Foto: El Periódico
Malament rai quan uns policies —i tant m’és que siguin municipals, duaners, portuaris, blaus, grisos, verds o mossos— decideixen sortir al carrer no per fer la seva feina sinó per motius polítics. Sortosament eren pocs però, tot i això, es van fer notar, especialment gràcies a l’ajut de determinats mitjans de comunicació d’un signe polític molt determinat. Perquè, no ens enganyem, la manifestació d’abans-d’ahir a Barcelona no tenia com a objectiu les reivindicacions sindicals clàssiques (salarials, etc.) sinó que va ser una manifestació amb clars objectius polítics, i alguns clarament antidemocràtics.
Cal deixar constància que els partits de dreta i d’extrema dreta i els sindicats policials que es dediquen més a fer política que sindicalisme són els més satisfets amb aquesta exhibició policial. A alguns se’ls veia el llautó antidemocràtic quan reclamaven que no volien complir ordres dels polítics, com si els polítics, així, en general, fossin la pesta bubònica. I doncs, de qui se suposa que han de rebre les ordres els funcionaris públics, inclosos els policials? Que volen els policies, un estatus especial per a ells que passi per sobre de les regles democràtiques?
Dit tot això, penso que amb les seves contínues provocacions a la policia el regidor de la CUP Garganté ha esdevingut un polític impresentable. Sortosament, però, Garganté només es representa a sí mateix, al seu partit i a la gent que l’ha votat; poca, tot s’ha de dir. A Sarrià, per posar un exemple ben proper, ni tan sols tenen representació en el plenari del Districte. Personatges com Garganté i alguns policies que es van manifestar dimarts a Barcelona s’autoexclouen de les regles de la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada