.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 28 de setembre de 2016

El gran problema d’Espanya es diu Catalunya

Il·lustració: Les Echos

Diumenge es van celebrar unes eleccions a Galícia i Euskadi que alguns, potser molts, esperaven que fossin decisives per poder desencallar un assumpte pendent de resoldre des de fa nou mesos: la investidura, a Espanya, d’un presidente del gobierno després d'haver-se celebrat dues eleccions sense aconseguir-ho. Podríem catalogar-ho com un nou episodi de la tan desacreditada Marca España.

Els resultats electorals van ser més o menys els que s’esperaven: 1/ la confirmació de les més que previsibles victòries del PP a Galícia i del PNV a Euskadi; 2/ l’enfonsament del PSOE; 3/ la constatació que els partits diguem-ne constitucionalistes (PP, PSOE i C’s) són políticament residuals a Euskadi; i 4/ la prova del cotó que demostra que l’obsessiu anticatalanisme dels ciudadanos no troba clientela en aquells dos territoris: zero diputats de 150. I jo que me n’alegro!

El molt qüestionat líder socialista, Pedro Sánchez, segueix mantenint una postura no acceptada per tothom però, al meu entendre, absolutament coherent i honesta: atenir-se al seu programa electoral. Sánchez es va comprometre amb els seus electors a intentar fer fora els populares del gobierno, i assegura que mantindrà la seva paraula, és a dir, que en cap cas els ajudarà a repetir mandat. Però Sánchez no és el problema de la política espanyola, ni molt menys. Chapeau per Sánchez!

El gran problema d’Espanya es diu Catalunya o, el que és el mateix, el vot dels 17 diputats independentistes catalans. Si aquests diputats renunciessin a l’independentisme, a Espanya ja hi hagués hagut gobierno després de les eleccions de desembre del 2015. Ens hauríem pogut estalviar les eleccions de juny i unes més que previsibles terceres eleccions que, cal no descartar-ho, ens podrien deixar un escenari polític molt similar al d’ara. De continuar així les coses, res impediria la celebració d'unes quartes eleccions a l’estiu del 2017. Potser el problema és que la llei està mal feta. Potser, no; segur.

6 comentaris:

luis ha dit...

Excepte C´s, la resta de partits no volen pactar ni recolzar al PP. Per tant, l'únic problema d´Espanya no és Catalunya. No és així?

gloria abras pou ha dit...

Pedro Sánchez és molt resistent i me n'alegro però temo el seu fracàs.Espanya enyora la falsa pau franquista.
Sánchez no podrà pactar amb els sobiranistes catalans que, si ho són de debò, haurien d'exigir a canvi un referèndum a celebrar-se només a Catalunya i Sánchez sap que aquí també ha de dir NO i NO fidel al seu pensament i a les pressions dels seus baróns.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
No, no és així. T'has llegit l'article massa ràpid, i ara no repetiré el que ja he explicat en l'article. Sánchez és l'únic líder espanyol que ha mantingut la coherència, però avui en dia ser coherent sembla que en comptes de sumar, resta. No pas per mi, és clar.


Glòria,

Ara Sánchez té les de perdre, faci el que faci, és a dir, permetent que Rajoy segueixi a La Moncloa o fracassant en l'intent de formar un govern impossible, i que a resultes d'això s'hagi d'anar a terceres eleccions.

Però el màxim responsable d'haver de tornar a votar és el PP (com ho va ser de les segones eleccions), que ara recull la prepotència i el menysteniment que va dedicar a tota l'oposició durant els seus nefastos quatre anys de majoria absoluta. Majoria absoluta de diputats, perquè de vots només en tenia el 44%, i és oportú recordar-ho per aquells que retreuen que al Parlament de Catalunya només hi ha majoria absoluta independentista de diputats, però no de vots (48%).

Però es pot perdre amb dignitat i anar-se'n a casa amb la cara ben alta (diria que és el que Sánchez busca) o abaixant-se els pantalons com van fer els ciudadanos, que és el que li demanen els González, Rubalcabas, Chacons, Susanas i companyia per part del seu partit, i el PPC's, premsa, ràdio, teles, IBEX35, patronal, sindicats i tota la colla que busca, sense dir-ho obertament, quatre anys més del PP.

Ara anar a unes terceres eleccions és el mal menor, i t'ho diu un que si són per Nadal no es pensa pas acostar al col·legi electoral, i si són una setmana abans ja ho veurem. De fet, governi qui governi a Madrid la posició sobre el problema català serà EXACTAMENT la mateixa: Espanya no permetrà mai que a Catalunya es faci un referèndum d'independència, i ens ho haurem de fer solets. I segur que ens en sortirem.

Oliva ha dit...

SERA MOLT ACLARIDOR,SI "TORNEM"A VOTAR PER NADAL,VEURE COM QUEDA EL PSOE,DE DÑA.SUSANA...

luis ha dit...

Per tu la coherència suma i no resta. Que extrany. Pel 99% de sobiranistes quan la CUP va dir NO a Mas per un tema de coherència era negatiu. Sembla que per a tu no.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Per terra, ja t'ho dic jo ;-)

Luis,
La coherència, no només en política sinó també en altres facetes de la vida, sempre suma. Però posar la CUP com exemple de coherència em sembla un atreviment molt agosarat.