L’últim Consell de Ministres d’Espanya de l’any 2009 va fixar el salari mínim interprofessional en 633.30 euros mensuals. Ignoro si són molts els treballadors que cobren aquest sou, però suposo que des del moment que el salari mínim es fixa per llei és perquè en alguns sectors de l’economia es deuen pagar aquestes misèries. La xifra és bruta, encara faltaria deduir-ne els impostos. Siguem optimistes i suposem que els impostos només siguin del cinc per cent. Comptant els mesos de 30 dies, la disponibilitat neta quedaria en vint euros diaris (633.30 : 30 x 0.95).Es pot viure amb vint euros diaris? Si la resposta fos sí, aquí mateix s’acabaria el meu comentari. De fet ja no l’hauria escrit. Però si, com intueixo, la resposta és no, a què ve fixar aquestes xifres? Cóm es pot justificar que l’estat fixi una xifra que se sap del cert que és insuficient per viure? O és que l’estat dóna per suposat que els que tinguin la desgràcia (o potser en les actuals circumstàncies encara n’hauríem de dir sort?) de cobrar aquesta misèria de sou són persones pluriempleades, treballadors que complementen els vint euros diaris amb algun altre treball, possiblement cobrant en negre? O tal vegada això forma part de l’engany col·lectiu al que ens tenen sotmesos les nostres autoritats des de temps immemorials? O potser hem d’acceptar que en segons quines circumstàncies laborals els treballadors no han de menjar cada dia?
13 comentaris:
Es pot viure sense produir 30 euros diaris (20 dies de feina al mes)?
Treballant 8 hores (res de l'altre mon) són 3,75 euros l'hora. No sembla que s'hagi de ser gaire productiu, oi?
Perquè sempre parlem del que necessita la gent i mai del que poden aportar?
com vols que ningú aporti quan no té ni per pagar el lloguer?
I quanta gent hi ha que viu amb 20 euros diaris? Fins i tot amb menys. És una misèria, sí, però és la realitat per a molts treballadors. Diuen que la franja dels 633 euros la volen pujar a 800, però costarà. El mileurisme, per a alguns, encara és inabastable.
Crec que el gran problema d'avui és l'atur i l'estalvi que fa que no es consumeixi, que no es fabriqui, el peix que es mossega la cua, com diu la Clidice. Penso en les famílies de la Lear de Roquetes -i tantes altres fàbriques que han tancat-, amb pare i mare ara, cap als 50 anys i al carrer després d'anys i panys a la fàbrica.
I la joventut no està gaire optimista. Ni sap què fer. És preocupant.
amb 20 eurus al dia pots viure molt bé. Això si, no en tota la península i encara menys a barcelona ;-)
I ara que no cal ni presentar-se a l'inem per cobrar i via internet en tens prou... imagina on pots viure amb aquests diners!
Miquel, els impostos no són el 5%. En tot cas els impostos DIRECTES son el 5%.
Conta els que venen amb la benzina, llum, aigua, gas (que cada cop pujen més amb la malaltissa excusa de la sostenibilitat), IBIs, IVAs, i un llarg etcètera. Suma-li els impostos circunstancials con serien les multes que et claven per respirar (que avui dia ja es podria contar com un impost més doncs no s'en salva ningú), els impostos de successions, els dels permisos d'obres si decideixes canviar el sofa de lloc, els que has de pagar si el senyor alcalde decideix que és hora de fer obres al carrer de casa teva i no content amb el que ja pagues, a sobre et fan pagar per metre de façana, els de la zona blava/verda i de la resta de l'espectre òptic, i un altre llarg etcètera.
Doncs si, treient els impostos 20€ al dia donarien per molt. Però no, 20€ al dia no donen per res.
"A què ve fixar aquestes xifres?", preguntes. Jo crec que ve a perdre el món de vista. Això és el que passa quan vius en una bombolla, i el que hi passa a fora et resulta llunyà i inabastable.
No, no es pot viure amb 20€/dia, però el govern deu pensar que ja s'espabilaran per trobar 20€ més/dia per poder viure.
C'est comme ça.
Tornem-hi. Perquè ens encaparrem a pensar en el que pot gastar la gent i no en el que pot produir la gent?
La riquesa no es genera de manera espontànea i si no pots produir ni 3,75 euros l'hora i vols gastar més és que et va l'esclavitud.
De qui vull ser esclau? D'algú minusvàlid, o d'algú amb deficiències o d'algú malalt. Però d'algú que no vol treballar perquè no li agrada matinar o agafar l'autobús no em ve gaire de gust. Ho sento.
I si per algú és política social prendre'm el fruit de les meves matinades per donar-li a un dropo o a un "solidari" sense escrúpols, per mi és esclavitzarme.
Artur està clar això que dius, jo només parlava de xifres.
Tot i així, el fet de cobrar 3,75€ la hora no vol dir que produeixis 3,75€ la hora. Pots produir-ne 1000 si vols. La quantitat que et paguin per fer-ho és una cosa a part. Un autònom que guanyi això potser si que s'ho hauria de fer mirar, però un treballador a sou depèn del que el seu jefe li vulgui pagar.
De totes maneres s'ha de dir que gent treballadora, seriosa, responsable i productiva que cobri 3,75€ la hora crec que n'hi ha ben poca. La majoria dels que cobren això és perquè no van fer les coses bé quan tocava, altrament dits viva-la-vida.
Artur,
Avui parlem de la capacitat adquisitiva de les persones que només disposen de vint euros diaris, no de la seva productivitat que, en tot cas, seria un altre debat igualment interessant.
Clidice,
Exacte, és per aquí per on pretenia jo orientar el tema.
Esther,
En aquest aspecte la joventut no té gaires motius per ser massa optimista, és cert, el que no vol dir que hagin de llençar la tovallola. Precisament d’això en parlaré demà.
Greips,
Evidentment jo em baso en els paràmetres de Barcelona, que també inclouen pagar un lloguer a preu de marcat, etc.
Marc,
Amb tota aquesta llista potser encara et quedes curt però quan parlava dels impostos em referia exclusivament als que incideixen directament en el salari.
I sobre el teu segon comentari penso que si féssim un repàs a fons hi trobaríem tota la casuística, també persones gens viva-la-vida i molt preparades que estan salarialment molt maltractats, injustament maltractats.
Ferran,
Els governs sovint miren cap a una altra banda, en una demostració més de la seva gran incompetència.
Per mi capacitat adquisitiva, productivitat i ajudes/subvencions/desgravacions/... haurien de ser inseparables.
miquel,
és que cobres el mateix visquis a barcelona o a extremadura. O a sud-amèrica. Per això l'anàlisi és erroni, ja que depèn d'on visquis si que en tens prou...
Artur,
Ja em va quedar clar, ja.
Aprofito per comentar que quan sento a parlar d’ajudes, subvencions i desgravacions m’agafa una mena d'"urticària fiscal", sobretot pel mal ús que sovint se’n fa i pel clientelisme que generen.
Greips,
No sé si m’ho preguntes o m’ho afirmes, doncs no hi has posat signes d’interrogació i per això em queda el dubte.
El salari mínim interprofessional és el mateix aquí que a Extremadura, sí, però els salaris “reals” t’asseguro que difereixen bastant, i ja no diguem a l'Amèrica llatina (que dient-ho tan genèricament és com no dir res doncs cada país és un món). Ara bé, encara que a Extremadura es cobri menys el menor cost de la vida ho compensa de sobres: un pis a Badajoz costa una tercera part que un pis equivalent a Barcelona. Parlant en plata, allà es viu millor, en part gràcies a la nostra “forçada solidaritat”. I una altra cosa, a Extremadura quasi el trenta per cent de la seva força laboral treballa per les administracions públiques, amb totes les benèfiques que això comporta. Aquest petit detall també s’ha de tenir en compte.
I dit això, Extremadura és un gran país per anar-hi de vacances i jo sempre que puc ho recomano, però pel què es veu no és el lloc més indicat per muntar-hi una fàbrica.
ho afirmava, miquel :) Per això l'anàlisi de si és suficient amb 20€ diaris et responia que segurament a extremadura si. I possiblement a Calaf (per dir un lloc que intueixo que coneixes) faràs més cosa que a barcelona :-)
Per això el sou mínim interprofessional, al igual que els sous dels funcionaris, haurien d'estar en funció de l'ubicació, al igual que els sous reals.
Publica un comentari a l'entrada