Més sobre Sarrià (I)

Fa uns dies una parella de japonesos que, per cert, parlaven un anglès impecable, em van aturat pel carrer, just al davant de la porta de Gaudi (Passeig Manel Girona cantonada amb el carrer Benet Mateu, Sarrià, Barcelona), i em van demanar si els podia fotografiar al costat de l’estàtua de bronze de Gaudí. Encabat, mostrant-me la guia turística -japonesa- que portaven, em van preguntar si les patates braves del Bar Tomàs del carrer Major de Sarrià era tan bones com deia la guia.

Jo els vaig contestar que això no els ho podia dir doncs els meus coneixements de japonès es limitaven a no més de dues o tres paraules i dues o tres expressions col·loquials, però que, això sí, les braves del Tomàs tenien fama de ser, de lluny, les millors de la ciutat i part de l’estranger. Els vaig recomanar que les anessin a tastar, tota vegada que en menys de deu minuts caminant hi podien arribar.

Casualment, al cap d’una estona ens vam tornar a creuar, ells sortien del Tomàs i jo hi passava per davant. Em van dir que estaven encantats de la troballa, que fins i tot havien repetit, i al preguntar-los quin vi o cervesa havien triat per acompanyar les patates, em van dir que ells no prenien mai alcohol, que varen prendre uns tes (???).

Si en deuen ser de bones les braves del Tomàs que fins i tot ho són acompanyades d’un te!

·

(Continuarà)