Més demòcrates que independentistes?

Una senyora només pot estar embarassada o no estar-ho, no hi ha terme mitjà. Amb la democràcia passa exactament igual: o ets demòcrata o no n'ets. I amb la independència, més o menys el mateix: o ets independentista o ets unionista; aquí tampoc hi cap l'equidistància. Així, aquells que diuen que això de la independència de Catalunya no ho acaben de tenir clar, no en tingueu cap dubte, la gran majoria, per no dir la totalitat, encara són unionistes, i hi poso l'"encara" amb tota la intenció. És com aquells que diuen que no són de dretes ni d'esquerres: tots sabem que són de dretes. Els autoanomenats federalistes, confederalistes, els de la tercera via i altres opcions per l'estil, és evident que no són independentistes, ja que tots formen part de l'entorn unionista. No feu cas d'aquells que sobre aquest tema entren en graduacions, matisacions i puntualitzacions, els del sí però potser no, els del no però potser sí, o d'aquells altres que diuen que són més demòcrates que independentistes. Quan el diputat espanyol Gabriel Rufián diu que nosaltres som més demòcrates que independentistes, ens està volent dir que té molt clar que ell és demòcrata. Però Rufián ens està dient, també, que no té tan clar això de la independència de Catalunya; si ho tingués clar, Rufián ho diria d'una altra manera, sense conrear aquesta mena d'equívocs en públic, com volent quedar bé amb tothom; ara d'això alguns en diuen eixamplar la base. Fugiu, també, d'aquells que manifesten ser més independentistes que demòcrates, ja que ens estan dient que no són prou demòcrates; aquesta gent, per més independentistes que es declarin, com més lluny, millor. No estic fent un joc de paraules, només intento treure l'entrellat de les paraules pronunciades pel vicari parlamentari del senyor Junqueras a Madrid.