El fals centre

En el món de la política sovint es reivindica formar part del centre. A molts polítics els sembla que, si són capaços de convèncer la societat que ells són el centre, estaran en situació de robar vots tant a l’esquerra com a la dreta. Però no ens enganyem, defensar el centre no deixa de ser una manera amable de declarar-se de dretes, però sense dir-ho obertament. Una persona d’esquerres mai es declararia de centre, i si s’hi declarés seria la prova del cotó que aquella persona no és d’esquerres. Hi ha qui pensa, al meu entendre, erròniament, que declarar-se d’esquerres comporta un cert pedigrí social i, en canvi, amb la dreta això no passa. Buscant, doncs, el pedigrí social d'acostar-se a l'esquerra sense ser-ne, una persona de dretes es pot declarar tranquil·lament de centre sense que li tremolin els seus principis. En altres paraules, poca gent de dretes se sentirà incòmode si, de cop i volta, el partit de dretes que vota es declara de centre.

En aquest sentit, l’últim episodi relacionat amb el centre polític, és a dir, amb la dreta o, si es vol, amb l’anomenada dreta endreçada, el trobem en el gir estratègic —que no ideològic— que, de cara al seu pròxim congrés, ha fet un partit de dretes com Ciudadanos. Així, la decisió d’eliminar la menció que diu que Ciudadanos també es nodreix del “socialisme democràtic” va clarament en aquest sentit. El diputat Girauta ha volgut dissimular l’eliminació del socialisme democràtic en la definició del partit dient que “no vol dir que un estigui a la dreta, sinó que no està en l'esquerra”. És a dir, sense dir-ho està reivindicant que Ciudadanos és un partit de centre. Però digui el que digui Girauta, Ciudadanos era ja un partit de dretes que ara, amb el seu pacte estatal amb els populares, ha considerat convenient no dissimular més la seva adscripció dretana. Per això els sobra el socialisme democràtic. Ei, amb tot el dret del món, només faltaria.