Bastant més que una conferència

Foto: La Vanguardia (Jordi Bedmar / Generalitat de Catalunya)

L’acte d’ahir al vespre a Brussel·les és important, i potser ho és més per consum extern que per consum intern. Ahir, Puigdemont, Junqueras i Romeva van fer una bona feina. Sé que tornant-ho a dir potser em faré una mica pesat, però estic convençut que el cas de Catalunya s’ha d’explicar també, i molt especialment, més enllà dels Pirineus. Pensant en el post-referèndum, l’acció explicativa d'ahir resulta del tot imprescindible, i això és el que es va fer ahir: explicar a Europa el procés català cap a la independència de Catalunya en el marc de la UE. I es va fer amb paraules clares i entenedores, i en quatre llengües: en català (per consum intern), en castellà (pensant en Espanya), i en anglès i francès (pensant en Europa). Ahir a Brussel·les no es va reclamar res (no era el lloc ni el moment adequats per fer-ho) sinó, simplement, es van explicar els plans per convocar un referèndum d’autodeterminació legal i vinculant en un màxim de vuit mesos. Que, a Catalunya, el referèndum serà legal no en tinc cap dubte, i que segur que no serà acordat amb Espanya tampoc. Que sigui vinculant dependrà, òbviament, d’un resultat que sigui clar i inequívoc, és a dir, que tingui un mínim del cinquanta per cent més un dels vots emesos favorables a la independència. L’acte d’ahir és un pas més, i segur que avui no serà portada als diaris europeus, i potser tampoc a la majoria dels diaris espanyols. Però és mot important haver adreçat a Brussel·les un missatge nítid i no subjecte a interpretacions interessades sobre els plans que té el Govern de la Generalitat amb el suport de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya, i deixant ben clar que la vocació de la majoria dels catalans és no deixar de ser membres de la UE.