.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 10 d’agost de 2016

Resposta a Enric Millo (PP)

Et vull comentar el teu article Oportunidad ante el reto catalán, publicat ahir al diari El Mundo. Qui et respon no es considera nacionalista, i d’independentista vindria a tenir una dosi similar a la que podeu tenir tu i els teus, Millo. O és que potser a vosaltres us agradaria que us governessin des del país veí? Us agradaria que les decisions que us afecten més directament les prenguessin altres governs des de Lisboa, Roma, o París? Sí, Millo, ja sé que la pertinença a la Unió Europea té peatges de dependència, però suposo que ja has copsat que avui no estem parlant de Brussel·les sinó d’una altra dependència geogràficament més propera. Tu i els teus, Millo, hauríeu d’entendre que a la majoria de catalans no ens agrada que les decisions que afecten Catalunya i els catalans es prenguin des de Madrid, a sis-cents quilòmetres de distància geogràfica, i a molta més distància si ho comptem en termes d’una mínima sensibilitat política, lingüística, fiscal, etc. que tu i els teus, Millo, quan legisleu sobre temes catalans sempre deixeu de banda.

Millo, qui respon el teu article només es considera català, i no necessita cap més adjectiu per definir-se. No em considero nacionalista, ni patriota, ni sobiranista, ni independentista més enllà del que he comentat abans, ni cap dels adjectius que tu i els teus, Millo, utilitzeu pesadament, sense descans, quan us referiu als catalans que no pensen com vosaltres. Qui et respon considera que Espanya només és un passaport, molt útil per anar pel món, això sí; i un recaptador d’impostos molt efectiu però, alhora, un pèssim distribuïdor de les inversions i les despeses publiques de l’estat.

Tu i els teus, Millo, sou els principals responsables que a Catalunya les coses hagin arribat fins on han arribat. Tu i els teus, Millo, sabeu que la relació de Catalunya amb Espanya ja mai més tornarà a ser com abans. Tu i els teus, Millo, al màxim que podeu aspirar és a que les relacions tan deteriorades d’ara, gairebé d’imposició colonial, evolucionin cap a una nova etapa de bon veïnatge entre dos països sobirans amb els mateixos drets. Això si la majoria de catalans opta per la independència, és clar, tal com diuen totes les enquestes incloent les espanyoles.

Tu i els teus, Millo, no heu permès mai que els catalans puguin decidir lliurement i democràticament el seu futur. De moment sabem del cert que, dels resultats de les eleccions del 27/9/2015, se’n desprèn que un 39% de catalans està en contra de la independència, i el 48% hi està a favor; la resta no sabe / no contesta / no se define. Ningú es pot atribuir com a pròpies les intencions polítiques d’aquesta franja de població dubtosa que encara no sap què vol. Ningú vol dir ningú; tu i els teus, Millo, tampoc.

Tu i els teus, Millo, us heu passat dècades dient que amb violència no es podia fer res, però que sense violència tot era possible. Tu i els teus, Millo, sabeu que fora d’episodis molt puntuals d’èpoques molt pretèrites, a Catalunya no hi ha, sortosament, violència política. M’estic referint a la violència física, als atemptats terroristes, que del mal tracte continuat de l’altra banda, la violència legal, inversora, policial, judicial, lingüística, cultural, etc. ja us n’ocupeu tu i els teus, Millo. No cal dir que amb els apèndixs imprescindibles del Gobierno, la fiscalia, les entitats financeres, els dirigents de les empreses de l’IBEX-35, la Conferencia Episcopal, la premsa de paper i la digital, la patronal CEOE, les emissores públiques i privades de ràdio i televisió, el Tribunal Constitucional, la policia, l’exèrcit...

Tu i els teus, Millo, sabeu tan bé com jo que el contenciós polític Catalunya-Espanya només es resoldrà votant en un referèndum d’autodeterminació, que guanyarà l’opció que obtingui el cinquanta per cent més un dels vots emesos. Així funciona la democràcia.

4 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, de bon rotllo però no parlis de majoria quan el 27-S l´opció independentista no va arribar ni al 50% dels vots. Ens agradi o no, ho hem d´acceptar. Ah, i parlant dels resultats del 27-S encara puc entendre que a CSQP el poseu dintre del Sí/No, ara que també ho feu amb UDC té tela. Un partit 100% unionista sense cap mena de dubte, nomes cal veure el seu nom (Unió Democrática de Catalunya). Em fa molta gràcia.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
1/ Confons majoria (48% vs. 39%) amb majoria absoluta (+ del 50%).
2/ Tornes a confondre el plural amb el singular, donant a entendre, un cop més, que jo parlo en nom de ves a saber qui. T'ho repeteixo per si no et va quedar clar: jo no tinc amo, vaig sempre per lliure. Sempre.
3/ Caus en la mateixa fal·làcia que l'unionisme oficial: atribuir-se uns vots que, d'entrada, no els pertoquen. Tant QWERTY, com UDC, com PACMA, etc. tenen votants independentistes. No ho dic jo, ho diuen ells mateixos. Quants? Chi lo sa!

luis ha dit...

Miquel,
1/Perdona per confondre la majoria absoluta amb la majoria. Accepto l´error. No entrare a parlar dels resultats del 27-S (48% vs. 39%). Només diré una cosa, d´on has tret aquests resultats? els diaris l´endemà no deien el mateix. Antonio Baños va reconèixer que el plebiscit s´havia perdut.
2/Perdona per confondre el plural amb el singular. Demano disculpes. No ho faig expressament. Molts cops escric ràpid i llavors és quan patino.
3/Ho diuen ells mateixos? Qui? el senyor Duran i LLeida? el senyor Espadaler? va home! un partit (UDC) que es va separar de CDC justament pel tema independentista. Més clar impossible. Podem debatir tot el que tu vulguis, però amb sentit comú no dient tonteries.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
A banda d'aclarir-te que El radar de Sarrià no és una hemeroteca on es pugui anar a demanar informació, dono el debat per tancat. Aquest tema ja ha estat molt debatut.