Escenografia d’una roda de premsa

Quan ahir vaig veure per televisió l’escenografia de la roda de premsa del candidat i pres polític català Jordi Sánchez, assegut en una habitació petita amb la fotografia del rei espanyol i la bandera dels seus segrestadors al seu darrere, no vaig poder evitar que em vinguessin al cap episodis mediàtics similars que les dictadures de tot el món organitzen regularment amb els seus presos polítics. Així, la Xina, Cuba, Corea del Nord i altres dictadures per l’estil obliguen els seus presos polítics a retractar-se públicament dels seus actes, i també de les seves idees. Aquestes confessions es retransmeten per televisió per tal que serveixin d’escarment i com a avís a navegants a tots aquells que els passi pel cap tenir la temptació d’imitar-los, és a dir, de passar de la ratlla que separa el control absolut del ciutadà per part de l'estat, de la llibertat i la democràcia.

Òbviament la intervenció televisada de Sánchez no tenia per objecte retractar-se de res, ni Espanya es pot equiparar a la Xina, Cuba o Corea del Nord, però amb els seus presos polítics fa una cosa similar al que fan totes les dictadures del món. Entre molts d’altres, un dels objectius de les dictadures és intentar esclafar la discrepància política mitjançant la humiliació pública dels seus presos polítics. I això és el que han fet les autoritats espanyoles amb el pres polític Jordi Sánchez per tal de complir una resolució de la junta electoral. És a dir, si la junta electoral els obliga a permetre que els segrestats catalans participin en una roda de premsa, els carcellers espanyols aprofiten l’avinentesa per fer-los passar per la humiliació de situar al seu darrere una bandera que els segrestats no consideren seva, així com el retrat del nét polític del dictador Franco.