Fa com qui diu quatre dies els comuns de l’ajuntament de Barcelona liderats per Ada Colau van fer fora els socialistes del seu equip de govern. Va ser una reacció lògica per l’aplicació de l’article 155 de la CE als catalans, fossin independentistes o no ho fossin. Considerant la generalitzada manca de principis del món de la política que hem d’aguantar els ciutadans, vaig trobar coherent i plena de sentit comú aquella mesura colauista.
Fa encara menys dies, quan s’especulava que l’encarregat de la franquícia catalana del PSOE, Miquel Iceta, podia esdevenir no només senador a Madrid sinó president del Senado, aquest personatge, amb ganes de fer mèrits davant del seu cap de files Pedro Sánchez, va assegurar que, si fos el cas, no li tremolaria la mà per tornar a aplicar el mateix article als catalans, siguin unionistes o independentistes.
Aquests dies s’està discutint qui governarà Barcelona en els pròxims quatre anys. Tot i haver perdut les eleccions, els comuns liderats per Ada Colau intenten alguna mena de pacte per tal de governar quatre anys més. Amb la llei a la mà, hi tenen tot el dret. Busquen seguir ocupant les poltrones de la plaça de Sant Jaume pagant el preu polític que calgui i, amb aquest objectiu, es mostren disposats a deixar-se estimar pels partits unionistes per tal d’aconseguir-ho. Això inclou els socialistes del 155 i, per què no?, els ciudadanos del 155.
Acabi com acabi aquest sainet i sigui quina sigui la persona que acabi ocupant aquella poltrona, cada dia hi ha més ciutadans, emprenyats i decebuts, que opten per la desconnexió política amb uns personatges que no semblen capaços de mantenir uns mínims principis bàsics. Així, constatem que per defensar uns legítims interessos personals, determinats polítics semblen disposats a actuar amb un total menyspreu a la ciutadania barcelonina la qual, per cert, els paga un sou força generós; en el cas de Colau, 100.000 euros/any.
Fa encara menys dies, quan s’especulava que l’encarregat de la franquícia catalana del PSOE, Miquel Iceta, podia esdevenir no només senador a Madrid sinó president del Senado, aquest personatge, amb ganes de fer mèrits davant del seu cap de files Pedro Sánchez, va assegurar que, si fos el cas, no li tremolaria la mà per tornar a aplicar el mateix article als catalans, siguin unionistes o independentistes.
Aquests dies s’està discutint qui governarà Barcelona en els pròxims quatre anys. Tot i haver perdut les eleccions, els comuns liderats per Ada Colau intenten alguna mena de pacte per tal de governar quatre anys més. Amb la llei a la mà, hi tenen tot el dret. Busquen seguir ocupant les poltrones de la plaça de Sant Jaume pagant el preu polític que calgui i, amb aquest objectiu, es mostren disposats a deixar-se estimar pels partits unionistes per tal d’aconseguir-ho. Això inclou els socialistes del 155 i, per què no?, els ciudadanos del 155.
Acabi com acabi aquest sainet i sigui quina sigui la persona que acabi ocupant aquella poltrona, cada dia hi ha més ciutadans, emprenyats i decebuts, que opten per la desconnexió política amb uns personatges que no semblen capaços de mantenir uns mínims principis bàsics. Així, constatem que per defensar uns legítims interessos personals, determinats polítics semblen disposats a actuar amb un total menyspreu a la ciutadania barcelonina la qual, per cert, els paga un sou força generós; en el cas de Colau, 100.000 euros/any.
2 comentaris:
Municipals BCN 26 Maig:
ERC+Junts+CUP+BCap = 39.5%
Comuns = 20.7%
PSC+Cs+PP+Vox = 37.8%
Gràcies, Àlex.
Si comptem regidors, queda clar:
independentistes "autèntics", 15
la resta, 26, o són unionistes o són "transversals".
Si comptem vots, s'han de comptar tots, és a dir, tots els partits que es van presentar a les eleccions (no només CUP, BCap i Vox com fas tu), i es fa difícil atribuir els percentatges d'unionistes i independentistes. Els PACMA són unionistes?
Dit això, les municipals només serveixen per decidir qui gestionarà la ciutat, diria que no cal fer-ne més lectures.
Publica un comentari a l'entrada