Un impresentable i ideològicament tronat dirigent polític, Jaume Bosch, ara sota l’aixopluc de les sigles ICV-EUiA, que tot i ser més amables que la marca comunista a poca gent convencen (vots canten), proposava l’altre dia “castigar i aïllar el Partit Popular de la política catalana”. Penso que actituds antidemocràtiques com aquesta s’han de denunciar amb la màxima contundència. Així, fa temps vaig criticar també una proposta semblant de CiU dirigida igualment en contra del PP i reforçada amb una ridícula visita a cal notari que alguns trigarem a oblidar. He denunciat també altres episodis que tenien els socialistes com a impulsors de propostes similars. I això que jo no he votat mai el PP!En una democràcia hi cap tothom, també el PP, encara que decideixi interposar un recurs al Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, de la mateixa manera que també hi cap el Partit Socialista, que va fer exactament el mateix que el PP però sense donar la cara, mig d’amagatotis, utilitzant persones interposades com el Defensor del Pueblo i diversos dirigents autonòmics per presentar els corresponents recursos. Per cert, no recordo que en aquella ocasió Jaume Bosch es mostrés tan ofès com ara.
Tampoc cal oblidar que allò que durant el franquisme els seus companys ideològics pretenien imposar en aquest país no era pas la democràcia sinó una altra mena de dictadura, la dictadura del proletariat. Els simpatitzants del PSUC, pares polítics d’ICV-EUiA, van ser uns grans lluitadors contra el franquisme. És una realitat que no crec que negui ningú i que sempre se’ls haurà d’agrair. Per tant, de lliçons d’antifranquisme totes les que toquin, però de lliçons de democràcia més aviat són en Bosch i companyia els que potser n’haurien de rebre unes quantes.
Convé recordar també que el suport polític que rep el PP en unes eleccions és bastant superior al que rep ICV-EUiA. Quan Jaume Bosch ens proposa l’aïllament del PP, pretén aïllar també els centenars de milers de votants que el PP té a Catalunya? Pretén Bosch aïllar tot el sector de la societat catalana que vota el PP, seguint el model espanyol d’aïllar políticament, al meu entendre de manera injusta, el sector de tarannà independentista no violent de la societat basca?
Per motius diametralment oposats al PP jo també faig pública sovint la meva més absoluta discrepància amb el text ribotat i descafeïnat d’aquest Estatut. Però no per això se m’acudirà demanar l’aïllament dels qui diuen defensar-lo, com en Jaume Bosch per exemple, tot i que veient el seu tarannà antidemocràtic de ganes no me’n falten.
16 comentaris:
a veure si m'explico pq a vegades les coses em fan una mica de ràbia. Quan dius "antidemocràtic" crec que t'equivoques d'adjectiu ja que la única cosa anti-democràtica és no fer participar la gent. Si la gent aïlla, això és democràtic. Si la gent insulta, això és democràtic. Si la gent vol pena de mort, això és democràtic.
Ser democràtic no és ser respectuós, tolerant, madur, etc etc sinó que és fer el que la gent vol que facis. Així ho indica l'arrel de la paraula.
avui un capítol més dels inefables Baltasar-Saura. A veure quan posem seny en aquest país i comencem a defenestrar inútils. Aquí sembla que el truc consisteix en el joc de les cadires, si n'agafes una t'hi enganxes amb superglú i pobre del que te'n vulgui treure :(
Greips,
He utilitzat el mot "antidemocràtic", i penso que l’he utilitzat bé, per definir la proposta de Jaume Bosch, una proposta que jo segueixo titllant d’antidemocràtica, que consisteix en aïllar políticament un partit polític legal, tan legal com el seu. Una cosa és voler que un partit determinat no formi part del govern (des de l’oposició també es participa en política, i la millor prova la tenim amb el PP a Catalunya) i una altra és proposar-ne el seu aïllament i l’expressió que també s’ha utilitzat de “cinturó sanitari”. Per això posava l’exemple basc que posava. I per això també feia una mica d’història sobre els companys de viatge del senyor Bosch, quan pretenien imposar-nos no precisament la democràcia sinó “la dictadura del proletariado”. I ho escric en espanyol perquè és així com ho definien ells mateixos durant el franquisme.
Clidice,
Jo coneixia un dels bombers morts, i conec a tota la seva família. Veure ara la reacció prepotent i xulesca dels consellers involucrats m’ha emprenyat molt. Potser n’escriuré alguna cosa, però encara deixaré passar uns dies.
insisteixo: la democràcia no és ni una ètica ni una moral: és el govern del poble. I si el poble vol barbaritats, les barbaritats són democràtiques ;-)
Greips, no vull entrar en la discussió sobre què és i que no és la democràcia, ara bé, llegir un comentari que comença dient "a veure si m'explico pq a vegades les coses em fan una mica de ràbia" a més d'un pot provocar una mica de ràbia.
Greips,
Permet-te’m que jo també insisteixi: em sembla que has entès perfectament el sentit del meu comentari, és aquesta la sensació que tinc.
Raimund,
Jo penso que en debats educats com els que tenen lloc en aquest blog la ràbia que no porta enlloc sempre s’hauria de deixar de banda.
ok raimund, potser no he començat la frase com ho hauria d'haver fet ;-)
si miquel, ho ho entès perfectament ;-) Però em reafirmo, i tu també, i ja no hi donem més voltes :)
De fet en aquet cas és el polític el que està dient a la gent el que ha de fer, no la gent la que li està dient al polític.
De totes maneres el concepte de democràcia no es redueix al significat d'una paraula, sinó que "democràcia" és una paraula per designar un sistema de govern. Perquè si volem aplicar la "democràcia" en el sentit més esencial de la paraula, al parlament de catalnunya haura d'haver-hi 7 milions d'escons, i tot el que no sigui això no seria democràcia.
És més, a les ultimes eleccions parlamentàries a Catalunya el 44% de la gent van decidir no votar ningú (abstenció), per tant, democràticament, no hauria de governar ningú.
Però la democràcia no és una simple paraula, sinó que és una paraula dins un context molt més ampli.
No sé si hauria utilitzat les mateixes paraules que tu, però el fons del post és ben clar i el comparteixo de ple. Sóc independentista i el PP em fot més aviat malalt, però que un partit democràtic faci una crida a... boicotejar? un altre partit democràtic, ni que sigui el dels repugnants (perdó, se m'ha escapat) peperos... Quan ho vaig llegir, em va fer mal als ulls.
A Alemanya, els excomunistes Die Linke estan mal vistos pels partits majoritaris (CSU i SPD en particular); no recordo haver llegit mai cap dirigent d'aquests cridant els alemanys a "aïllar" els excomunistes del panorama polític del país; efectivament, seria un atac directe a les persones que els donen suport, que no són quatre.
Lamentable.
Marc,
Sobre les efectes de l’abstenció hi hauria molt a dir, però sempre he mantingut que els que no voten no han de tenir cap mena de representació ni, encara menys, han de generar cap efecte pervers sobre el govern format a partir dels que sí han votat.
Una altra cosa és la representació política del vot en blanc, que jo penso que s’hauria de visualitzar mitjançant deixar sense assignar ni ocupar els corresponents escons (5% de vot en blanc = 5% d’escons menys al parlament).
Ferran,
En aquest blog ha quedat repetidament clar que el PP no és sant de la meva devoció, cosa que no m’impedeix defensar-los quan toca, com toca ara, sobretot veient que els demés partits han passat de puntetes sobre les inacceptables declaracions de Bosch.
El terme "aïllar" es referia que ningú entrés en pacte amb ells, suposo. Ara bé, posats a aïllar (en el sentit exposat de no arribar a acords polítics), també aïllaria el PSOE, tan culpables com el PP d'aquesta misèria d'Estatut i del futur retall del TC. Sobre els d'Iniciativa, té collons que vagin donant lliçons els que van desentendre i menystenir les veus del territori que asseguraven que l'incendi a Horta de Sant Joan no podia ser causat per un llam.
Albert,
La responsabilitat "d’aquesta misèria d'Estatut" la podem atribuir al conjunt de la classe política catalana. Tots tenen la seva quota d'(ir)responsabilitat, aquí no se salva ni l’apuntador.
De la segona part del teu comentari en parlo en el post d’avui.
Hola.
No comparteixo la línia del teu article. Matisaria alguns punts:
1) No estic d'acord en aïllar a cap partit, però això no vol dir que fer-ho no sigui legítim. IC o qualsevol partit pot pactar amb qui li vingui en gana
2) Em sembla fatal que el PP hagi passat a la via judicial el que no ha pogut guanyar per la via parlamentaria. Aquí hi veig justament un tic de reminiscències antidemocràtiques. Si diuen: "s'ha de complir la llei" quan la majoria dels 2 parlaments han votat el contrari, no és senyal que alguna cosa falla a la llei?"
3) En quant a les lliçons de democràcia, perquè no passem pàgina d'una vegada amb el discurs de dimonis de putxineli? Ai que ve la dreta! Ai que ve l'esquerra! Espero que tots plegats siguem més cultes que fa 70 anys. IC em cau malament perquè els veig uns pijos que van de cumbes, però no trobo indicis que hi falti cultura democràtica.
Cordialment,
Albert
Albert,
Benvingut al radar i molt agraït pel teu comentari. De vegades aquí utilitzo una manera d’expressar-me un pèl provocadora, i ho faig amb tota la intenció. Aquest post n’és un altre exemple. Però que un partit com ICV pretengui donar-nos aquesta mena de lliçons m’esperona a rebatre-ho. Ells mateixos, els d’ICV, són un dels suports imprescindibles d’un altre partit, el PSOE, que ha fet exactament el mateix que el PP amb l'Estatut, tal com recordo en el post. Al meu entendre és incoherent criticar al PP per la seva actitud obstruccionista amb l’Estatut –però de forma 100% legal, no ho oblidem- i no fer-ho amb el PSOE, que actua de la mateixa manera però mig d’amagat. I ja per acabar estic d’acord amb tu que la llei que permet interposar recurs en aquestes circumstàncies tan especials és una mala llei, i que possiblement s’hauria de canviar. Però mentrestant la llei té plena vigència, i això ho aprofita el PP. I també el PSOE.
Aquesta és una entrada valenta d'una persona valenta i amb principis.
Sempre penso que amb les persones m'uneixen moltes més coses que no pas em separen.
L'única cosa que espero de les persones amb les que m'enfronto (dialècticament, per descomptat) és el respecte a unes normes mínimes de convivència que crec que tots podem compartir.
Moltes gràcies per aquesta entrada, Miquel. Ja fa temps que tinc molt clar el teu tarannà.
Jordi,
Les gràcies que em dónes no es mereixen, jo escric allò que em sembla que haig d’escriure prescindint de possibles reaccions a favor o en contra de tercers que, per altra banda, sempre agraeixo.
Publica un comentari a l'entrada