El culpable es diu Dídac Ramírez

Després de més de quatre mesos de tancament al rectorat de la Universitat de Barcelona per part d’un petit grup d’estudiants, ahir al matí la policia va desallotjar els pocs que encara persistien en la seva actitud. Com era d’esperar, es van produir tota mena d’actes violents per part d’uns i altres, amb un balanç de ferits i detinguts que no crec que ens hagi de sorprendre gaire. Els estudiants es van arribar a creure que després del llarg tancament el fet de romandre al rectorat era un dret adquirit, i es van resistir al desallotjament. La policia va actuar amb normalitat, és a dir amb la violència que la legislació li té reservada en aquests casos.

L’actuació de la policia va tenir lloc, com és preceptiu quan es tracta d’instal·lacions universitàries, a instàncies del rector, Dídac Ramírez. El senyor Ramírez és el gran culpable d’aquest desgavell que durant quatre mesos tant ha perjudicat la resta d’estudiants –la gran majoria- i el correcte funcionament de les instal·lacions universitàries.

Algú per error ha pogut entendre que permetre un tancament il·legal durant tant temps generava unes expectatives que el rector sabia millor que ningú que no es podrien complir. I això és el que des d’abans de Nadal ha fet per omissió l’irresponsable senyor Ramírez. Deixar que uns estudiants ocupessin les instal·lacions universitàries i no fer res per resoldre-ho durant quatre mesos.

No ens perdem en nimietats. La gravetat de l’actuació del rector no és la decisió que finalment va prendre ahir d’avisar a la policia sinó el passotisme de no fer-ho durant quatre mesos, deixant que dia rere dia la situació s’anés podrint en detriment del normal funcionament de la universitat que ell com a màxima autoritat de la institució té l’obligació de garantir.