.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 18 de gener de 2017

Els intermediaris

Excepte els anarquistes, que són quatre gats mal comptats i encara no han pogut demostrar enlloc que el seu món ideal (“ni Déu, ni pàtria, ni patró, autogestió”) pugui funcionar, la resta de ciutadans pretenem una cosa tan senzilla i plena de sentit comú com és que els nostres governants —votats democràticament, és clar— siguin connacionals nostres i ens governin des del país que han de governar, Catalunya, sense intermediaris.

Un francès no entendria que els assumptes de França fossin decidits des de, posem per cas, Barcelona, Roma o Madrid, per més bones relacions que França tingués amb els seus veïns Catalunya, Itàlia o Espanya. Doncs de la mateixa manera que un ciutadà francès vol ser governat des de França, sense intermediaris, molts ciutadans catalans volen ser governats des de Catalunya, sense intermediaris.

Després hi ha el nivell governamental superior de la Unió Europea, ja ho sé, però costa d’entendre, si més no ens costa d’entendre a molts catalans, que un català hagi de ser governat també per uns intermediaris de Madrid. I això al marge de les relacions que Catalunya tingui amb Espanya les quals, com tots sabem, tampoc són unes relacions com per tirar coets sinó més aviat el contrari.

Per què necessitem un intermediari —Madrid— entre els nivells de govern de Barcelona i Brussel·les? Aquesta i no cap altra és la gran pregunta. Us heu preguntat mai per què els espanyols no són independentistes? La resposta és molt senzilla, i és que els espanyols es governen des del seu propi país. És a dir, entre la seva capital, Madrid, i la capital d’Europa, Brussel·les, no hi ha cap nivell intermediari de govern.

2 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, de bon rotllo pero no diguem tonteries. Un francès no entendria que els assumptes de França fossin decidits per les ciutats que has dit simplement perque Barcelona, Roma o Madrid no pertanyen al mateix país. De moment, ens agradi o no, Catalunya pertany a Espanya. De moment Madrid no es un intermediari. Es la nostra capital. O no? En un futur ja veurem que passa.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Encara que a tu no t'agradi sentir-ho, la meva capital és Barcelona i la meva segona capital es Brussel·les. I punt, no necessito més intermediaris i/o comissionistes. Espanya és un país molt interessant i recomanable per visitar-lo, i jo ho he fet sovint. A més a més s'hi menga força bé. Però políticament parlant i mirat des del meu punt de vista, Espanya només és un recaptador d'impostos, força efectiu, per cert, però molt menys efectiu a l'hora de distribuir-los. Espanya també és una altra cosa molt important per mi: un passaport que em permet anar pel món. I res més.