resultes de la neteja del carrer, i truco a en M., que treballa molt a prop. Ens trobem al carrer Jerusalem i fem un cafè ràpid. Deu minuts escassos i segueixo la ruta. Observo que als porxos exteriors del Mercat de Sant Josep, més conegut com La Boqueria, les taules que la senyora Colau fa pocs dies va fer retirar han quedat substituïdes per rondalles de gent jove asseguda a terra. Resultat: ara els vianants encara disposen de menys espai per passar que abans.
(Segueix aquí)
Degut a la inflació de turisme que a Barcelona ho envaeix tot, un exercici aparentment tan senzill com aquest, caminar per La Rambla, fa anys que no el puc fer amb tranquil·litat. De fet, sempre que puc evito passar-hi. A les nou del matí, però, encara t’hi pots arriscar; els turistes encara dormen o, els més matiners, encara esmorzen. Bé, seguim. M’aturo un moment al Palau Moja per fer una gestió però no estic de sort.
Aprofito per entrar a l’Oficina de Turisme que hi ha als baixos d’aquell palau, però també estic de pega. Demano una cosa que necessito i que ells haurien de tenir, però resulta que no la tenen. L’excusa de la persona que m’atén: és que fa poc que hem obert aquesta oficina i això que vostè demana encara no ho hem rebut. Però vagi aquí al davant, al Palau de la Virreina, que ells potser ho tenen. No cal dir que a La Virreina tampoc trobo el que busco.
Segueixo Rambla avall intentant esquivar els tolls d’aigua que s’han format a resultes de la neteja del carrer, i truco a en M., que treballa molt a prop. Ens trobem al carrer Jerusalem i fem un cafè ràpid. Deu minuts escassos i segueixo la ruta. Observo que als porxos exteriors del Mercat de Sant Josep, més conegut com La Boqueria, les taules que la senyora Colau fa pocs dies va fer retirar han quedat substituïdes per rondalles de gent jove asseguda a terra. Resultat: ara els vianants encara disposen de menys espai per passar que abans.
(Segueix aquí)
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada