.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 16 de març del 2009

El 16, un recorregut de luxe

Sense ser cap expert en el tema, m’atreviria a dir que a la ciutat de Barcelona ja només queda una línia d’autobús amb un recorregut que podríem anomenar de luxe de principi a final. Així, el 16 és l’única línia d’autobús que passa per zones d’alt standing en tot el seu recorregut. Remarco el tot. No parlo dels autobusos en sí, que m’imagino deuen ser similars als de les altres línies. Ni tampoc dels usuaris que l’utilitzen, ja que hi viatja tot tipus de gent. Em refereixo concretament a les zones de Barcelona que dóna servei el 16. Fixeu-vos en el seu itinerari de luxe, en forma d’ela invertida. Comença a la plaça Urquinaona i agafa la Ronda de Sant Pere. Al cap d’uns metres ja gira a la dreta per enfilar el passeig de Gràcia, fins que arriba al Cinc d’Oros. Llavors gira a l’esquerra per la Diagonal. Poc després es desvia a la dreta per la Via Augusta, fins a la plaça Molina. A continuació puja pel carrer de Balmes, agafa la ronda del General Mitre, a continuació el passeig de Manuel Girona fins que acaba el seu recorregut al carrer Doctor Ferran. El que dèiem, a Barcelona no existeix cap altra línia de característiques similars al 16.

Abans hi havia un altre bus públic, diguem-ne de luxe, que enllaçava els tres cortinglés de la ciutat, situats a Diagonal-Carles III, Francesc Macià i Plaça Catalunya. Però no fa gaire va deixar de funcionar, crec que per manca de clientela. Només passava pels dos carrers més senyors de Barcelona, el Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal, evidentment segons la meva particular valoració. Eren uns autobusos blaus i més petits que els altres, amb unes tauletes davant dels seients i tot. Em sembla que el bitllet era més car que els altres. I dic em sembla perquè no el vaig arribar a agafar mai ja que al ser d’una altra empresa no acceptaven la targeta T-10 que utilitzo normalment per desplaçar-me per Barcelona.

11 comentaris:

Unknown ha dit...

Miquel,

Curiosament, el Pla de Busos 2009-2012 incorpora un estudi relatiu a la supressió d'aquesta línia entre d'altres mesures. Així que ben aviat pot ser història.

Vida quotidiana ha dit...

Anava a escriure justament el que l'Àngel ha dit en breus paraules. Tot i que pel que he llegit finalment no faran el canvi, ja que la mesura comportava afegir més autobusos a altres línies.

Sobre el Tombús, sembla que les raons econòmiques explicaven una part de la història. També va influir-hi la congestió del carril-bus de la Diagonal, raó per cert que deu haver decantat a l'Ajuntament a fer el tramvia per la Diagonal.

Anònim ha dit...

No acabo d'entendre el que et crida l'atenció d'aquesta línia. Segur que trobaràs alguna línia que passi exclusivament per les zones de baix standing. Amb la de busos que hi ha a barcelona per culpa d'aquests alcaldes inútils que volen amagar la falta de metros, podries trobar mils de linies curioses.

Anònim ha dit...

El Tombús valia un pelet més, sí. I el gestionava una empresa anomenada Transports Condal o Comtal. Recordo que una vegada un turista italià així tot finolis em va aturar per demanar-me si en aquells busos s'hi feien sopars! (suposo que com que va veure les lampades aquelles...)

Ara no sé si mai he agafat la 16. Jo sóc d'anar a peu sempre que puc; en cas contrari, l'alternativa és el bus, que també m'encanta. És magnific mirar per la finestreta i veure els contrastos de la ciutat i com canvia. En aquest sentit, doncs, totes les línies tenen el seu què. El bus que més agafo és el 55, perquè em passa pel carrer, aquí a Montjuïc, i fa un recorregut molt pràctic: Sant Antoni, Universitat, Catalunya, Trafalgar, Passeig de Sant Joan i amunt fins per allà la Mare de Déu de Montserrat.

Entenc la practicitat del metro, però l'evito de totes totes.

Miquel Saumell ha dit...

Àngel,
Per la part que em toca preferiria que no el suprimissin. El 16 és un dels autobusos que m’acosta a Sarrià.

David,
M'agrada saber que el mantindran. I quant a l'allargament del tramvia, jo proposaria posposar-ho uns anys, fins que ja no parléssim de la crisi. Estic segur que ara hi ha altres prioritats.

david,
Amb les característiques descrites només en tenim un, el 16, però estic disposat a buscar altres línies que destaquin per altres motius. 100% d'acord amb això que dius dels alcaldes inútils. El fotut és que aquests alcaldes inútils, ni que sigui de manera indirecta, els hi posen nosaltres.

Montse,
Jo també vaig molt a peu, però sense excloure el bus, el metro i, quan em convé, el cotxe. Taxis no n'agafo mai.

Anònim ha dit...

Hi ha pendent una remodelació de la xaraxa d'autobusos, com bé diu l'Àngel, el 16 té molts números -si se'm permet el joc de paraules- per fer el ple al quinze.
Encara que el 16 passi per zones benestants, per anar al centre des de Sarrià, res com els FGC, que si t'ho mires bé no deixa de ser un metro de luxe... :p

Unknown ha dit...

Des del punt de vista de mobilitat no veig el problema, sempre i quan es vinculi a un objetiu de connectabilitat, que no sempre existeix. Els criteris pel disseny de les línies d'autobús pot tenir quatre objectius bàsics: a) connectar zones que per mitjà del metro no tenen una connexió fàcil. Per exemple del Paral·lel a la Barceloneta; b) Connectar eixos geogràfics (de nord a sud... el 10, el 14; -d'est a oest (el 41, el 34, el 33, el 43)- en diagonal (el 6, el 7, el 57).
c) Connectar zones d'alta demanda per criteris econòmics, com passava amb el Tombbús o passa a Londres amb el bus 24, que va de Hyde Park a Camden passant per Victoria, Westminster, Trafalgar, Covent Garden, British M; etc. Des d'aquest punt de vista el recorregut no ha de ser necessàriament llarg.
d) Connectar els centres de ciutat amb els barris. Des d'aquest punt de vista es mantenen línies com el 47, de Pl. Catalunya fins més enllà de Sagrada Família tot i que la comunicació en metro és eficient i ràpida amb molts barris intermedis.

El tema és que a Barcelona es fan servir els quatre criteris i a més hem d'afegir-li una relativa inèrcia del passat,que redueix la possibilitat de treure línies "mítiques" i modificar-ne d'altres existents.
En tot cas, el futur ha de permetre planificar millor perquè amb tecnologies SiG es podrà disposar dels fluxes de mobilitat quotidiana desitjada i real i plantejar millores. Per exemple, de Gràcia-zona Fontana o Lesseps a Ciutadella-Villa Olímpica no hi ha cap autobús i cap metro que porti directament a la zona de platges.

Anònim ha dit...

Andreu, jo diria que hi ha el 39, que connecta les dues zones que esmentes, però potser m'equivoco, que ni tan sols visc a Barcelona.

Miquel Saumell ha dit...

Met,
Gràcies pel consell. El tren de Sarrià (que ara en diuen ferrocarrils) també l'agafo.

Andreu,
Avui no et portaré pas la contrària ja que sobre aquest tema demostres entendre-hi molt més que jo.

miquel,
Ni idea, no recordo haver pujat mai en un 39.

Unknown ha dit...

Tens raó, el 39, de baixada, va per torrent de l'olla, força a la vora de Fontana, però de tornada cal creuar tot Gràcia caminant per arribar a la part oest.

Adrià Izard ha dit...

Ara que parleu d'autobusos de bcn, fà poc van canviar el recorregut del 68 de diagonal i Via Augusta. Bé, quan es canvia una línea el més lògic seria possar una bona freqüència perquè la gent el vegi i l'agafi. Doncs no, un 68 cada 20 minuts i és clar vuit, quasi ningú l'espera i de Sarrià a Pl.Cata que és un tram del recorregut hi han els ferrocarrils, més ràpids, més còmodes i amb millor freqüència.