No sé si els manifestants de dissabte a Brussel·les en favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya eren els 2.900 que va dir la policia belga o els més de 10.000 que deien els organitzadors. No els vaig comptar. Si ho hem de deixar en 6/7.000 persones tampoc ho discutirem. Deixem-ho en que uns quants milers de catalans van fer l’esforç de desplaçar-se fins a Brussel·les per tal de participar en la primera manifestació que es fa a la capital d’Europa en defensa del dret a l’autodeterminació del nostre país. Intueixo que l’acte de dissabte és bastant més important del què pot semblar a primera vista. Hi haurà un abans i un després.
És important per diversos motius. El primer és que es tracta d’un acte sorgit de la iniciativa privada, de la societat civil. Una iniciativa al marge de la política a partir d’un article de l’Enric I. Canela aparegut fa mig any en un blog d’internet. Només aquests darrers dies alguns polítics s’han definit. La majoria en contra, alguns amb un innecessari menyspreu envers els manifestants. Uns pocs oportunistament a favor, i encara amb la boca petita. Tant se val. Ja sabem que els partits van per una banda i els ciutadans per una altra. Aquest divorci creixent no és pas cap novetat.
Un altre motiu d’importància és que l’acte de dissabte constituirà la primera pedra de la internacionalització del nostre conflicte. Tinc la teoria, que aquí he exposat més d’un cop, que el futur de Catalunya no ens el resoldran mai a Madrid, i que l’única via per trobar-hi una solució passa per internacionalitzar el conflicte i donar-lo a conèixer a les institucions internacionals. Això vol dir moure’s més amunt dels Pirineus, fer soroll a Europa, i segurament també a les Nacions Unides.
Convé que se’n parli, que se sàpiga també fora de l’estat que Catalunya té un conflicte amb Espanya que algun dia s’haurà de resoldre. Cada vegada hi ha més gent que en comença a estar tipa. Això sí, encara no se sap quants són els partidaris i quants els detractors d’un encaix directe de Catalunya a Europa. Resulta que les lleis d’aquest país no permeten preguntar-ho als ciutadans. Alguns, partidaris del qui dia passa any empeny, consideren que és millor mantenir-nos tots plegats en la ignorància. Penso que van equivocats i tard o d’hora hauran de rectificar. Això no ha fet més que començar.
És important per diversos motius. El primer és que es tracta d’un acte sorgit de la iniciativa privada, de la societat civil. Una iniciativa al marge de la política a partir d’un article de l’Enric I. Canela aparegut fa mig any en un blog d’internet. Només aquests darrers dies alguns polítics s’han definit. La majoria en contra, alguns amb un innecessari menyspreu envers els manifestants. Uns pocs oportunistament a favor, i encara amb la boca petita. Tant se val. Ja sabem que els partits van per una banda i els ciutadans per una altra. Aquest divorci creixent no és pas cap novetat.
Un altre motiu d’importància és que l’acte de dissabte constituirà la primera pedra de la internacionalització del nostre conflicte. Tinc la teoria, que aquí he exposat més d’un cop, que el futur de Catalunya no ens el resoldran mai a Madrid, i que l’única via per trobar-hi una solució passa per internacionalitzar el conflicte i donar-lo a conèixer a les institucions internacionals. Això vol dir moure’s més amunt dels Pirineus, fer soroll a Europa, i segurament també a les Nacions Unides.
Convé que se’n parli, que se sàpiga també fora de l’estat que Catalunya té un conflicte amb Espanya que algun dia s’haurà de resoldre. Cada vegada hi ha més gent que en comença a estar tipa. Això sí, encara no se sap quants són els partidaris i quants els detractors d’un encaix directe de Catalunya a Europa. Resulta que les lleis d’aquest país no permeten preguntar-ho als ciutadans. Alguns, partidaris del qui dia passa any empeny, consideren que és millor mantenir-nos tots plegats en la ignorància. Penso que van equivocats i tard o d’hora hauran de rectificar. Això no ha fet més que començar.
7 comentaris:
Valorant molt que la gent, en plena crisi econòmica i desafecció política, vagi a algun lloc per defensar les seves idees, m'agradaria conèixer si existeix algun tipus de feed-back sobre si veritablement s'ha internacionalitzat la problemàtica als mitjans de comunicació internacionals. Perquè a Brusel·les es fan manifestacions cada dissabte i em costa creure que sortís a algun diari important d'allà (i això si creiem que la premsa belga és important). Per altra banda,el tema si s'ha internacionalitzat molt amb la pregunta d'una gal·lesa en ocasió de la visita de H.Clinton a la UE. Em va semblar molt oportuna tot i que la resposta no ha agradat ningú. N'estic segur que es va parlar de Catalunya a instàncies europees arran d'aquell tema. No tinc tant clar que els funcionaris i polítics de la UE parlin gaire de la manifestació aquest matí. Dit això, felicitats als que van anar-hi i lamentar que molts altres no poguessin anar per manca de recursos econòmics. Per ser justos, en tot cas, curiós que la fita fossin 10.000 i l'organització digués que hi havien 10.000.
Andreu,
M'ha fet gràcia la coincidència entre els teus arguments i els que va utilitzar la senyora Terrón la setmana passada per carregar-se la manifestació. Són pràcticament els mateixos!
La senyora Clinton va contestar en clau diplomàtica, sense mullar-se. Dubto que sabés res de Catalunya encara que potser ara ja s'ho haurà estudiat una mica.
La manifa, la pregunta a Clinton, no et càpiga dubte, tot ajuda a donar a conèixer el problema. I d’això es tracta.
Per cert, l'Enric Canela deia aquest matí que eren dotze mil.
Miquel,jo no poso en dubte la manifestació. És més, jo vaig anar a Brusel·les a manifestar-me per una causa que en teoria també és nacional, el PHN, perquè vulnerava directives europees en matèria hidrològica. I el suport dels dos partits majoritaris de Catalunya fou ridícula. I no va poder anar més gent perquè, sense ser època de crisi econòmica, per desgràcia no tothom s'ho podia permetre. Si interpretes el contrari és que potser no em sé explicar bé... Només tinc el dubte sobre el seu impacte, impacte que no vol dir que jo sigui contrari.
A partir d'ara no comentaré més en aquest blog. Si he de dir alguna cosa t'ho faré arribar directament. Començo a estar cansat de que interpretis d'una determinada forma tots els meus comentaris, fent entreveure una idea que no és la que vull expressar. La culpa és meva per ser provocador sense fer servir paraules grolleres com sí fan altres.
Andreu,
El comentari ràpid fa que de vegades un es passi de la ratlla però rellegeixo l'intercanvi de comentaris d’avui i no veig cap motiu de fons per la teva emprenyada. Sóc una mica provocador i reconec que potser hauria de fer servir una mica més la diplomàcia. Si t'he molestat ho sento molt, no era aquesta ni de lluny la meva intenció. Els blogs són per divertir-se, no per provocar mals rotllos, i procuraré ser més curós amb les expressions utilitzades en els meus comentaris.
Miquel, no tinc problema amb tu i m'agrada que siguis punyent, sinó no només no opinaria al blog sinó que no el llegiria. quan parlo d'altre gent que és grollera són comentaris puntuals, sovint de lectors no habituals i anònims. Si la meva intenció fos aquesta no tindria problema.
El que sí tinc clar és que potser no deixo tants comentaris com és habitual. Per cert, avui el Basté també ha fet la meva reflexió sobre el mèrit de que hi vagin 4.000 persones en avió, serien més si la crisi no afectés tanta gent. Si es vol interpretar des d'un punt de vista pot semblar que estic dient que és una manifestació frívola, però jo no vull treure cap mèrit. Són dues coses diferents.
Per tant, em reitero que potser a partir d'ara tindràs més comentaris meus en comentari e-mail.
La manifestació ha tingut el seu ressò internacional, aquí podeu trobar alguns exempls:
http://www.directe.cat/punt-de-mira/el-resso-de-la-marxa-12886
Els catalans ens costa mobilitzar-nos i sortir al carrer... per això crec que ha estat un èxit, i més si tenim en compte el desplaçament i que s'ha organitzat principalment a través d'internet.
No la mesuro quantitativament, sinó qualitativament.
Gràcies Jaume. Efectivament apareix a molts mitjans, però estarem d'acord que el nombre de "breus" o d'articles en diaris de poca difusió no fa l'efectivitat. Pel bé de l'estratègia d'internacionalitzar el problema no es faria bé d'entrar en autocomplaença, crec que el cas de Québec o Escòcia encara ens treu molts titulars. El valor qualitatiu que comentes sí és important, sobretot per quanta gent ha provocat una reunió similar. Una reflexió en favor dels organitzadors: en una societat on cada cop costa més vincular-se a valors col·lectius (costa trobar-te més de 100 persones a molts actes i costa que algú pagui 20 euros per fer-se soci d'alguna cosa), té molt mèrit fer-ho amb nous mitjans de difusió.
Publica un comentari a l'entrada