.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 23 de gener del 2017

L’aplec de Madrid

Foto: La Vanguardia

De l’aplec anomenat Conferencia de Presidentes que va tenir lloc la setmana passada a Madrid hi ha poca cosa a dir. Allò va ser poc més que una foto, un postureo que en dirien alguns. Expliquen les cròniques que el més important que es va decidir va ser la creació d’una comissió d’experts per discutir sobre un nou model de finançament autonòmic, ja que el que s’utilitza actualment va caducar fa tres anys. Es diu que quan no es té intenció de resoldre un conflicte es crea una comissió, oi? Es pot intuir l’eficàcia, entre molt limitada i nul·la, que tindrà aquesta comissió. La realitat és que l’estat de les autonomies del café para todos està en fallida, i res ho reflecteix millor que la foto de l’acte escollida per il·lustrar aquestes notes, amb la majoria de les banderes per terra.

Diferents membres del govern espanyol van estar pidolant fins a l’últim moment que els presidents de Catalunya i Euskadi també anessin a l’aplec de Madrid. Es buscava la imatge d’una uniformitat que només existeix en el seu imaginari. Es buscava la imatge gràfica del café para todos, però no se’n van sortir. Volien la foto del president Puigdemont al costat dels presidents de Ceuta i de La Rioja en pla d’igualtat, o la del lehendakari Urkullu al costat dels presidents de Melilla i de la Región de Murcia, amb tots els respectes pels espanyols que viuen en aquelles regions i ciutats autònomes d’Espanya. Però ni un ni l’altre van caure en la trampa uniformadora preparada pel govern espanyol. Des del màxim respecte per a les regiones espanyoles, és important el missatge de dignitat que des de Catalunya es va transmetre a Espanya. Catalunya és una nació que, com a tal, mereix una consideració, un tracte i un respecte que l’aplec de Madrid estava lluny de garantir.

Cal dir també alguna cosa sobre l’argument utilitzat pels que critiquen l’absència de Puigdemont. Diuen els crítics que allò va ser una manca de respecte a la meitat dels catalans ja que només es va fer cas al 48 per cent dels independentistes als quals ja els estava bé que Puigdemont no anés a fer-se la foto. Però aquest és un argument fals. La dignitat de la majoria dels catalans es defensava, precisament, no anant a Madrid. Així, utilitzant l’argument dels percentatges, si Puigdemont hagués anat a l’aplec molts l’haurien criticat per haver fet cas a només el 39 per cent dels catalans, que és el percentatge dels que van votar partits declaradament unionistes, aquells que volien que Puigdemont s’afegís a l’aplec. En democràcia, quan no hi ha unanimitat cal aplicar la matemàtica electoral. 48 és més que 39. Un 23 per cent més.

4 comentaris:

Oliva ha dit...

LA "MENINA",ESBUFAGABA...RAJOY ES FEIA EL "CENTRISTA"...I ELS "SOCIATES"EL "RIDI"...I CATALUNYA?,MAL ELS PESI ANARI-NAN¡¡¡

luis ha dit...

Miquel, el 27S els comuns eren independentistes ara ja no. Veritat? I ja no parlem d'Unió. Amb això vull dir que els teus resultats (48-39) son surrealistes. Una cosa es que defensin el referèndum i una altre cosa es el que votarien. NO rotund. I això ho sap tothom. Seguim amb el mateix de sempre.

Clidice ha dit...

Quan el President fa un gest, crec, honestament, que ho fa defensant tots i totes les catalanes, pensin el que pensin, sempre, és clar, des del seu punt de vista polític. Si per a Puigdemont anar a la conferència de les banderes caigudes era menystenir la ciutadania catalana, pensi el que pensi aquesta, va fer santament, va defensar-la i d'això se n'haurien d'enorgullir els més unionistes de tots, també. Una altra cosa és que sàpiguen de què s'està parlant, que això de comprendre la feina presidencial és cosa molt republicana i gens servil i no tothom està cridat a la seva comprensió.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Nari-nan nari-nan!

Luis,
Totes aquestes coses que dius que sap tothom no les sap ningú, i només les sabrem després de comptar els vots del referèndum que farem d'aquí vuit mesos.

Clidice,
Exacte, no tothom té el nivell per entendre-ho.