(Ve d’aquí)
Travesso el mercat per dins quan encara no hi han les aglomeracions habituals dels turistes que van per lliure, i dels grups de turistes que porten guia amb paraigua aixecat per fer-se veure. Hi ha parades obertes però molts locals encara estan tancats, alguns tot just comencen a obrir. Al conegut Bar Pinotxo, per exemple, que els habituals diuen que ja no és el que era, encara tenen la persiana a mitja asta. La gent es lleva tard.
Segueixo baixant fins a Fernando (encara no m’he acostumat a dir Ferran), giro a l’esquerra i camino fins a la plaça de Sant Jaume. Em fico pel carrer del Bisbe i passo per davant de la Casa dels Canonges. Llavors entro a l’Arxiu Històric de la Ciutat i veig l’exposició “Les veus de les dones. Guerra Civil, Franquisme i transició”. Tot i que només entrar s’intueix la ideologia esquerranosa de qui l’ha muntat, l’exposició és prou digna; la recomano. Vaig després al Col·legi d’Arquitectes per veure l’exposició que porta per títol “50 anys d’arquitectura 1966-2016”. Francament, n’esperava molt més. Prescindible.
Llavors agafo el Portal de l’Àngel, i no puc evitar entrar a fer una ullada a la sabateria Casas. Per deformació professional, pregunto al dependent on han estat fabricades unes sabates que m’agraden i que estan molt bé de preu (encara estem en època de rebaixes). La seva resposta: són nostres, les fabriquem nosaltres. Jo insisteixo: però on, a Elda, a La Rioja, a Vietnam, a la Xina? On és la fàbrica? No em sap contestar. Marxo. Sense les sabates, és clar. Sempre m'agrada saber què compro, i més quan es tracta de productes relacionats amb el meu ram d'activitat professional.
Agafo el Tren de Sarrià de tornada i en menys d’un quart torno a ser al meu barri. Ja han posat els carrers però de gent se’n veu molt poca, i com que la xafogor ja comença a passar de mida dono per acabada l’excursió ciutadana. És hora d’engegar l’aire condicionat i, mentre em dedico a escriure aquest article, penso que a La Rambla ara ja no s’hi deu poder passar.
Travesso el mercat per dins quan encara no hi han les aglomeracions habituals dels turistes que van per lliure, i dels grups de turistes que porten guia amb paraigua aixecat per fer-se veure. Hi ha parades obertes però molts locals encara estan tancats, alguns tot just comencen a obrir. Al conegut Bar Pinotxo, per exemple, que els habituals diuen que ja no és el que era, encara tenen la persiana a mitja asta. La gent es lleva tard.
Segueixo baixant fins a Fernando (encara no m’he acostumat a dir Ferran), giro a l’esquerra i camino fins a la plaça de Sant Jaume. Em fico pel carrer del Bisbe i passo per davant de la Casa dels Canonges. Llavors entro a l’Arxiu Històric de la Ciutat i veig l’exposició “Les veus de les dones. Guerra Civil, Franquisme i transició”. Tot i que només entrar s’intueix la ideologia esquerranosa de qui l’ha muntat, l’exposició és prou digna; la recomano. Vaig després al Col·legi d’Arquitectes per veure l’exposició que porta per títol “50 anys d’arquitectura 1966-2016”. Francament, n’esperava molt més. Prescindible.
Llavors agafo el Portal de l’Àngel, i no puc evitar entrar a fer una ullada a la sabateria Casas. Per deformació professional, pregunto al dependent on han estat fabricades unes sabates que m’agraden i que estan molt bé de preu (encara estem en època de rebaixes). La seva resposta: són nostres, les fabriquem nosaltres. Jo insisteixo: però on, a Elda, a La Rioja, a Vietnam, a la Xina? On és la fàbrica? No em sap contestar. Marxo. Sense les sabates, és clar. Sempre m'agrada saber què compro, i més quan es tracta de productes relacionats amb el meu ram d'activitat professional.
Agafo el Tren de Sarrià de tornada i en menys d’un quart torno a ser al meu barri. Ja han posat els carrers però de gent se’n veu molt poca, i com que la xafogor ja comença a passar de mida dono per acabada l’excursió ciutadana. És hora d’engegar l’aire condicionat i, mentre em dedico a escriure aquest article, penso que a La Rambla ara ja no s’hi deu poder passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada