.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 21 de juliol del 2011

I després encara tenen l’atreviment de dir que no són anticatalans!

Una de les obsessions de molts espanyols és el rebuig malaltís al teòric plurilingüisme de determinats territoris de l’estat. No l’entenen ni el volen entendre. La seva ignorància és tan atrevida que pensen que això d’expressar-se en català només pot ser fruit d’un caprici estrafolari de nen malcriat que s’ha de corregir com més aviat millor. Sovint argumenten que, si l’espanyol és llengua oficial a tot l’estat, la utilització de qualsevol altre llengua fora de l’àmbit estrictament familiar és sobrera i fins i tot provocadora. No tenen cap ganes d’entendre la realitat plurilingüística de l’estat espanyol, i de fet la neguen dia sí i dia també. Amb unes idees tan peregrines no ha de sorprendre que, per a ells, l’uniformisme lingüístic sigui l’única opció raonable.

Els partits polítics acostumen a recollir les sensibilitats dels seus potencials votants, per més equivocades que puguin ser. Tot i que tampoc en té el monopoli, no és cap secret que, en el món del monolingüisme militant, un dels dos grans partits espanyols és el que més clarament s’ha posicionat sempre en contra de la llengua catalana. És una estratègia política legítima que, per cert, no difereix gaire del pensament governamental que hi havia durant els anys foscos del franquisme. És una opció que saben que els dóna molts vots a Toledo i a Badajoz tot i que no els permet créixer més a Catalunya, on estan estancats amb només el dotze per cent del suport popular. Aquest és el peatge que han de pagar pel seu persistent anticatalanisme.

El seu gran argument per desacreditar qualsevol defensa de la llengua catalana és que els ciutadans tenen altres prioritats com l’atur, el terrorisme i la inseguretat, com per haver d’anar perdent el temps en discussions identitàries i/o lingüístiques. ¡No perdamos el tiempo con falsos debates identitarios! repeteixen frívolament els dirigents d’aquell partit. Però deixant de banda el fet evident que es pot anar en bicicleta i mastegar xiclet alhora, és a dir, és pot defensar el català i alhora lluitar contra la crisi econòmica, amb la seva actitud només ens demostren que el seu propi debate identitario és encara més malaltís que el que injustament ens atribueixen a nosaltres. I sí, parlo d’ells i de nosaltres, i ho faig molt conscient que en aquesta matèria concreta hi ha dues posicions clarament enfrontades.

Més proves. Les recents eleccions municipals i autonòmiques d’Aragó, Balears i València las ha guanyat el gran partit espanyol que dèiem abans. És a dir, exclosa Catalunya, ha guanyat a la resta del territori de parla catalana, sigui parcialment de parla catalana (la franja d’Aragó) o en la seva totalitat (Balears i València). Doncs bé, tot i la seva prèdica anti-identitària, les primeres mesures anunciades per Doña Luisa Fernanda, Don José Ramón i Don Francisco (*) són, gens casualment, de caire lingüístic i, com no podria ser d'altra manera, contràries a la llengua catalana (o valenciana, o mallorquina). Només des de la ceguera política o des del cinisme més malintencionat es pot negar que, si més no en l’aspecte lingüístic, aquell gran partit espanyol sigui profundament anticatalà. Però cal recordar que, ens agradi o no, a Aragó, Balears i València la gent els ha votat massivament i, en una democracia, els resultats electorals s’han de respectar sempre. Afortunadament el cas de Catalunya és diametralment oposat. I que duri!

(*) Aquest personatge va dimitir ahir a la tarda, tant del govern com del partit. Ha estat una bona decisió tot i que excessivament tardana. Però tot indica que el seu successor, Alberto Fabra (amb Camps, a la foto d'El Mundo), no modificarà la política lingüística anticatalana aplicada fins ara.

7 comentaris:

Galderich ha dit...

Aquí el PP no guanya perquè el lloc de la dreta ja està ocupat, sinó...

Per una altra banda el PP perd tota possible i futurible credibilitat amb la seva psicosi anticatalana ja que si és així d'irracional i poc científic (negant la unitat d'una llengua)... com podem creure que la resta de les seves propostes es fonamenten en el cervell i no l'estomac?

I sobre el canvi a Alberto Fabra... sortim del foc per anar a parar a les brases! Que no ho veu en Rajoy que aquest paio està més implicat en casos de corrupció que el mateix Camps?

En fi, una vergonya tot plegat!

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Vols dir que dels Fabra de Castelló no confons a Don Alberto per Don Carlos?

Anònim ha dit...

LO FOTUT,ES QUE ELS"ALTRES" EN AQUEST TEMA PENSANT IGUAL....SOLUCIO?NO CAL EXPLICAR-LA OI?
JUGANT AMB BARCELONA

Dani ha dit...

Fins un cert punt crec que els pobles de vegades tenen els governs que es mereixen, sobretot en democràcia, on cadascú pot escollir. que els valencians hagin votat en majoria absoluta a un corrupte que es veia venir em sembla una cosa demencial... Però igual de demencial és que bona part de l'independentisme català hagi votat a un partit que en el seu programa no es declarava independentista i que ara tothom es lamenti perquè Artur Mas diu, evidentment, que defensar l'independentisme sería un frau al seu programa electoral, perquè ell només va dir de defensar el concert econòmic. Així, se n'ha anat a pastar fang tota la inèrcia de la manifestació més massiva de la història de Catalunya. I per no parlar de pactes amb el PP...
Però dic el mateix que deia quan els "indignats" van bloquejar el Parlament, no es pot boicotejar físicament un òrgan representatiu democràtic, si no ens agrada el que ha escollit la ciutadania, és el que hi ha, però si no ens agrada el que nosaltres mateixos hem votat, potser ens ho hauríem de fer mirar...

Miquel Saumell ha dit...

Dani,
Primer deixa’m dir-te que dissabte a l'Ateneu et vam trobar a faltar. Allà sempre hi has fet intervencions interessants.
Anant al tema, és evident que en democràcia tenim els governs que nosaltres mateixos escollim. Dit això, crec que és bo que siguem curosos en les expressions. Camps no és un corrupte sinó només un presumpte corrupte que, com tothom, té dret a la presumpció d’innocència mentre no hi hagi sentència condemnatòria ferma del jutge.
Sobre el moviment independentista català, aquí hi ha molta confusió i és bo que tots tinguem les idees clares. Els partits declaradament independentistes van treure els minsos resultats que van treure, i la culpa, si se’n pot dir culpa, no és ni de CiU ni del PP. Ara bé, com que segons les últimes enquestes els partidaris de l’independentisme ja són el 43 per cent (jo tinc els meus dubtes), la pregunta que ens hem de fer és on són els vots d’aquestes persones que van sortir massivament al carrer ara fa un any i que es declaren independentistes. Intueixo que la majoria va votar CiU i alguns –jo almenys en conec dos- el PSC. La conclusió és obvia: l’independentisme és políticament transversal, i això és quelcom que els d'Esquerra i companyia no han volgut entendre mai. És a dir, els independentistes no només són d’esquerres sinó que n’hi ha molts de dretes. Ara caldria articular una opció política de dreta endreçada (o de centre dreta si vols) que a les properes eleccions ofereixi nítidament treballar per l’independentisme. Jo penso que aquest partit podria molt ben ser CDC un cop s’hagi desempallegat d’en Duran i companyia, que intueixo que només són quatre i el cabo i que podrien associar-se perfectament amb un PP diguem-ne evolucionat, és a dir, una mica més respectuós amb el tema de la llengua.
Sobre els indignats en el seu moment ja vaig dir tot el que havia de dir.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
M’he tornat a llegir el teu comentari, que igualment agraeixo, però no l’entenc. Ho sento, avui dec estar massa espès.

Anònim ha dit...

off white outlet
off white
yeezy 380
supreme clothing
kyrie shoes
yeezy boost 350
off white clothing
supreme
travis scott jordan
kyrie irving shoes