Vaig deixar la droga del tabac amb un mètode propi. Només que hi hagués una persona que també ho deixés aplicant el meu mètode ja em donaria per satisfet. Per això ho explico, no és pas per presumir de res. El mètode és força senzill però, com quasi tot, depèn en primer lloc que hi hagi la ferma voluntat d’abandonar la droga.Els antecedents. Abans fumava un paquet diari o més. Sempre tabac negre, Habanos, Coronas, etc. Sovint em deia a mi mateix ho has de deixar, molt convençut, però no passava mai de fer-me la reflexió teòrica. No passava mai a l’acció.
La decisió. Un bon dia vaig decidir molt seriosament que a partir d’una data determinada, el dia “x”, unes setmanes més tard, deixaria de fumar definitivament. Sobre el paper n’estava convençut però, com tothom, era conscient que necessitava una ajuda per tenir èxit.
El mètode. Em vaig inventar jo mateix el mètode i us asseguro que el meu invent no l’havia llegit enlloc ni me’l va explicar ningú. Va ser de collita pròpia. Consistia en que des del moment en que vaig decidir deixar-ho vaig començar a dir a tothom que a partir del dia “x” deixaria de fumar. Quan dic tothom vull dir família, amics, coneguts, saludats, clients, proveïdors, l’estanquer, etc. Jo intuïa que com més gent ho sabés més possibilitats hi havien de tenir èxit.
El dia “x”. Poc abans de les dotze de la nit vaig encendre parsimoniosament el darrer Coronas, me’l vaig fumar molt de gust i, un cop acabat, vaig ser molt conscient que aquell plaer s’havia acabat per sempre. Després he descobert que un cop deixes de fumar sorgeixen altres plaers, però això ja seria una altra història.
Per què em va funcionar? És molt senzill. Només de pensar en la vergonya que passaria si després d’haver dit a tothom que ho deixava hi hagués tornat, se’m passaven automàticament les ganes de reincidir. L’amenaça de la vergonya sempre podia més que les ganes de fumar.
Avui. Fa més de vuit anys que vaig deixar de fumar. Això és tot. Ni acupuntura, ni pegats o xiclets de nicotina, ni anar al psicòleg, ni anar reduint la dosi de tabac una mica cada dia. Res de res. Només amb l’amenaça de la vergonya que hauria de passar si hi tornava en vaig tenir prou per deixar-ho definitivament. Algú més s’hi apunta?
7 comentaris:
Enhorabona Miquel! La meva dona també fa gairebé el mateix temps que ho va deixar.
Va voler fer-ho coincidir amb l'entrada de l'Euro... Espero que no abandonem la moneda. ;-)
Miquel, evidentment no penso entrar en cap discussió ni demanar royalties ni dir que m'has copiat (no ens coneixem!), però aixo, exactament, ès el que vaig fer jo mateix fa 11 anys. I ha funcionat.
(en el meu cas -no sé si et va passar a tu- vaig haver de sentir moltes conyetes dels amics i coneguts quan els hi deia que el dia escollit -el del meu aniversari- seria l'ultim que fumava...)
No sé si el teu mètode es podria aplicar a la població general, hi ha molt pocavergonya pel món, je, je... però és una bona idea per estimular la gent a deixar aquest hàbit tan nefast!
És un bon sistema :) el millor és conèixer-se i no fer-se trampes. Jo ho vaig deixar fa 15 anys (fumava dos paquets de Ducados al dia) i va ser després de fer-me aquest raonament: "si no permeto que ni em mani el cap a la feina, com és que permeto que em mani aquesta merda?". Va ser automàtic :) (no dic fàcil, eeee)
Miquel,
he utilitzat el mateix mètode i m'ha servit, jo fa 4 anys, i funciona...
salut, molta salut
Dir-ho a tothom afavoreix que no puguis "tirar enrera". És una manera de lligar-te i evitar les recaigudes en els primers dies o setmanes de la desintoxicació.
Bon dia,
Llegint els vostres comentaris ara m'adono que potser no vaig ser tan original com em pensava.
Publica un comentari a l'entrada