(L’article original en versió paper es va publicar el 2 de setembre de 2016 a la pàg. 6 del núm. 1.772 de La Veu de l'Anoia)
Per si hi ha algun lector que desconegui què és, el burkini és aquesta mena de vestit de bany femení, no cenyit, que només deixa al descobert cara, mans i peus. I com que veig que tothom s’atreveix a opinar sobre què s’hauria de fer amb les senyores que opten per anar a la platja amb el burkini, també em veig amb cor de dir-hi la meva.
Començaré dient que em costa d’entendre que hi hagi senyores que es trobin confortables amb el burkini, una peça de roba que, a més a més, un cop mullada deu ser bastant incòmode de portar. Però, dit això, em costa igualment d’entendre que hi hagi persones, incloent-hi també autoritats municipals i de més alt rang polític, que pretenguin que el burkini es prohibeixi. Aquesta mania de legislar-ho tot!
Qui sóc jo per imposar què s’han de posar —o què no s’han de posar— les senyores que van a la platja? Qui és un alcalde, o un ministre, per decidir com han d’anar vestides, o desvestides, les senyores que volen gaudir d’un bany? Al meu entendre, en aquestes coses les autoritats no hi haurien d’intervenir, que ja tenen prou feina.
Deixem el burkini i passem a les platges nudistes, que una cosa i l’altra estan més relacionades del que pot semblar. Hi ha un refrany que diu que “per tot hi ha de tot”, i ve a dir que a tot arreu hi ha persones de tota mena. Així, entenc perfectament que hi hagi persones a les quals no els agraden les platges on la gent va sense roba, com entenc també que n’hi hagin que siguin partidàries de practicar el nudisme.
A prop de Ciutadella hi ha dues cales que podríem qualificar de familiars, Macarella i Macarelleta. A la primera no s’acostuma a practicar el nudisme, a la segona sí. Doncs bé, és ben senzill. Segons quins siguin els teus gustos, quan ets a la zona tries a quina cala estens la tovallola. Cal regular-ho? Diria que no, aquestes coses s’autoregulen amb el temps, i amb l’ús del burkini segurament acabarà passant el mateix.
Amb l’ús del burkini, però, sí que hi veig un inconvenient que pot tenir conseqüències negatives per a la senyora que el porta. Així, qui utilitzi burkini ha de saber que, si se li presenta un problema quan és a l’aigua i no pot tornar a la platja pels seus propis mitjans, el salvament serà més llarg i complicat: no és el mateix arrossegar un cos amb bikini que un cos amb burkini.
Hauria pogut il·lustrar aquest article amb la foto d’un grup de monges catòliques banyant-se a la platja amb els seus hàbits. Però he decidit no fer-ho, que algú potser s’ho podria prendre com una provocació.
Per si hi ha algun lector que desconegui què és, el burkini és aquesta mena de vestit de bany femení, no cenyit, que només deixa al descobert cara, mans i peus. I com que veig que tothom s’atreveix a opinar sobre què s’hauria de fer amb les senyores que opten per anar a la platja amb el burkini, també em veig amb cor de dir-hi la meva.
Començaré dient que em costa d’entendre que hi hagi senyores que es trobin confortables amb el burkini, una peça de roba que, a més a més, un cop mullada deu ser bastant incòmode de portar. Però, dit això, em costa igualment d’entendre que hi hagi persones, incloent-hi també autoritats municipals i de més alt rang polític, que pretenguin que el burkini es prohibeixi. Aquesta mania de legislar-ho tot!
Qui sóc jo per imposar què s’han de posar —o què no s’han de posar— les senyores que van a la platja? Qui és un alcalde, o un ministre, per decidir com han d’anar vestides, o desvestides, les senyores que volen gaudir d’un bany? Al meu entendre, en aquestes coses les autoritats no hi haurien d’intervenir, que ja tenen prou feina.
Deixem el burkini i passem a les platges nudistes, que una cosa i l’altra estan més relacionades del que pot semblar. Hi ha un refrany que diu que “per tot hi ha de tot”, i ve a dir que a tot arreu hi ha persones de tota mena. Així, entenc perfectament que hi hagi persones a les quals no els agraden les platges on la gent va sense roba, com entenc també que n’hi hagin que siguin partidàries de practicar el nudisme.
A prop de Ciutadella hi ha dues cales que podríem qualificar de familiars, Macarella i Macarelleta. A la primera no s’acostuma a practicar el nudisme, a la segona sí. Doncs bé, és ben senzill. Segons quins siguin els teus gustos, quan ets a la zona tries a quina cala estens la tovallola. Cal regular-ho? Diria que no, aquestes coses s’autoregulen amb el temps, i amb l’ús del burkini segurament acabarà passant el mateix.
Amb l’ús del burkini, però, sí que hi veig un inconvenient que pot tenir conseqüències negatives per a la senyora que el porta. Així, qui utilitzi burkini ha de saber que, si se li presenta un problema quan és a l’aigua i no pot tornar a la platja pels seus propis mitjans, el salvament serà més llarg i complicat: no és el mateix arrossegar un cos amb bikini que un cos amb burkini.
Hauria pogut il·lustrar aquest article amb la foto d’un grup de monges catòliques banyant-se a la platja amb els seus hàbits. Però he decidit no fer-ho, que algú potser s’ho podria prendre com una provocació.
3 comentaris:
Hola, en el teu article manifestes la teva contrarietat al fet d'haver-ho de regular tot, jo hi estic totalmente d'acord, però si jo anés a una platja d'un país musulmà m'hauria de posar burkini tant si com no, i la meva llibertat a decidir, on quedaria? Altrament omets que el burquini no és fruit d'una moda (que com totes podria ser passatgera) sinó d'un criteri religiós i arribats aquí et deixo aquest enllaç per si et ve de gust llegir-lo: EL BURQUINI: UNA TRAICIÓN
http://blogs.elconfidencial.com/mundo/de-algeciras-a-estambul/2016-08-21/burkini-islam-velo-francia-espana-arabia-saudi-wahabi_1249095/
Com sempre, cordialment,
Sílvia
Sílvia,
Interessantíssim l’article d’El Confidencial, moltes gràcies. Hi coincideixo fil per randa.
Em sap greu, però, si he donat la sensació que tu em transmets. És evident que el burkini no és fruit d’una moda passatgera sinó d’un criteri fanàticament religiós.
A l’article hi faltava alguna cosa, però tot té una explicació. La Veu de l’Anoia em limita els meus articles a 2.500 caràcters, i aquest, originalment, els excedia. Vaig haver de retallar-lo i segurament no ho vaig saber fer amb prou intel·ligència.
En fi, deixa’m dir-te que m’agrada rebre els teus sempre ponderats comentaris.
QUE VAGIN COM ELS I ROTI,SI AQUESTES DONES ELS HI VA LA "MARXA",QUE VOLS FERI...PERO DAVANT AQUESTES XIMPLETES DE PARIS,OBLIGATORIAMENT CARA I MANS A LA VISTA. DAVANT ELS FANATICS,LO POLITICAMENT CORRECTA,NO SI VAL.
Publica un comentari a l'entrada