.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 16 de juliol de 2008

Un consistori en minoria que fa la competència a la iniciativa privada

Cada vegada hi ha més ajuntaments que tenen tendència a fer negocis, que interfereixen en molts àmbits de l’activitat econòmica que haurien d’estar reservats a la iniciativa privada. En els països més seriosos que el nostre els ajuntaments es limiten a gestionar les quatre coses –o quaranta- que es consideren socialment necessàries i no s’assoleixen des de la iniciativa privada. I punt. Aquí no, aquí els agrada remenar moltes més cireres de les que tocarien. Avui parlarem de Barcelona però podrien fer-ho de moltes altres ciutats.

Per centrar el tema convé recordar que l’equip de govern municipal de Barcelona fa més d’un any que sobreviu en precari, en minoria. Les raons són les que són però una explicació la trobaríem en el fet que el partit socialista porta massa anys al capdavant del govern de la ciutat. I amb els anys les idees s’esgoten. I la capacitat de pactar per formar majories còmodes també. I el risc de barrejar els interessos públics amb els privats esdevé una realitat. Els socialistes es creuen que l’ajuntament és seu i actuen com els seus amos. I és que porten més de 29 anys ininterromputs al govern!

Així, en els plens municipals de Barcelona els regidors de l’oposició són més que els de l’equip de govern. Cap problema. L’alcalde Jordi Hereu sempre diu que ell tranquil, es pensa que és irrellevant que es perdin les votacions, que l’equip de govern està per governar al marge de les votacions del plenari i altres modernitats democràtiques. Des de fa temps a Barcelona vivim un tipus de democràcia molt peculiar. L’oposició proposa un tema, aquest es sotmet a debat, es vota, l’oposició guanya i no passa res. El tema no tira endavant per voluntat personal de l’alcalde i el seu equip. I amb aquesta manera de fer, les coses estranyes ja no sorprenen. Hereu va a la seva i l’oposició sembla resignada a ser-ho indefinidament.

Darrerament s’ha publicat que l’Ajuntament de Barcelona fa la competència deslleial a la iniciativa privada en diferents sectors de l’activitat econòmica. Així, sembla ser que l’ajuntament –o una empresa amiga- produeix un vi anomenat Barcelona, en vinyes pròpies, és a dir, en vinyes propietat de la ciutat. Es tracta d’un vi que, per cert, no es troba a les botigues doncs sembla ser que només el serveixen als banquets oficials. Com a complement de la beguda, el consistori barceloní té també un restaurant propi, situat al Fòrum del no res. Disposa igualment d’un hotel de luxe, a Montjuïc, prop del castell que ara ens tornen a dir que ja és de la ciutat, però ells saben que això no és tota la veritat. La lletra petita de la cessió del castell ens l’amaguen. Els barcelonins tenim també un parc d’atraccions al Tibidabo que fins fa poc estava rodejat d’un bosc centenari. Un bosc que fa poc l’ajuntament es va carregar, evidentment després de perdre la corresponent votació al plenari. Van tallar els arbres que els feien nosa per construir-hi una muntanya russa que es veu que era imprescindible. El tema és als tribunals però ja no hi ha solució. Els arbres ja no hi són. Fets consumats.

Aquesta setmana hem sabut també que el blog personal de l’alcalde també el gestiona i l’actualitza l’ajuntament, o una empresa amiga contractada pel consistori, pel mòdic preu de més d’un quart de milió d’euros l’any. Dir que el blog de Jordi Hereu s’actualitza és un eufemisme, una manera amable de dir-ho. Hi ha seccions del blog que fa anys que no s’han actualitzat (ho vaig comprovar ahir mateix). I així podríem anar fent una llista d’activitats interminables que de cap manera pertoquen a un ajuntament, especialment tenint en compte que els diners són nostres. No resultaria gens difícil posar-nos d’acord sobre altres prioritats de la ciutat.

Algú es creu que un ajuntament, amb els diners dels ciutadans, produirà vi, gestionarà un restaurant, o un hotel, o un parc d’atraccions millor que un particular que si juga els seus propis diners? I una altra pregunta, és necessari que la ciutat tingui aquests negocis tenint en compte que al mercat hi ha suficient oferta privada alternativa? Estic convençut que no ho és i, per tant, crec que aquests i altres negocis s’haurien de vendre i utilitzar els diners per fer coses més necessàries per la ciutat. I si el consistori creu que ja ho té tot cobert, podrien rebaixar-nos els impostos.

Per cert, si l’alcalde Hereu creu que necessita un blog personal, no seria més raonable que se’l fes ell mateix? I si no se’l vol fer o no en sap prou, no seria més lògic que se’l pagués ell, o que el financés el seu partit?