1/ Jan Laporta presideix el Barça durant una de les millors èpoques de tota la història del club, segurament la millor des de la seva fundació. Els que hi entenen em diuen que obtenir millors resultats esportius que els assolits aquesta temporada és una tasca impossible i, per tant, per més bé que es facin les coses en el futur els èxits només es podran igualar, però mai superar. En aquest sentit, Laporta deixa una difícil herència al seu successor. També em diuen que quan hagin passat uns anys, aquesta temporada d’èxits passarà a la història com l’etapa Guardiola i no pas com l’etapa Laporta. Sembla ser que quan es parla d’èxits esportius qui acostuma a passar a la història és l’entrenador i els jugadors, no el president.2/ No sóc culé. Poques vegades he anat al camp del Barça, i quasi sempre ho he fet acompanyant algun estranger que tenia curiositat per anar al Camp Nou. De fet, ni tan sols m’agrada massa el futbol. Com a espectador el trobo un esport bastant avorrit, especialment si el comparem amb el futbol sala, molt més àgil i ràpid. En el futbol gran sovint et trobes amb períodes de temps massa llargs en els que no passa absolutament res mentre que en el futbol sala contínuament estan passant coses, no tens temps d’avorrir-te.
3/ Sembla cada dia més clar que quan Laporta sigui gran es dedicarà a la política. De fet ja ho està fent ara aprofitant-se del prestigi obtingut amb la presidència d’un Barça triomfant. Hi ha gent que critica aquesta dualitat d’activitats de Laporta, fins i tot hi ha qui diu que haurien de ser incompatibles. Jo no. El Barça és una entitat privada i el seu president pot fer tot allò que li sembli convenient amb una única limitació: la voluntat dels seus socis.
4/ Si no canvio d’opinió, i no crec que ho faci, no votaré mai una llista política on hi hagi el senyor Laporta. A banda que sembla evident que Laporta és independentista, i aquesta característica no em fa pas cap nosa, ignoro quines són les seves idees polítiques, econòmiques i socials. No recordo que s’hagi definit mai. Per altra banda no se m’acudiria donar el meu vot a un polític només per la seva trajectòria al capdavant d’un club de futbol. Això sí, Laporta ja ens ha demostrat amb escreix que és una persona molt inestable, massa inestable pel meu gust. Una persona que té tants rampells com Laporta no és el meu model del què ha de ser un polític seriós i eficient.
5/ Últimament he parlat de les expectatives electorals de Laporta amb altres persones, la majoria culés i alguns fins i tot de tarannà independentista, però també amb amics d’altres sensibilitats esportives i/o polítiques. Em sorprèn constatar que quasi totes aquestes persones diuen el mateix que jo, ells tampoc el votarien. Les plataformes electorals i els partits polítics que tant li van al darrere estan avisats, després que no es queixin si el presenten a les seves llistes i reben un vot de rebuig.
6/ Encara que de presidents de clubs de futbol n’hi ha de tota mena, d’èxits polítics a partir de la presidència d’un club se n’han donat més aviat pocs, i encara amb resultats dispars. Jesús Gil y Gil i la seva majoria absoluta a l’alcaldia de Marbella podria ser l’excepció que confirma la regla.
14 comentaris:
Absolutamernt d'acord, molt ben explicat en el punt 4.
Ara bé, d'on surten aquestes previsions de que tindria molts vots i de que alguns partits -o pseudopartits- s'el rifen?
em sembla un error no votar un partit, el que sigui, perquè una persona no t'agradi. O votes programa o votes persona, però no pots dir que votes programa i no votar perquè et molesti una persona.
Espero haver-me explicat :-)
Miquel, no podria estar més d'acord.
Una salvetat, si ve el Barça és una entitat privada, és una entitat que s'autodenomina "més que un club" i continua tenint formes de govern a mig camí entre la democràcia i la monocràcia. De fet, el soci ja li va dir un cop al Laporta que no el volien (60% vots contraris) , i des de llavors només Guardiola l'ha salvat. Sense Guardiola en Laporta ara no parlaria de política, simplement ningú el voldria al seu costat. Dit això, el teu punt 4 el comparteixo totalment. Una persona que no parla de model econòmic, social i polític no mereix el nostre vot. Crec que sota un paraigües de problema de relació amb Espanya estem acceptant opcions polítiques incompletes (no voldria parlar d'incorrectes). Ens imaginem que el debat sobre les mesures anticrisi ens limitessim a fer un argument simplista anti-mercat o anti-estat? L'elaboració d'un discurs més enllà d'un paraigües vàlid, és essencial per qualsevol país.
Deixant de banda com ens el presenta la premsa, que no cal que ens fem els desentesos: en aquest nostre país els "defectes" dels independentistes són "més defectes" que no pas els dels de CiU, PS(C)OE i PP tots plegats (curiós que mai surti res de la vida privada dissoluta d'alguns dels manaires d'aquests partits), em sembla un personatge poc prudent. Perquè sabent com funcionen les coses en aquest país hauria de saber que passaria amb la seva imatge.
I mentre no el senti parlar de política social i econòmica, que em digui que és independentista no en tinc prou. Jo sóc independentista i d'esquerres, i ell?
m'he quedat pensant despres de llegir-te.. i em sembla que em durarà.
sobretot per "Una persona que té tants rampells com Laporta no és el meu model del què ha de ser un polític seriós i eficient."
tens raó, però tenim molts exemples de persones que no tenen rampells i han demostrat ser uns polítics mentiders, mafiosos, corruptes, i de molt poc fiar.
seguré pensant...
Telesfor,
Que alguns partits se’l rifen no m’ho invento, jo ho llegeixo als diaris cada dia.
Greips,
I tant si es pot dir! Mira, jo ja ho he dit. Aquest és un dels motius per exigir llistes obertes, per triar les persones, que no és el mateix que triar una llista feta per un “cuiner” de l’aparell del partit.
Andreu,
Ens agradin més o menys, les formes de govern del Barça són les que han decidit els seus socis i, per tant, jo no hi tinc res a dir.
Trobo una mica agosarat dir que Laporta no mereix el “nostre” vot. Jo només parlo del “meu” vot. Evidentment admeto la possibilitat que altres no coincideixin amb mi, hi ha gent que es fa uns plantejaments polítics molt simples. I així ens va!
Clidice,
T’has deixat els d’esquerra, els comunistes i els sitadans, que suposo que també tenen les seves cosetes.
Sobre la teva definició política, deixa’m dir-te que avui en dia no tothom entén les esquerres i les dretes de la mateixa manera. Vull dir que no necessàriament les esquerres són progressistes i les dretes conservadores, penso que hauríem de començar a buscar uns altres termes polítics que no estiguin tan desprestigiats com els tradicionals.
Kika,
Que t’hagis quedat pensant després de llegir-me m’omple de satisfacció, i que segueixis pensant encara més. És això el què busco amb les meves reflexions.
Doncs jo ja ho tinc pensat. Tampoc votaré el partit on es posicioni, i els motius ja els he dit en els meus blogs i facebooks abans, però no tan bé com ho expresseu vosaltres. Jo soc tirar més pel dret, més barroer, perquè en sé menys.
No Miquel, no me'ls he deixat expressament. Quan algú d'Esquerra, d'ICV o de Ciudadanos fan alguna bestiesa, per petita que sigui, la premsa triga molt i molt poc a esbombar-ho. Són coses de pertànyer, o no, a un partit amb poder per a "controlar" els mass media, i aquests tres partits no els tenen. I com més temps passa i com més parla la gent, més me n'adono que això que dius és un discurs que ens ratllen dia si, dia també, i que acabem assumint sense rumiar-nos-ho massa. Segurament ens passa per la nostra falta de cultura política. I, també penso que les esquerres, o les dretes, encara tenen molt a dir-hi en tot plegat. Perquè l'aiguabarreig actual no em sembla més que donar pinso als poderosos. :)
Ramon,
Saps que els teus comentaris sempre són benvinguts, i a més a més tu ens guanyes a tots els participants en aquest blog en experiència.
Clidice,
Ja m’estranyava que te’ls haguessis deixat, ja. S’agraeix l’aclariment.
Bé, el Dream Team va ser de Cruyff, i potser fins i tot de Reixach, que era el segon a bord a la banqueta, no pas el de Josep Lluís Nuñez, en això estic d'acord amb tu. No crec que aquest sigui el Barça de Laporta. Ja veurem el rumb que pren ara que sembla que començarà el vol. I encara recordo aquest Atleti que portava a la samarreta ratllada el nom de Marbella com a patrocinador oficial.
Tot i així, en aquesta qüestió hi ha alguna cosa que, pel meu gust, no m'agrada gens. I és polititzar l'esport. Laporta, com qualsevol ciutadà, té el dret al sufragi passiu i a presentar-se a qualsevol llista d'un partit polític. Però com a màxima autoritat del FCB, ara per ara -i sempre des del meu punt de vista-, no veig gaire encertat barrejar l'esport amb la política, tant se val el missatge que s'hagi fet seu.
Veurem què farà Laporta quan sigui gran, doncs.
Aquest Barça és el de Guardiola, mal que li pesi a Laporta, i serà de la gent i dels qui siguin capaços de mantenir una forma de treballar a llarg termini...i per suposat, jo tampoc votaria Laporta per a cap llista política, no perquè vingui de l'esport, sinó perquè no em sembla que ho pugui fer bé,....simplement..
salut Miquel
Esther,
Potser t’oblides d’un petit detall: l’esport sempre ha estat polititzat. Ho estava durant el franquisme i ho està sent tant o més ara. En dictadura i en democràcia. L’esport és una eina excel·lent i molt efectiva que tenen els governants per tenir entretingut el poble, i mentre diumenge criden al camp i dilluns llegeixen l'Sport no pensen tant en l’atur, la crisi econòmica que tot just comença i la corrupció generalitzada que cada dia està més instal·lada entre la classe política governant. En aquest sentit, l’ajuntament de Barcelona ja comença a fer massa pudor.
Trina,
El Barça de Guardiola, sí, això no ho discutim, però no t’oblidis dels jugadors, que algun mèrit hi tenen també, no?
Clidice,
Quan ahir parlava de les “dretes conservadores” i les “esquerres progressistes” em referia, per posar només el penúltim exemple, a la reacció extemporània de la Consellera Tura, que em sembla que es declara d’esquerres i progressista, al demanar l'indult per a uns funcionaris policials maltractadors que havien estat a les seves ordres quan ella era consellera d'Interior, uns senyors que ara han estat condemnats en ferm pel Suprem per tortures a un detingut. El de menys és que el pobre detingut fos innocent però coneixent aquest detall encara costa més d’entendre la reacció "corporativista" de Tura. El missatge que ens deixa la consellera és d’allò més antiprogressista, i algú (jo mateix) el podria interpretar com una justificació de la tortura com a eina de treball dels mossos.
Els tics totalitaris de la nostra esquerra demagògica Miquel, són innegables. I que la nostra policia està confegida en un copy-paste de la guàrdia civil i la polissia nassional, afegim-hi uns quants skin-heads i uns quants nois que no troben feina a la cadena, tenyim-los de català, donem-nos-els una gorra de plat i que es pensin que són un mariscal, uns quants nens més de per aquí i ja tenim policia nacional, doncs ... què vols que et digui.
La democràcia, siguis de dretes, d'esquerres o de cantó, és alguna cosa més que aquesta espècie d'engendre on ens ha tocat viure. Ara que, vist com està anant el món, dubto molt que hi hagi gaire països que en gaudeixin. Ara mateix, la temptació dels "de dalt" penso que passa més per gasejar-nos a tots i que no emprenyem més, que no pas per donar-nos eines de bon govern.
Sensació de "final d'era"? Segurament. El desassossec ens deu venir per la por a allò que ens espera. Perquè si mirem enrere i veiem com hem solucionat la papereta cada vegada ... puf! :(
Clidice,
Et sobra raó. Jo per si les mosques em compraré una careta antigàs per si es compleixen els teus vaticinis. Això sí, sóc una mica més optimista que tu i vull pensar que "allò que ens espera" ha de ser forçosament millor que el què tenim ara. I és que si no fos així potser em plantejaria agafar el camí de l’exili. Però si ho fes, quina direcció hauria d’agafar?
Que et provi la "Nit Bona" (així anomenen alguns "nous catalans" la "Nit de Nadal") i aquestes festes en general, i que l’any vinent no sigui molt pitjor que el 2009.
Publica un comentari a l'entrada