.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
5 comentaris:
Lamento no haver trobat la versió catalana. Encara que sembli estrany, a Catalunya no hi ha cap llei que obligui a que els productes farmacèutics s’etiquetin –almenys i/o també- en català. Tan sols constatar el fet.
Miraré a les farmàcies d'Andorra si trobo una versió francesa marca M'ENFOUS o similar.
Un altre possible remei és aquest:
http://perplexand.blogspot.com/2008/07/i-si-parlessim-de-sexe.html
Salvador, el meu “post gràfic” d’avui s'ha de llegir com una continuació, feta des de la ironia, del meu “post teòric” d’ahir. Ignoro quina és la legislació andorrana al respecte però tots sabem que el tractament que els francesos donen a les seves llengües que no són el francès és encara bastant més lamentable que el que donen els espanyols al català, al gallec i al basc. Vull dir que aquí sovint ens queixem, i amb tota la raó, però altres encara tenen més motius per queixar-se que nosaltres.
El meu comentari també era fet amb ironia.
A Andorra el català és l'única llengua oficial i tots els escrits oficials, públics o que puguin tenir relació amb l'administració han de ser en català.
La retolació també ha de ser en català, encara que alguns això s'ho passen per l'entrecuix.
L'etiquetatge de medicaments i altres productes sol ser en l'idioma del país d'origen, els medicaments bàsicament castellà o francès. Aquí no fabriquem ni etiquetem res a part de cada cop menys tabac i unes vedelles de carn molt bona.
Salvador, moltes gràcies per la teva informació. Fa anys que no vaig a Andorra (no m’agraden gens les cues, i tothom parla de les cues d’Andorra). Hi hauré de tornar algun dia ni que només sigui a menjar un plat de vedella andorrana.
Publica un comentari a l'entrada