Ahir va començar oficialment la temporada de rebaixes. És un altre excel·lent exemple d’aquesta constant tutela administrativa que el govern de torn ens imposa per demostrar qui mana i a qui li toca obeir, peti qui peti. És aquest intervencionisme governamental sense límit sobre les nostres vides i els nostres negocis fet amb la típica mentalitat de funcionari, entesa aquesta mentalitat en el sentit més pejoratiu del terme. I aquí s’ha d’admetre que no hi ha grans diferències entre la política d’un govern més aviat de dretes (els famosos vint-i-tres anys de pujolisme) i un altre més aviat d’esquerres (els sis anys del tripartit actual que ara ja semblen tenir una propera data de caducitat).
A sant de què s’ha de regular quin dia el botiguer pot vendre els seus productes a un preu més baix que el d’ahir? Qui sap millor que el propi botiguer quan li convé rebaixar estocs de la seva botiga, i quines són les mesures més adients per fer-ho, que no són només les simples rebaixes de preu a partir del dia que decideix el govern? A qui perjudico si jo trobo un comerciant disposat a vendre’m una corbata italiana de seda natural a meitat de preu el dia 19 de novembre, i jo estic disposat a fer l’operació aquell mateix dia? Per què tant el comerciant com jo ens hem d’esperar que arribi el 7 de gener per tancar l’operació? Quina diferència hi ha entre la data d’ahir, dijous 7 de gener, quan comencen oficialment les rebaixes, i el dijous 19 de novembre de l’any passat? Què carai sap el conseller Huguet sobre les necessitats puntuals de tresoreria d’una botiga, unes necessitats que segurament es podrien resoldre fent una rebaixa ics en els seus preus de venda, encara que fos en època fora de rebaixes? I què sap ell sobre les meves necessitats de compra?
La regulació de les rebaixes ho veig com una mesura governamental més per rebaixar la nostra llibertat de poder comprar i vendre quan més ens convingui a nosaltres i no quan més convingui al govern. Per tant, la meva proposta seria desregular les rebaixes, doncs els drets del consumidor que de vegades ens posem com a gran excusa hem d’entendre que ja queden suficientment protegits amb les lleis que regulen el comerç ordinari durant la resta de l’any.
5 comentaris:
molt bén explicat... jo no ho entés mai perquè ho tenen regualt això... i de fet no entenc perquè botiguers i consumidors ho permeten...
Sempre he escoltat l'explicaciu que diu que aquestes normes es fan per protegir el petit comerç. Perquè si el mercat fos del tot lliure, ara mateix ja estaríem, encara més, en les mans de les grans superfícies. No sé si és cert o no, però regular el mercat per protegir els petits comerços no és una tasca absurda. El petit comerç és importantíssim en la nostra societat, perquè manté una xarxa social i econòmica bàsica i, a més, dóna vida i seguretat als nostres carrers. No em vull allargar més, però qualsevol mesura que s'emprengui per impedir que els monstres comercials acabin amb la nostra xarxa de petits comerços i emprenedors, em sembla molt correcta.
En línia amb el que comenta la Clídice, si és possible combinar la no regulació amb la defensa del petit comerç (en front del gegantisme de les grans superfícies), m'hi apunto a ulls clucs.
Salut.
Totalment d'acord Miquel...fora normatives que només entorpeixen....bon any a tots els assidus del Radar...en Miquel ens dona una lliçó de seny amb cada post..
Kika,
No ho permeten, almenys no tots, però aquí es tracta de demostrar qui mana, i qui mana no és precisament el consumidor.
Clidice,
Tu dius que protegir el petit comerç no és una tasca absurda. I no ho és. Però per sobre de la "pretesa protecció" del petit comerç (uns quants ciutadans) hi hauria d’haver la protecció del consumidor (tots els ciutadans), i no crec que el consumidor es protegeixi a base de prohibicions i regulacions absurdes. És com això dels diumenges que permeten obrir les botigues, per exemple demà. Quines botigues obriran demà? A Barcelona, bàsicament les grans superfícies, i potser les botigues del centre. No obriran les botigues de barri, el petit comerç, almenys no ho faran les del meu barri. Per això parlava abans de la "pretesa protecció" del petit comerç. I això t’ho diu un que té al·lèrgia a les botigues en general i a les grans superfícies en particular, on difícilment m’hi trobaràs. El petit comerç s’ha de protegir d’altres maneres, bàsicament autoprotegint-se: oferint un servei més especialitzat, donant un tracte personalitzat al client, facilitant serveis paral•lels que no poden oferir les grans superfícies, etc. En resum, sempre he pensat que tot el què sigui retallar llibertats anirà en detriment del consumidor.
Ferran,
Bàsicament et diria el mateix que a la nostra amiga Clidice.
Trina,
Una lliçó de seny no ho sé, una mica de provocació per activar-nos tots plegats les neurones potser sí. De vegades ens quedem amb el missatge oficial del conseller de torn (“aquest govern protegeix el petit comerç”) i no fem l’esforç de mirar una mica més enllà.
Publica un comentari a l'entrada