“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” No es pregunta vol que Catalunya... o vols que Catalunya... sinó que s’utilitza la fórmula voleu que Catalunya... Com que la pregunta s’ha de respondre individualment, entenc que se’ns adrecen individualment i, per tant, ens tracten de vos. En català tenim aquests matisos del llenguatge. Algú potser pensarà que això és un detall menor però, sigui com sigui, a mi m’agrada.
El fons de la pregunta, però, només pot ser un, independència sí o no. Calia que la pregunta fos clara i concisa i si, a més a més, hagués estat més curta, encara hauria sigut millor. Però alguns polítics no han permès la versió més curta de la pregunta. Què hi farem! Deixem, però, que el debat sobre la redundància —redundància és parlar d’un estat i d’una república a la mateixa frase— el facin els lingüistes, i/o que els polítics s’hi entretinguin.
Al capdavall tot indica que, en aquest cas, parlar d’un nou estat que ha de tenir forma de república és el caprici pueril d’alguns dirigents polítics que busquen la complicitat de la seva exigent clientela. O potser només pretenen cridar l’atenció del personal, allò que alguns en diuen marcar paquet. Important és que tothom entengui la pregunta de la mateixa manera, i que ningú pugui dir després “oh, és que jo em pensava que volien dir...!”.
Encara que algunes formacions polítiques semblin opinar el contrari, utilitzar el terme república, país independent o les dues coses no té més importància. Aquesta no és la pregunta que hagués redactat jo però la faig meva sense cap problema. No ens perdem ara discutint per collonades, que d’aquí a l’1 d’octubre hi ha molta feina a fer. I, això sí, guanyarà el referèndum l’opció que obtingui la meitat més un dels vots emesos; aquí no hi caben discussions.
El fons de la pregunta, però, només pot ser un, independència sí o no. Calia que la pregunta fos clara i concisa i si, a més a més, hagués estat més curta, encara hauria sigut millor. Però alguns polítics no han permès la versió més curta de la pregunta. Què hi farem! Deixem, però, que el debat sobre la redundància —redundància és parlar d’un estat i d’una república a la mateixa frase— el facin els lingüistes, i/o que els polítics s’hi entretinguin.
Al capdavall tot indica que, en aquest cas, parlar d’un nou estat que ha de tenir forma de república és el caprici pueril d’alguns dirigents polítics que busquen la complicitat de la seva exigent clientela. O potser només pretenen cridar l’atenció del personal, allò que alguns en diuen marcar paquet. Important és que tothom entengui la pregunta de la mateixa manera, i que ningú pugui dir després “oh, és que jo em pensava que volien dir...!”.
Encara que algunes formacions polítiques semblin opinar el contrari, utilitzar el terme república, país independent o les dues coses no té més importància. Aquesta no és la pregunta que hagués redactat jo però la faig meva sense cap problema. No ens perdem ara discutint per collonades, que d’aquí a l’1 d’octubre hi ha molta feina a fer. I, això sí, guanyarà el referèndum l’opció que obtingui la meitat més un dels vots emesos; aquí no hi caben discussions.
4 comentaris:
Primer guanyeu el 9N i re. Després guanyeu el 27-S amb tota la legitimitat per tirar endavant la DUI i re. Després els famosos 18 mesos i re. I ara un altre cop el referèndum.
De bon rotllo, pero jo pregunto. Ara va de veritat? O segueix sent una broma de mal gust?
Et felicito Luis, quan els esdeveniment és van fent inevitables, es quan s'acaben reconeixent les coses.
Acabes de dir: guanyeu el 27-S amb tota la legitimitat per tirar endavant la DUI i re.
Vol dir que fins ara, deies el contrari del que pensaves realment (per pur interès ideològic) ja que aquí només t'he sentit dir que el 27S varem perdre.
I tant que anem de veritat.
Que el teu subconscient t'hagi traït n'és la prova.
Eliseu
Eliseu, jo he dit que guanyeu perque ho dieu vosaltres. Ara jo segueixo pensant el mateix. No t'equivoquis.
Aneu de veritat? Igual que el 9N i el 27-S? Jo ho dubto. I que consti que no soc unionista. Pero uns polítics que avui em parlen de consulta, demà d'eleccions plebiscitàries, passat de la DUI, passat del RUI... no me'ls crec. Tu si?
Luis,
L'Eliseu ja t'ha dit allò que jo t'hauria dit, però hi afegeixo que tot el teu argumentari només es basa (i ep!, hi tens tot el dret) en la prohibició a la colònia díscola del nord-est peninsular de fer el referèndum que demanen tres quartes parts dels catalans.
Que a les últimes eleccions catalanes l'unionisme va perdre per golejada és un fet, i demà en parlaré amb xifres -un cop més- en una nova entrada al blog. Les enquestes, sempre interessades, simplement no me les crec. Enquestes és el que feia en Franco per evitar les eleccions. En una democràcia també es poden fer enquestes però les decisions es prenen sempre després de votar, i aquesta vegada no serà una excepció.
Publica un comentari a l'entrada