Bateig amb sorpresa inesperada

Tot i que d’aquestes cerimònies religioses a Barcelona cada dia se’n celebren menys, ahir érem a una parròquia de l’Eixample per assistir al bateig d’una nena al qual ens havien convidat. Una cerimònia de gairebé tres quarts d’hora de durada, seguint fil per randa una litúrgia clàssica que, si més no a Barcelona, ja no sovinteja. En un moment determinat de l’acte, els nens presents a l’església van ser cridats pel mossèn a pujar a l’altar per llegir els seus desitjos per la nena batejada. Un d’ells, de set o vuit anys, va desitjar “que ella estigui bé i ningú la faci callar sobre allò que vulgui dir, us ho demanem Senyor”, o una expressió similar, ja que no vaig prendre nota de les paraules exactes. A la sortida de l’acte, la seva mare em va assegurar que aquella nota que va llegir el seu fill en veu alta no havia estat dictada per ningú. Venint d’un nen petit, aquella petició em va deixar de pedra, però alhora em va generar una sensació d’optimisme sobre el futur de la nostra societat. Em lamento sovint que els nostres dirigents polítics sempre sembla que aspirin a governar una societat mesella, obedient i sense esperit crític, i aquesta situació em preocupa. És per això que les paraules d’aquell nen em van generar molta esperança sobre el nostre futur com a societat. No tot està perdut.