Foto: El País
Se suposa que qualsevol persona que ocupa un càrrec públic hauria de tenir clars els límits del sentit del ridícul. Veure l’alcaldessa de Barcelona compartint carrossa amb els reis em va generar una estranya sensació de vergonya aliena i rebuig ciutadà a parts iguales. L’excessiu afany de protagonisme combinat amb la manca de sentit comú d’Ada Colau comença a ser preocupant. Aprofito per recordar que l’alcaldessa de Barcelona, generosament finançada amb els diners dels barcelonins, té un sou més que generós: 100.000 € anuals. No entraré ara en si després l’alcaldessa destina una part del seu sou a finançar un partit polític, la quota d’un club de golf, l’escola del seu fill o hi dóna qualsevol altra destinació. Aquí no hi tinc res a dir. Hi ha qui, com Colau, finança la seva pròpia plataforma política; altres polítics fan un donatiu a una ONG, o s’ho gasten al bingo, o es fan un pla de pensions. Com cadascú es gasta els seus diners no és cosa meva. Però avui no parlem de sous sinó dels límits de la decència política. Ada Colau sembla que encara no ha après que a la festa dels reis els únics protagonistes han de ser els nens i els reis. Ningú més. Quin era el seu objectiu quan ahir va decidir pujar a la carrossa reial? Potser promocionar-se políticament a costa del pressupost públic? És aquesta la nova política que tant prediquen els comuns? Permeteu-me que ho dubti. Promocionar-se políticament a costa dels nens i del pressupost públic és més vell que l’anar a peu; uns utilitzen determinades banderes i altres pugen a la carrossa reial.
5 comentaris:
Miquel , primer de tot vull deixar ben clar que l´Ada Colau no m´agrada gens. Però tampoc m´agrada que se li critiqui per tot. Ahir va pujar a la carrossa reial, però et puc garantir que el senyor Xavier Trias (jo estava) en la seva època també es feia notar pujant al cotxe amb els reis. Ah i veig que dels fanalets independentistes d´ahir a la cavalcada de Vic no en dius res. De bon rotllo Miquel, però no pots criticar solsament al qui té una idelogia política diferent a la teva.
Luis,
També de bon rotllo, només faltaria que jo no pogués comentar el que em vingui de gust. I què passa amb la cavalcada de Vic? Que potser no t'agrada? Doncs mira, a mi els fanalets de marres tampoc és que m'entusiasmin, però això tampoc dóna com per fer-ne un article.
Miquel, el tema no es si m'agraden o no. Simplement que tu parles de la politització de la cavalcada de Barcelona però de Vic no dius res. Molt curiós. Pots comentar el que vulguis només faltaria. Jo només volia dirte que a tots els polítics els hi agrada el protagonisme. Potser a Colau mes, però a la resta (tots) també.
http://eumolp.blogspot.com.es/2017/01/comuns-i.html
res, allò del cistell i les cireres. Amb el benentès que no em fan ni fred ni calor els fanalets, més aviat nosa, i que la senyora Colau em cau com el paner. No suporto els mentiders compulsius i els populistes en són a balquena.
Clidice,
Amen!
Publica un comentari a l'entrada