El fenomen okupa a Sarrià

Tot i tractar-se d’un dels barris benestants de Barcelona (ho diuen les xifres de renda), a Sarrià també hi ha okupes, amb diverses modalitats d’okupació. Per tal d’esvair qualsevol dubte vull aclarir que la meva opinió sobre les diferents modalitats d’okupació és negativa, sense matisos. Ras i curt, el moviment okupa no em genera cap mena de simpatia. Sóc fermament partidari del respecte a la propietat privada, i això inclou també les propietats de titularitat pública les quals, cal no oblidar-ho, en el fons també són privades ja que els propietaris som tots els ciutadans. Els polítics —en aquest cas, alcaldes i regidors— només tenen l’encàrrec temporal d’administrar-nos-les correctament i, dissortadament, molt sovint no ho fan amb la cura que caldria.

A Sarrià tenim els okupes clàssics, els que no només no se n’amaguen sinó que fins i tot en fan pedagogia, com les persones joves que fa un any van okupar una caseta del carrer Hort de la Vila. La seva justificació per okupar és que com que necessitaven un espai per desenvolupar les seves activitats —i aquí els sobra raó— van decidir okupar una caseta buida de propietat municipal i, en això, de raó ja no en tenen. L’ajuntament, en aquest cas, ha fet els ulls grossos i fins i tot els ha arreglat la teulada perquè els okupes no es mullin quan plou. Els responsables polítics d’aquesta okupació són el regidor anterior, Gerardo Pisarello, que la va permetre, i el seu successor, Daniel Mòdol.

Potser pot ajudar a entendre els ulls grossos municipals davant del fenomen okupa el fet que ara, a Barcelona, hi ha un ajuntament sociocomunista, amb una gens dissimulada simpatia envers aquests moviments. Però, en descàrrec dels governants actuals, cal recordar que fins a l’any 2015 a Barcelona hi havia un ajuntament de centredreta que també va mostrar la seva complicitat amb els okupes de Can Vies i els del banc okupat de Gràcia, amb pagament secret de lloguer, és a dir, sense coneixement de la ciutadania, inclòs. Així que, per part de l’oposició municipal, de força moral per criticar l’ajuntament actual en tenen ben poca. De aquellos polvos...

Però, a Sarrià, també es donen altres modalitats força peculiars d’okupació. Destaca el cas d’un conseller municipal del districte, ara a l’oposició, el qual, des de fa anys, no paga el lloguer de l’habitatge que okupa, que curiosament també és propietat de l’ajuntament. L’altre okupació, de caire més peculiar, és la d’un altre conseller municipal que forma part de l’equip de govern, i que okupa el seu càrrec sense que els vots obtinguts pel seu partit ho permetin. Aquesta no deixa de ser una modalitat d’okupació força estranya, en aquest cas de caràcter polític, com a conseqüència d’un pacte de despatxos. El missatge que ens han deixat és: tu, sarrianenc, vota el que vulguis que, després, els partits que formem part del govern de la ciutat ja t’ho afinarem amb un pacte de despatxos. No crec que a Barcelona hi hagi altres indrets amb tanta diversitat okupacional.