Mafalda és una nena de sis anys que fa de protagonista d’un còmic en format de tira diària que es va començar a publicar fa 52 anys. La tira s’ha publicat i es continua publicant en diaris de tot el món. El seu autor és l’argentí Joaquín Salvador Lavado, més conegut com a Quino, fill d’emigrants andalusos.
Mafalda es mostra sempre molt crítica amb tot el que no li agrada i en les seves tires còmiques mostra un interès molt especial pels temes polítics. Les seves sentències s’han fet famoses arreu, i com que es dóna el cas que coincideixo amb aquestes dues característiques —la crítica i l’interès per la política— sovint em sento força identificat amb aquest entranyable personatge.
Una de les seves frases m’agrada especialment: “M’estimo més causar molèsties dient la veritat, que causar admiració explicant mentides”. No cal dir que la veritat pot tenir moltes lectures i no voldria pas donar a entendre que tant la Mafalda com qui això escriu en tenim el monopoli. Però, dit això, m’agrada molt més la gent que defensa les seves posicions prescindint de les molèsties que pugui causar que la que sempre intenta queda bé amb tothom. La majoria dels nostres polítics quedarien enquadrats en aquest segon grup. Dissortadament.
Mafalda es mostra sempre molt crítica amb tot el que no li agrada i en les seves tires còmiques mostra un interès molt especial pels temes polítics. Les seves sentències s’han fet famoses arreu, i com que es dóna el cas que coincideixo amb aquestes dues característiques —la crítica i l’interès per la política— sovint em sento força identificat amb aquest entranyable personatge.
Una de les seves frases m’agrada especialment: “M’estimo més causar molèsties dient la veritat, que causar admiració explicant mentides”. No cal dir que la veritat pot tenir moltes lectures i no voldria pas donar a entendre que tant la Mafalda com qui això escriu en tenim el monopoli. Però, dit això, m’agrada molt més la gent que defensa les seves posicions prescindint de les molèsties que pugui causar que la que sempre intenta queda bé amb tothom. La majoria dels nostres polítics quedarien enquadrats en aquest segon grup. Dissortadament.
2 comentaris:
I quan dius el que penses -i es demostra- aleshores ningú no et vota. Coses que passen.
Clidice,
És ben bé així, i potser és un dels motius que fan que jo no em dediqui a la política a la manera clàssica... com tu ;-)
Publica un comentari a l'entrada