.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 12 de desembre del 2022

Els salaris dels governants

No és la primera vegada que tracto sobre els salaris dels governants, i sé que la meva opinió no és precisament gaire compartida. Així, molta gent creu que l’alcaldessa de Barcelona (100.000 €/any) cobra massa; jo, en canvi, crec que cobra poc, i d’aquí venen molts dels nostres mals. Una altra cosa, al marge del sou, és si a la senyora Colau la contractaria algú per gestionar una empresa privada amb un volum de negoci de 3.500 milions d’euros, i al meu entendre és evident que no.

Sigui com sigui, deixant de banda una minoria de cega obediència militant cap als partits que ens governen, la majoria dels ciutadans ens queixem d'estar mal governats. Penso que anem sobrats de raó. Tenir un bon o un mal govern depèn, evidentment, de molts factors, entre d'altres del sou que les institucions ofereixen als aspirants a governar. Lligant-ho amb el paràgraf anterior, aquesta seria una primera selecció.

És un escàndol que el president del govern d'Espanya cobri 90.000 euros l'any, com ho és que l'alcaldessa de Barcelona en cobri 100.000, i el president de la Generalitat una mica més, però tampoc tant més. I sóc perfectament conscient que entre dietes i altres ingressos informals i pagaments en espècie, els seus ingressos reals són bastant superiors a les xifres oficials. I ja que hi som, expresso els meus dubtes raonables sobre si aquests complements més o menys opacs queden reflectits com a pagaments en espècie a les seves declaracions d'IRPF.

Si pretenem que les persones més vàlides i preparades del país dediquin uns anys de la seva vida a la gestió pública, aquests nivells salarials estan desfasats. Només cal que ens fixem en els emoluments anuals del CEO d'una empresa mitjana o gran i comparem xifres. Quants d'aquests professionals, aquests sí, amb una excel·lent preparació repetidament acreditada, estarien disposats a rebaixar-se dràsticament el sou per treballar uns anys pel país? En conec algun, però són ben pocs. Tenim un problema.