.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 28 de desembre del 2009

El vot poruc

Em desagrada el secretisme que s’autoconcedeixen els diputats del Parlament quan han de legislar sobre segons quins temes. Parlo, en definitiva, de la por que traspuen els nostres representants polítics a que sobre determinats assumptes el poble conegui el sentit del seu vot. El decebedor missatge que ens deixen és que el ciutadà no té ni tan sols el dret a conèixer què fan individualment cadascun d’ells amb la representació política que els atorguem el dia de les eleccions.

Intueixo que aquestes reflexions no agradaran gaire als 135 inquilins provisionals del palau del Parc de la Ciutadella, però com que ells semblen incapaços de fer-se autocrítica potser no és mala idea que algú els faciliti la feina obrint aquest debat.

Sobre aquest tema i amb el títol de Vots porucs el diari El Punt publica avui les meves reflexions. En la versió paper trobareu l’article a la pàgina 15 (edició Comarques Gironines), pàgina 16 (edició Barcelona), i en la versió digital el trobareu clicant aquí.

4 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

El que em sembla sorprenent és que no surti de cada diputat (i diputada, perdó) dir obertament quina és la seva opció. Com si hi hagués alguna cosa de que amagar-se. Per què? No entenc res, cada dia entenc menys la política.

Clidice ha dit...

això dels toros és una bona excusa per visualitzar que no tothom que és diputat ho és per mèrit, sinó que podríem prescindir del 80% dels escons, ja que només hi són per "omplir" les llistes i votar el que toca, quan toca. Discurs polític? cap ni un! La majoria estan situats on estan prescindint de la ideologia, el que interessa és "sortir a la foto" com sigui i seguir medrant.

Anònim ha dit...

Molt d'acord amb l'article. Tenim el dret de saber el que voten els representants que viuen dels nostres impostos. No és gens transparent el que van perpetrar.

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
De política penso que no hi entén gairebé ningú però tots sabem que es manifestament millorable. El problema és que els que són a dins normalment passen olímpicament dels de fora en una mena d’autisme polític que s’encomana molt, i en conseqüència els de fora no entenem què fan els de dins. És un clar divorci i la tan pregonada desafecció política n’és la conseqüència més immediata.

Clidice,
De fet el Parlament podria estar format perfectament per només sis diputats (un per cada grup), amb el vot ponderat segons els resultats electorals. Quina és sinó la imatge del 99.99 per cent de les votacions, amb sis personatges que aixequen la mà de determinada manera i els 129 restants votant obedientment com a xaiets seguint "la voz de su amo"?

Albert,
D’acord, però demanar transparència a la classe política ho veig com una gran utopia. Veient aquestes coses és quan te n’adones que una llei electoral amb cara i ulls és una veritable necessitat. No és la solució al problema però sí un primer pas imprescindible.