.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 5 de setembre del 2016

Gestos populistes de cara a la galeria

Foto: btv.cat

S’ha fet públic (per exemple, aquí i aquí) que l’Ajuntament de Barcelona (sí, sí, el dels gestos populistes de cara a la galeria), va contractar un grup d’aturats de llarga durada amb l’encàrrec de localitzar, inventariar i començar el procés administratiu per fer retirar als propietaris dels edificis del districte de Nou Barris les plaques franquistes del Instituto Nacional de la Vivienda que encara estan penjades. Casualment, o potser no és tan casual, Nou Barris és el districte on, a les eleccions municipals, els comuns van tenir la millor collita electoral de la ciutat; van superar el trenta per cent dels vots, més del triple que els obtinguts a Sarrià. Un pot pensar —el pensament és lliure— que aquest nou gest populista de la senyora Colau vindria a constituir una mena de compensació en diferit pels serveis prestats en forma de vots.

És el mateix ajuntament que no fa gaire va canviar el nom de la plaça Lluchmajor per plaça de la República. No va quedar gaire clar si els comuns que ens governen es refereixen a les repúbliques —espanyola i catalana— proclamades als anys trenta del segle passat, o a la futura república catalana que ara mateix s’està gestant. Ara bé, observant com en els seus mítings polítics costa de trobar-hi senyeres —i ja no diguem estelades— i, en canvi, es mostren moltes banderes republicanes tricolor, és a dir, espanyoles, un pot concloure que, amb les noves plaques de la plaça Lluchmajor, els que s’anomenen capdavanters de la nova política es deuen referir a les velles repúbliques dels anys trenta del segle passat.

Es podrien posar molts més exemples dels gestos populistes amb els quals setmana sí i setmana també ens obsequia l’alcaldessa de Barcelona, però per no cansar el lector ho deixo aquí. D’aquestes actuacions de caràcter populista els dirigents comuns en diuen una nova manera de fer política, i hi ha ciutadans que s’ho creuen i tot. Al·là els conservi la vista!