En aquest país hi ha una llei que estableix com a delicte el maltractament dels animals. Si maltractes un gos o un gat i t’enxampen ja has begut oli: ets un delinqüent, amb tot el que això comporta. Tinc entès que per una cosa així fins i tot et poden endreçar una temporada a Can Brians.Natàlia Molero és escriptora, independentista i defensora de la fiesta nacional. És així com ella es defineix. Fa un parell de dies es va despenjar amb aquesta queixa que recollia el diari El Punt: “Els meus pares anaven al cine a Perpinyà i jo haig d’anar a veure toros a França. La llibertat d’opció comença respectant la llibertat dels altres”. Argumentava també que la fiesta nacional s’hauria de mantenir donat que es tracta d’una tradició molt catalana més que centenària. El gran argument de la tradició!
Entenc la queixa de la senyora Molero però, la veritat, no em fa cap pena. Si aquí es prohibeixen els toros és evident que ella haurà d’anar més lluny per continuar gaudint de la fiesta nacional, de la mateixa manera que si aquí s’acaba prohibint que es fumi en els locals públics els fumadors hauran de sortir al carrer per encendre la cigarreta.
Ja que parlem de maltractaments gratuïts i no d’una altra cosa, la senyora Molero encara hauria d’anar bastant més lluny per assistir a altres festes ancestrals que també es basen en el maltractament dels animals. Fins i tot hi ha qui gaudeix assistint a les lapidacions públiques que formen part de la tradició d'alguns països àrabs. Són espectacles que sempre tenen un públic entusiasta.
La tradició no pot ser mai un argument per mantenir determinades activitats lúdiques que qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat hauria de rebutjar. Fa anys vaig veure aquesta frase pintada en una paret de Terrassa: si el toreig és art, el canibalisme és gastronomia. Doncs és exactament d'això del què estem parlant.
9 comentaris:
Fins ara, la teva, és una de les posicions més assenyades que he llegit. No he dit res en cap altre lloc perquè tot i que he signat per l'abolició d'aquesta festa, que trobo tronada i fora de context, no entenc certs discursos, sobretot dels antiespecistes que aprofiten per fer la seva propaganda.
M'emprenya que es vulgui negar la tradició mil·lenària d'aquest event, i m'emprenya que es vulgui fer creure que els catalans, potser tocats pel dit de l'altíssim, no hàgim estat mai la primera plaça de la península.
Que ara és una barbaritat i ens ofèn com a poble civilitzat? evident. Però, per favor, abstinguem-nos de dir mentides i bestieses i prohibim-los d'una vegada.
la "solució portuguesa", és a dir, no matar ni ferir el brau a la plaça també la rebutges? (crec q a portugal ho fan així, però no ho podria assegurar)
És que a mi em costa molt pronunciar-me, perquè si bé no m'agraden les "corrides" entenc que com a societat maltractem els animals de forma constant quan els criem per menjar-los, única i exclusivament. I si hem de ser conseqüents i evitar-li's el maltractament també haurem de tancar les granges d'animals, per exemple.
És un tema complicat, i em costa decidir-me per la prohibició.
Clidice,
D’acord, no hi podria afegir res més.
Greips,
Gens complicat. Ara parlem dels toros, no ens perdem barrejant-ho amb els vedells i les gallines de les granges.
En les "touradas" portugueses no es mata al toro a la plaça però, contràriament al que dius, se li claven mitja dotzena de "bandarilhas" i, per tant, també se’l sotmet a maltractament (podríem parlar clarament de tortura si en comptes d’un toro fos una persona). Allà diguem que es guarden una mica més les formes de cara a la galeria, és a dir, la mort del toro no forma part de l’espectacle. El maten després, quan arriba el “matarife”. De vegades passen un parell o tres de dies entre la "tourada" i la mort del toro, això suposant que no s’hagi mort abans dessagnat per les ferides ocasionades. Segons com t’ho miris, potser encara és pitjor a Portugal que a casa nostra, però de cara a la galeria sembla que els veïns dels nostres veïns siguin més “humans”.
Però si això et fa sentir millor, els teus dubtes sobre l’oportunitat de la prohibició els comparteix una part important dels nostres diputats.
També em mostro totalment d'acord amb els arguments d'aquest text. S'ha de ser coherent amb una legislació catalana que prohibeix, necessàriament, el maltractament als animals (i els escorxadors se suposa que estan regulats perquè no maltractrin els animals, això no té res a veure amb menjar carn per alimentar-se), per tant no valen excuses culturals, tradicionalistes o artístiques per mantenir les corrides. I ja n'hi ha prou dels arguments identitaris per ambdues bandes: és absurd per una banda dir que els toros no han estat mai una tradició catalana (per molt que el franquisme i els francesos, recordem que l'"espangolade" és una invenció del país veí, ho lliguessin a un folklorisme essencialment espanyolista) i per altra banda lligar la crítica als toros a una suposada postura antiespanyola.
No accepto la justificació de la tradició, i no cal que digui perquè: tu ho has explicat molt bé.
@ No sé com et dius (Mercè no, això ja ho tinc clar),
Gràcies pel comentari. Per cert, m’ha agradat molt el teu blog, a partir d’ara t’aniré "vigilant".
@ Ferran,
Doncs ja som dos!
@miquel,
no em perdo barrejant bous i gallines ja que els maltractaments són un valor absolut. Tant maltractats són els uns com els altres, no es val fer-se els arguments a mida :)
En fi, són temes que aixequen passions i jo aposto pel vot en blanc: que la majoria decideixi.
Greips,
Ja pots suposar que respecto totes les opinions, també la teva. Però deixa’m dir-te que no té res a veure el maltractament gratuït convertit en espectacle de pagament que s’infligeix a un toro amb els altres casos esmentats, encara que tot maltractament sigui rebutjable.
I al final tothom pot triar: tu apostes pel vot en blanc i jo pel vot en contra sense cap mena de dubte.
Y la matanza del cerdo, también esta prohibida?
Publica un comentari a l'entrada