Vacances: marxar o quedar-se

Quan arriba aquesta època, juliol i agost, molt sovint em trobo amb persones que associen necessàriament fer vacances amb fer un viatge i, a partir d’aquí, sempre hi ha qui treu conclusions equivocades, del tipus si no marxes és que no fas vacances, quasi com si fer-les fos una obligació. Pensen: pobret, s’ha de quedar passant l’agost a Sarrià, quan la meva particular realitat és: pobrets, han de marxar quan ho fa tothom. Cues i aglomeracions arreu, preus més cars, mal servits, etc.

I això per no parlar de les comoditats que gaudim quan fem les vacances a fora: normalment es tracta d’un apartament més aviat justet, o d’una casa que disposa de menys comoditats i serveis que l’habitatge habitual, o d’uns hotels que no sempre són els ideals, o d’uns càmpings que... deixem-ho, jo no vaig mai de càmping. Evidentment parlo del 99.99% de la població; sempre hi ha aquell 0.01 per cent que es pot permetre el luxe de viatjar a base d’un gran luxe i sense reparar en despeses.

Potser hauríem de començar aclarint un parell de coses. La primera: es poden fer vacances sense moure’s del lloc de residència habitual. Si hi fa calor, hi ha uns aparells elèctrics que et resolen fàcilment el problema. La segona: es poden fer vacances viatgeres durant tota la resta de l’any. Per circumstàncies que no vénen al cas jo ara tinc una certa tendència a passar el mes d’agost a Sarrià. Em puc permetre el luxe de no marxar quan marxa tothom i evitar-me així les grans aglomeracions estiuenques, les interminables cues a les carreteres, als aeroports, als trens, als restaurants, als museus, a tot arreu.

Això sí, puc marxar de viatge durant la resta de l’any, quan la majoria no ho pot fer. És a dir, a mi no em veureu mai fent el turista (poc que m’agrada aquesta expressió!) durant les vacances oficials o aprofitant aquells ponts tan nostrats! En aquest aspecte reconec que sóc un privilegiat. Ara mateix ja tinc mig emparaulat un viatge, mig de lleure, per a la primera setmana d’octubre, uns dies que ni són pont ni són vacances.

De totes maneres, encara que l’agost te’l passis a casa sempre et queden les escapades més o menys curtes i improvisades. La setmana passada en vaig fer dues, totalment diferents l’una de l’altra, en tots els aspectes.

Un dia vaig anar a l’Empordanet: Calella i Llafranc atapeïts de gent i sense lloc on deixar el cotxe, dinar amb reminiscències planianes al carrer Estret de Palafrugell, cervesa a mitja tarda al davant de la platja de Sant Antoni de Calonge, tocant a Palamós. Vaig pujar també al Far de Sant Sebastià, una de les millors vistes de la Costa Brava. Uns indrets fantàstics però... no durant juliol i agost.

El contrast. Un altre dia vaig ser a la Garrotxa, concretament al poble de Sant Esteve de Llémena (Sant Aniol de Finestres). Situat en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és un lloc molt agradable i tranquil. Pel meu gust, potser massa tranquil i tot; no pas per anar-hi a passar el dia però sí per viure-hi tot l’any.

I sense que serveixi de precedent aquí hi trobareu publicitat. Es tracta d’un excel·lent anunci que ja fa un parell de mesos que es passa per televisió. Penso que per una vegada que en fan un de bo val la pena deixar-ne constància. Això sí, si jo fos resident o visitant assidu de Formentera potser no m’agradaria gaire que se’n parlés tant. Es comença volent descobrir el lloc on s’ha filmat l’anunci i es corre el risc de que s’acabi espatllant una idíl·lica destinació turística on, per cert, encara no hi he estat mai.