Des de l’endemà de les últimes eleccions estatals assistim a una pressió mediàtica generalitzada cap a Pedro Sánchez que fa rumiar molt sobre el paper de la premsa i de determinats partits polítics en democràcia. Així, ara, el Fuenteovejuna todos a una de la majoria dels mitjans de comunicació espanyols contra el líder del PSOE pretén fer-lo responsable de la convocatòria d’unes molt probables terceres eleccions. Ho diuen des del mes de juny i ho repeteixen dia sí i dia també, i sembla que només per això ja hagi de ser veritat. Doncs no, no és veritat, Sánchez no serà el responsable d’haver de repetir eleccions.
Seria bo que tots plegats fóssim capaços d’estudiar la situació amb una mica més de perspectiva històrica. La causa principal d’haver de tornar a les urnes al desembre ha estat la prepotència de Rajoy i els seus ministres exercida en els darrers quatre anys de majoria absoluta parlamentària. Un incís: són els mateixos mitjans que diuen que Catalunya, tot i tenir una majoria absoluta parlamentària independentista, no té una majoria social, ja que el suport electoral dels partits independentistes només és del 48 per cent. Però s’amaga interessadament que la majoria absoluta de Rajoy encara tenia un suport electoral menor: el 44 per cent.
Sánchez demostra que el seu és un posicionament coherent: complir el programa electoral. No poden dir el mateix populares i ciudadanos, que han incomplert repetidament els seus compromisos amb els votants. Unes polítiques autoritàries i recentralitzadores, unes lleis que en un país normal no passarien el llistó dels mínims estàndards democràtics, i una manca absoluta de respecte cap a l’adversari ha estat durant quatre anys una combinació políticament tòxica que ara, lògicament, passa factura al partit més votat. El culpable, doncs, no és Sánchez; es diu Mariano Rajoy.
Seria bo que tots plegats fóssim capaços d’estudiar la situació amb una mica més de perspectiva històrica. La causa principal d’haver de tornar a les urnes al desembre ha estat la prepotència de Rajoy i els seus ministres exercida en els darrers quatre anys de majoria absoluta parlamentària. Un incís: són els mateixos mitjans que diuen que Catalunya, tot i tenir una majoria absoluta parlamentària independentista, no té una majoria social, ja que el suport electoral dels partits independentistes només és del 48 per cent. Però s’amaga interessadament que la majoria absoluta de Rajoy encara tenia un suport electoral menor: el 44 per cent.
Sánchez demostra que el seu és un posicionament coherent: complir el programa electoral. No poden dir el mateix populares i ciudadanos, que han incomplert repetidament els seus compromisos amb els votants. Unes polítiques autoritàries i recentralitzadores, unes lleis que en un país normal no passarien el llistó dels mínims estàndards democràtics, i una manca absoluta de respecte cap a l’adversari ha estat durant quatre anys una combinació políticament tòxica que ara, lògicament, passa factura al partit més votat. El culpable, doncs, no és Sánchez; es diu Mariano Rajoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada