Potser toca dir alguna cosa sobre el partit de futbol d’abans d’ahir, tal vegada l'anestèsia social més efectiva d’aquests dies. Les comparacions de vegades són odioses però més val que siguem ben conscients d’allò que tenim entre mans. En el món del futbol hi ha el referent indiscutible d’en Pep Guardiola i el seu equip. Però en el món de la política estem orfes, no hi ha ningú que li arribi a la sola de la sabata. Per entendre’ns, a la política no hi ha cap Guardiola, i així ens va. Felicitacions del tot merescudes al Barça2.0, sí, però francament, posats a demanar quelcom difícil però no impossible, alguns voldríem que la política és deixés contaminar, ni que fos només una mica, d’aquesta manera de fer tan ben representada per Guardiola i els seus. D’altra manera ens anirien les coses.divendres, 29 de maig del 2009
Barça 2.0 vs. política 0.2
Potser toca dir alguna cosa sobre el partit de futbol d’abans d’ahir, tal vegada l'anestèsia social més efectiva d’aquests dies. Les comparacions de vegades són odioses però més val que siguem ben conscients d’allò que tenim entre mans. En el món del futbol hi ha el referent indiscutible d’en Pep Guardiola i el seu equip. Però en el món de la política estem orfes, no hi ha ningú que li arribi a la sola de la sabata. Per entendre’ns, a la política no hi ha cap Guardiola, i així ens va. Felicitacions del tot merescudes al Barça2.0, sí, però francament, posats a demanar quelcom difícil però no impossible, alguns voldríem que la política és deixés contaminar, ni que fos només una mica, d’aquesta manera de fer tan ben representada per Guardiola i els seus. D’altra manera ens anirien les coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Està clar.
Però crec que això va amb la cultura del panxa content... Sembla com si els polítics fòssin grans funcionaris amb por de perdre el càrrec, i així no és pot treballar.
S'ha de ser decidit, saber on se vol anar i tenir empenta.
Però en vam arribar a dubtar, de'n Guardiola! Avui estic d'acord amb tu, en el món de la política estem orfes i no tenim cap "pep, we can", però Guardiola és d'una generació nova i potser (és una suposició, que si segueixen el model dels jugadors titulars a la nostra política d'ara anem malament) algun bon polític 2.0 arriba entre les noves fornades. Però com Guardiola ningú! :)
Una petita notícia que ahir va passar desapercebuda (estàvem tots tan contents!:
"Amnistia Internacional equipara l'Estat espanyol amb Turquia, el Kazakhstan, Rússia, Ucraïna i l'Uzbekistan pel que fa a la resposta judicial que es dóna a les denúncies de tortura i maltractaments de detinguts per obtenir confessions. AI critica que les denúncies de tortura no donin lloc sistemàticament a investigacions independents, ràpides i exhaustives, que es continuïn considerant aquestes denúncies com a part d'una estratègia per desacreditar l'Estat, que els casos judicials avancin amb lentitud i escassa diligència, i que s'imposin penes lleus als agents declarats culpables.
L'Estat espanyol també figura en l'informe per la pressió que exerceix sobre països africans per frenar la immigració i els obstacles i dificultats que tenen les víctimes de la violència masclista per denunciar i aconseguir protecció. També es reprova l'Estat espanyol per haver rebutjat persones que han sol·licitat asil i haver-les retornat a països on corren el risc de ser víctimes de greus violacions de drets humans.
Com cada any, AI destaca que ETA va «continuar la seva campanya de violència» i va reivindicar quatre atemptats l'any passat"
Perdona la parrafada!
Bon cap de setmana
No estaria malament que la "contaminació" comencés pels idiomes que parlen els uns i els altres. Mentre en Guardiola es guanyava una ovació (una més) a la sala de premsa de l'Olímpic de Roma per dedicar la victòria en italià, a la llotja en ZP feia patir quan el fill del príncep de Gal·les se li apropava per comentar-li alguna cosa.
És en moments de crisi quan tendim a creure en Messies. No crec que n'hi hagi, mirem al nostre voltant, a nosaltres mateixos, i veurem el mateix que veiem a dalt al govern. Si creiem que som bona gent, pensem que també n'hi ha de bona gent. S'hi creiem que som fills de la gran barjaula (bé, en aquest cas algú del nostre voltant :P) també n'hi ha d'això allà.
Un Pep Obama és útil per fer-nos creure en els miratges. Forma part de la nostra naturalesa, potser la Clara ens en faria cinc cèntims. Necessitem imatges positives i, a més, estem disposats a perdonar-els-ho tot. El Pep Guardiola imagino que no és mala gent, o si, ves a saber, el que si que penso és que és un molt bon personatge, molt treballat i una gran, i molt encertada, posta en escena.
Aplaudim dempeus i, si això ens convé, fem-lo president del país. Ara bé, no oblidem mai que ens estan fent la rateta.
Ramon,
Crec que has fet una bona definició de la majoria dels polítics.
Esther,
Potser és simptomàtic que un afutbolero com jo hagi de posar com a exemple precisament a un entrenador de futbol.
Clara,
Gràcies pel recordatori del nou informe d'AI que, com dius, sovint passen desapercebuts. I els governs “senyalats” com el nostre... encantats de la vida!
Arzar,
També tens raó, això de la manca d'idiomes dels nostres polítics es vergonyós. Espero que quant els de la vostra generació arribeu al poder, d'aquest tema no se n'hagi de parlar mai més. Que et vagi bé per l’Europa endreçada.
Clidice,
Tampoc crec en messies de cap mena. Coincideixo amb tu que el govern representa més o menys la mitjana de la societat però resulta que jo, que sóc massa ben pensat i tinc una certa tendència a posar el llistó una mica alt, sempre havia suposat que al govern hi anaven les élites de la societat, almenys aquelles persones que oferien un mínim nivell de qualitat. Ara la majoria no compleix la norma ISO de qualitat menys estricta.
Aquest pensament, Quim, és com a mínim noucentista :P (ànima de càntir!)
Diuen que la política catalana es troba immersa en un procés de plantació de llavors polítiques (R.Cat, Força Catalunya, Sobirania i Justicia... etc), que tard o d'hora ens donaran els seus fruïts. Cada vegada queda menys per gaudir del nostre Guardiola polític que ens porti cap a la llibertat, n'estic convençut.
Miquel,
Ja he escrit abans que no crec en messianismes però en una cosa et dono la raó: el futur és dels optimistes, sempre, això sí, que es mantinguin dins d'un cert realisme.
QUE VOLS?. SI HEM PERMES QUE UN GRAPAT DE LERROUXISTES,ARRIBITES I TRAIDORS,OCUPINT LA GENERALITAT.
TENIM LO QUE ES MEREIXEM, PER BABAUS.
JUGANT AMB BCN.
Publica un comentari a l'entrada