Nou desenes parts dels icebergs estan submergides, i, per tant, només un deu per cent és visible per sobre de la superfície del mar. Però, pels científics, la part submergida sempre resulta més atractiva. Generalitzant molt, la part de les persones i les coses que queda amagada i no veiem i, en conseqüència, només podem intuir, sol atraure més que la que es troba a la vista de tothom.
Quan el pantà de Sau està ple d'aigua, només es pot veure la punta del campanar de l'església romànica de Sant Romà. Però ara que el pantà està gairebé buit i tota l'església ha quedat al descobert, molta gent s'hi acosta per admirar-la. És una activitat que poques vegades s'ha pogut fer des que els anys seixanta del segle passat aquell poble va quedar cobert per l'aigua. El gran mèrit dels constructors d'aquesta església és que després de sis dècades en remull, el seu campanar encara s'aguanta dret.
Passa una cosa similar amb el vel i les sotanes que porten algunes senyores musulmanes; lamento no recordar com s'anomena aquesta peça de roba fosca que tapa tot el cos i que, per cert, també existeix en versió masculina. Entre allò que queda cobert per aquesta peça de roba i el vel, una bona part del cap de les senyores i tot el seu cos només es poden intuir. Però deixant de banda l'aspecte físic, les persones, dones i homes, musulmanes i no musulmanes, no mostren, d'entrada, la seva personalitat, i això que aquesta acostuma a ser molt més interessant que la seva imatge externa. Així, per poder valorar en la justa mesura la part no visible de l’iceberg humà, cal compartir un cafè o un vaset de ratafia amb la persona desconeguda, i tenir-hi una llarga conversa, o més d'una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada