Tinc molt clara la diferència que hi ha entre un terrorista que només mereix el rebuig social i tot el pes de la llei, i un independentista amb el que hi pots estar d’acord o no però que és mereixedor de tots els meus respectes. En altres paraules, alguns pensem que qui pretén per vies democràtiques passar comptes directament amb Brussel·les prescindint dels actuals peatges espanyols no és per això un delinqüent. Relacionat amb aquestes coses, avui em proposo comentar quelcom inexplicable en una societat democràtica.
Ara resulta que a instàncies del govern d’Espanya, els tribunals espanyols han decidit finalment deixar una part important de la societat basca sense la possibilitat de poder estar representada per determinats partits polítics. Emparats en una llei al meu entendre antidemocràtica, una llei que, no ho oblidem, es troba encara pendent de recurs davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, els jutges espanyols han decidit tirar pel dret, fer-ne una interpretació absolutament restrictiva i anul·lar determinades llistes electorals amb arguments legals més que dubtosos. És a dir, per motius polítics i aplicant les mateixes lleis, ara tocava fer exactament el contrari d’allò que els mateixos tribunals van decidir en les eleccions anteriors. Abans sí i ara no, i sense ni posar-se vermells. D’això se’n podria dir polititzar la justícia, o aplicar la llei amb criteris polítics.
Les llistes ara prohibides són les d’unes opcions polítiques que donen suport a l’independentisme d’Euskadi per la via estrictament democràtica i, òbviament, sense predicar cap mena de violència. Sí, sense violència, i la prova és que no han imputat cap delicte als membres d’aquestes llistes, tots ells perfectament identificats. I si no ho han fet és que no hi veuen delicte ni delinqüents.
Els jutges espanyols han optat per la via matussera, tractant d’anul·lar determinades idees polítiques mitjançant la prohibició de que aquestes se sotmetin a votació dels ciutadans. El resultat pràctic d’aquesta anul·lació de llistes és que estadísticament parlant resultarà que, a partir de les properes eleccions, a Euskadi el suport oficial a l’independentisme baixarà de manera estrepitosa. Però com que encara que alguns ho intenten les idees no es poden prohibir, evidentment els independentistes seguiran existint, diguin el que diguin els resultats electorals del primer de març.
El plantejament que fan les institucions espanyoles (legislatiu, executiu i judicial, todos a una) només és una manera una mica barroera de fer-se elles mateixes trampes al solitari. Segurament pensen que si s’impedeix votar determinades opcions independentistes automàticament desapareixerà el problema de l’independentisme. Però qualsevol persona amb dos dits de front veu que van errats; almenys algunes persones ho veiem així.
Abans d’acabar i consideracions ètiques i morals al marge, algú em pot dir quin article concret de quina llei espanyola obliga a condemnar els actes terroristes? Ho dic perquè molt relacionat amb el tema d’avui sovint es diu que tal individu o tal organització política han de ser objecte de càstig exemplar per no condemnar expressament quelcom que, al meu entendre, cap llei t’obliga a condemnar. I repeteixo, faig aquesta pregunta deixant de banda qualsevol altra consideració. Avui parlem només de lleis i de la seva discrecional aplicació seguint uns criteris polítics canviants.
Ara resulta que a instàncies del govern d’Espanya, els tribunals espanyols han decidit finalment deixar una part important de la societat basca sense la possibilitat de poder estar representada per determinats partits polítics. Emparats en una llei al meu entendre antidemocràtica, una llei que, no ho oblidem, es troba encara pendent de recurs davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, els jutges espanyols han decidit tirar pel dret, fer-ne una interpretació absolutament restrictiva i anul·lar determinades llistes electorals amb arguments legals més que dubtosos. És a dir, per motius polítics i aplicant les mateixes lleis, ara tocava fer exactament el contrari d’allò que els mateixos tribunals van decidir en les eleccions anteriors. Abans sí i ara no, i sense ni posar-se vermells. D’això se’n podria dir polititzar la justícia, o aplicar la llei amb criteris polítics.
Les llistes ara prohibides són les d’unes opcions polítiques que donen suport a l’independentisme d’Euskadi per la via estrictament democràtica i, òbviament, sense predicar cap mena de violència. Sí, sense violència, i la prova és que no han imputat cap delicte als membres d’aquestes llistes, tots ells perfectament identificats. I si no ho han fet és que no hi veuen delicte ni delinqüents.
Els jutges espanyols han optat per la via matussera, tractant d’anul·lar determinades idees polítiques mitjançant la prohibició de que aquestes se sotmetin a votació dels ciutadans. El resultat pràctic d’aquesta anul·lació de llistes és que estadísticament parlant resultarà que, a partir de les properes eleccions, a Euskadi el suport oficial a l’independentisme baixarà de manera estrepitosa. Però com que encara que alguns ho intenten les idees no es poden prohibir, evidentment els independentistes seguiran existint, diguin el que diguin els resultats electorals del primer de març.
El plantejament que fan les institucions espanyoles (legislatiu, executiu i judicial, todos a una) només és una manera una mica barroera de fer-se elles mateixes trampes al solitari. Segurament pensen que si s’impedeix votar determinades opcions independentistes automàticament desapareixerà el problema de l’independentisme. Però qualsevol persona amb dos dits de front veu que van errats; almenys algunes persones ho veiem així.
Abans d’acabar i consideracions ètiques i morals al marge, algú em pot dir quin article concret de quina llei espanyola obliga a condemnar els actes terroristes? Ho dic perquè molt relacionat amb el tema d’avui sovint es diu que tal individu o tal organització política han de ser objecte de càstig exemplar per no condemnar expressament quelcom que, al meu entendre, cap llei t’obliga a condemnar. I repeteixo, faig aquesta pregunta deixant de banda qualsevol altra consideració. Avui parlem només de lleis i de la seva discrecional aplicació seguint uns criteris polítics canviants.
3 comentaris:
Miquel,
molt procedent aquesta pregunta..a vegades la mateixa màquina de la burocràcia judicial es menja a sí mateixa..no podem dir que una cosa és legal si no hi ha llei i tots, jutges i ciutadans, n'hem de ser conscients...a vegades sí que cal una norma i en sobren mil..salut amic
La història de sempre, quan a algú se li impedeix manifestar-se de forma pacífica recorre a una altra manera de fer-se veure: la violència.
Fent això el govern espanyol aconsegueix dues coses:
1- Que els independentistes pacífics no tinguin ni veu ni vot.
2- Que els que es decanten per manifestar la seva disconformitat amb violència es converteixin en terroristes.
A Espanya ja ho saben això, per això han deixat passar totes les ocasions que han tingut per acabar amb ETA, ja que en cas de dexapareixer, s'haurien quedat sense la excusa per excloure els independentistes de la seva democràcia.
I si això ha de costar la vida a quatre guàrdies civils i haver d'anar de tant en tant a fer el paperet amb les families, és un preu que per la gloriosa unidad de españa estan més que disposats a assumir. Mireu sinó la història detallada de l'atemptat del corte inglés de barcelona.
Reitero, els espanyols pot semblar que només fan tonteries, però és la impresió que donden o volen donar, perquè de tontos no en tenen un pèl.
Trina,
Jo més aviat tinc tendència a pensar que aquí sobren normes i manca cultura democràtica per part dels nostres dirigents polítics, sobretot quan arriben al govern.
Marc,
Els nostres veïns no són tontos, d'acord, però a partir d'ara seran uns ignorants ja que no sabran quina és la força de l'independentisme a Euskadi. I crec que haurien de ser els primers interessats en saber-ho. Però sembla que ara han canviat de tàctica i prefereixen amagar el cap sota l'ala.
Publica un comentari a l'entrada