Sindicats insolidaris amb els aturats

L’aturat té com a objectiu prioritari trobar una feina, i un dels objectius de les empreses que poden oferir a l’aturat el lloc de treball que busca passa per unes instàncies públiques que no posin traves al creixement de l’economia ni a la contractació laboral. Com més creix l’economia més llocs de treball es creen, i no entrarem ara en la baixa qualitat, absolutament vergonyosa, dels nous contractes laborals que s’estan oferint, perquè això seria un altre debat.

CC.OO. i l’UGT s’han manifestat radicalment en contra de la proposta de la Generalitat per alleujar una mica la cotilla excessiva que regula els horaris comercials de botigues i centres comercials, així com d’obrir un camí cap a la liberalització total de les rebaixes. Qui sap millor que ningú quan i com cal oferir rebaixes a la seva clientela que el mateix botiguer? Qui és un dirigent sindicalista, que del negoci dels botiguers en sabrà tant com jo de física quàntica, és a dir, gens, per decidir quins dies poden d’obrir i a quina hora han de tancar els comerços?

Que aquests aspectes de la vida comercial no s’haurien de regular és de sentit comú, però es veu que el sentit comú no abunda gaire en determinats estaments, oficials o no. Avui toca el rebre als sindicats per la seva ingerència inoportuna. Fa temps, des d’aquest mateix blog, li va tocar el rebre a l’administració pública. Han passat més de sis anys però sembla que no hagi servit de res. Aquesta obsessió per intentar controlar-ho tot ens està portant a la misèria, i qui en surt més perjudicat és el treballador que es troba a l’atur.