Aquest matí ens ha passat per alt que avui, precisament avui dia 18, fa tres mesos que va obrir aquest xiringuitu. El fet d’haver-ho oblidat em fa creure que la consolidació d’El radar de Sarrià comença a deixar de ser un desig incert i esdevé una realitat palpable i cada dia més consolidada, fins i tot amb les seves inevitables rutines. Ara recordo com vaig celebrar a grande e a francesa, com diuen a Portugal, els primers trenta dies del blog al Caffé Florian de Venècia, i també em ve al cap la celebració dels primers dos mesos al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes. Avui l’antiguitat del blog ja es pot començar a comptar en trimestres; ja n’ha passat un. Qui ho havia de dir aquell ja llunyà 18 de setembre! Llavors encara feia calor i avui fa un fred que pela, ni més ni menys que el fred que toca per l’època que estem. Llavors encara érem a l’estiu i ara, el proper divendres, ja ens comença l’hivern.
