(Aquesta foto l’he tret d'aquí. De dreta a esquerra: Josep Pla, Francesc Pujols, Josep Maria de Segarra, Antoni López Llausàs i Josep Maria Planes. Any 1930.)
Francesc Pujols (1882-1962, escriptor i filòsof català) s’adreçava així a Josep Pla (1897-1981, escriptor i periodista català):
“Ja deu saber que jo sóc l’autor d’una frase que tingué molt d’èxit: la que diu que, a conseqüència de les condicions que aquest país té per comprendre la realitat, arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat... Ara li afegiré que no solament no tindrem res pagat, sinó que tot el que fem ens costarà caríssim...”
Normalment només es tendeix a recordar la frase destacada en negreta però, amb l’afegitó, Pujols tocava més de peus a terra i anava sobrat de raó. Ser realista és una virtut que no tothom és capaç de practicar, i el nostre feixuc dia a dia ens ho demostra.
Les coses no surten mai de franc, i les reivindicacions polítiques dels catalans, contràries als interessos d’un estat tan potent com l’espanyol, encara menys. Ara bé, que tinguin un cost, per elevat que sigui, no vol pas dir que no siguin justes i/o que siguin impossibles d’assolir.
Pensant en el meu futur i en el dels meus descendents, no cal dir que estic disposat a pagar la part alíquota que em toqui pel fet que Catalunya esdevingui un país independent, un país que pugui passar comptes directament amb Brussel·les prescindint dels actuals intermediaris. I com que estic convençut que pels catalans serà un bon negoci des de tots els punts de vista, al final tothom donarà per bones les travetes de tota mena que dia sí i dia també ens fan des de l’oest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada