L’anunciada entrada de la companyia aèria Ryanair a l’aeroport de Barcelona constitueix un pas més per consolidar una operativa low cost/low quality que no té res a veure amb el model de negoci que se’ns havia venut fins ara per l’aeroport de la nostra ciutat. S’està fent exactament el contrari del que els experts ens deien que s’havia de fer, mentre veiem amb sorpresa que en aquesta societat mig anestesiada i massa conformista quasi ningú es queixa de l’enredada. Amb Ryanair, Barcelona donarà un pas de gegant per convertir-se en el gran aeroport low cost del sud d’Europa, fins i tot en detriment dels de Girona i Reus. Recordem que el model de negoci que ens deien que es volia implantar era el d’un gran hub, és a dir, un aeroport basat en companyies aèries normals que enllaçarien a Barcelona els seus vols intercontinentals amb els europeus, però ara resulta que s’està consolidant el model basat en companyies low cost que només volen punt a punt. A ningú se li escapa que parlar dels diferents tipus de companyies aèries és parlar de les seves respectives clienteles tipus, capacitats econòmiques, etc. Dit en altres paraules, pocs directius de grans empreses veurem arribar a Barcelona amb aquesta companyia. En aquest sentit, no crec que sigui exagerat afirmar que l’arribada de Ryanair a Barcelona és una mala noticia per les justes aspiracions de la nostra ciutat, i això no exclou la possibilitat que algun dia em veieu a El Prat agafant un vol de Ryanair. No es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré.
Per cert, la competència s’ha posat nerviosa. Ara ha sortit el president de Vueling dient que volen rectificar l’estratègia de negoci d’aquesta altre low cost, en un intent de diferenciar-se de Ryanair. Però tothom sap que el hub del grup al que pertany Vueling, és a dir, Iberia, és i seguirà estant a Madrid. Tota l’estratègia del grup Iberia des de fa anys ha estat encaminada a potenciar Madrid en detriment de Barcelona, incloent-hi la suspensió de TOTS els vols d’Iberia exclosos els del pont aeri.
Per cert, la competència s’ha posat nerviosa. Ara ha sortit el president de Vueling dient que volen rectificar l’estratègia de negoci d’aquesta altre low cost, en un intent de diferenciar-se de Ryanair. Però tothom sap que el hub del grup al que pertany Vueling, és a dir, Iberia, és i seguirà estant a Madrid. Tota l’estratègia del grup Iberia des de fa anys ha estat encaminada a potenciar Madrid en detriment de Barcelona, incloent-hi la suspensió de TOTS els vols d’Iberia exclosos els del pont aeri.
16 comentaris:
Doncs jo no acabo de veure que sigui un moviment tant dolent per Barcelona. Vaig llegir que aquesta companyia operaria des de l'antiga terminal -que ara mateix no sé qui ocupa, perquè cap dels vols que he agafat jo amb diverses companyies des que es va obrir la nova T1 han sortit d'allà-; o sigui que començaríem a fer-la servir de nou (a menys que hi hagi alguna companyia que ho segueixi fent i jo no en tenia ni idea).
I no veig que sigui competència directa un vol de Ryanair BCN-"Frankfurt" (que et deixa a 2 hores de Frankfurt) que un suposat BCN-NY. Si per programar un vol de Ryanair no s'ha de treure un vol de Lufthansa, benvinguda sigui. I jo no he agafat encara cap vol de Ryanair, però si mantenen els preus que tenien fins ara, els que patiran seran els Vueling (i Girona i Reus, està clar), i no pas els vols transoceànics.
Però clar, sempre queda l'ombra de la sospita que els que manen ho estiguin fent, un cop més, molt malament.
algú ha cregut mai que Barcelona no sigui una sucursal de Madrid? és que al final sembla que ens n'oblidem sempre.
Arzar,
Sobre Ryanair una dada significativa: aquesta companyia rep la meitat de les reclamacions que fan els viatgers a Espanya (o a Catalunya, ara no ho recordo).
I sobre l'aeroport de Barcelona una altra dada: amb l’arribada de Ryanair més de la meitat dels vols seran "low cost", i al meu entendre aquesta tendència és imparable. "Barcelona low cost" potser formalment encara no ho és, però no tardarà gaire. I millor si m’equivoco.
Clidice,
Per això cal recordar-ho, hi ha molts despistats.
Home, les reclamacions no m'extranyen gens. Cobrant el que cobren, d'alguna banda han de sortir els diners, perquè no totes les vegades que et fan una gamberrada reclames. Però això ho sap tothom. I si vols viatjar per 5 euros, assumeixes riscos com aquest.
Sobre l'aeroport convertint-se en low cost, no sé exactament com funcionen els aeroports. Però sempre he tingut la idea que les taxes d'aeroport era el que obligava a tenir els avinos volant, perquè tenir-los parats era caríssim. Aleshores entrem en un peix que es mossega la cua. Si les taxes són altes Ryanair no vindrà a Barcelona perquè haurà de posar els preus dels bitllets altíssims i no agradaran als clients. Però aleshores tothom pujarà tarifes i la gent emprenyada. I si els deixem baixos, Ryanair veu mercat i hi entra.
A Londres, per exemple, volar a Heathrow és caríssim. Però els grans vols de les grans companyies hi passen. En canvi Ryanair no pot fer-ho. El que tinc bastant clar, és que si fer de l'aeroport un hub importantíssim passa per apujar taxes que apujaran el preu dels bitllets, la tindrem montada.
Arzar,
Evidentment tot té el seus pros i el seus contres, i partint de la base que la competència sempre és bona l’arribada de Ryanair al Prat segur que també té aspectes positius. Les taxes de Bcn diuen que no han baixat, però les taxes de Bcn eren fins ara el gran argument de Ryanair per no operar-hi. Ara hi operarà, de fet ja estan venent bitllets per quatre duros, però potser no ens expliquen altres contrapartides del contracte entre Aena i Ryanair que facin possible el miracle. Ens haurem d’esperar una mica per veure com evoluciona tot això. Mentrestant Ryanair ha anunciat avui que per primera vegada repartirà un dividend als seus accionistes.
Exacte, aguna cosa se'ns deu escapar...Ja veurem com acaba, esperem que bé.
Una reflexió. El Prat s'ha d'omplir i vist com està la terminal B, no han trigat gaire en donar el pas. Vista la solució final, és igual que sigui AENA o una empresa privada qui gestioni el Prat, per motius diferents, els dos miraran els seus objectius (AENA no tindrà en compte la visió catalana i l'emrpesa privada voldrà treure els millors beneficis de l'equipament gestionat).Això ho dic per lligar-ho a tota la gent que fa 2 anys deia que el Prat no s'havia de gestionar des d'un consorci público-privat amb preeminència de la Generalitat, sinó més aviat amb lògica exclusivament privada. No tinc una opinió clara, però aquest exemple em porta a defensar aquest posicionament per davant dels 2 extrems, que semblaven majoritaris en plena voràgine del debat. Dit això, com bé, dius, de Vueling ja no podem esperar res, vist que tenen intenció de mantenir-se com a base a Barcelona fonamentalment per una qüestió de proximitat tècnica. De fet, volen ser aeroport per fer transbordament de vols cap Europa perquè volen reduir la connexió des de Bilbao, Sevilla i València cap a l'exterior. Spanair serà la que patirà el tema, havia fet una politica de preus agressiva amb problemes de liquiditat.
Nois, reconec que sóc parcial (ex-Ryanair i ex-Vueling) però estic d'acord amb l'Arzar que la notícia no és tan dolenta, i per diverses raons:
(1) Primer de tot, és inevitable. Arran de l'ampliació del Prat i de la quasi-contemporània entrada en funcionament de l'AVE Barcelona-Madrid, a Barcelona hi ha quedat un munt de capacitat disponible. Si una companyia (tant se val si és Ryanair com una altra) demana drets d'aterratge i enlairament a Barcelona (és a dir, slots) no els hi poden pas negar, perquè n'hi ha de sobres i perquè, senzillament, no hi ha cap Administració que ho pugui vetar. Fóra il·legal. És més, les regles del joc a la Unió Europea incentiven l'entrada de nous operadors (que es tradueix en més competència i menors preus) fins al punt que en l'hipotètic cas d'escassedat d'slots al Prat (cosa que no es produirà en els propers 10 anys, per cert), Ryanair encara se saltaria uns quants llocs a la cua al ser (a) nou operador que (b) connecta el Prat amb aeroports amb els quals no hi estava connectat (Hahn, Òlbia, etc.). La llei en aquest sentit és claríssima.
(2) Ryanair ve a treure-li les castanyes del foc a l'aeroport. Us podeu imaginar que els costos fixos de manteniment de la T2 (la qual, per si sola, és encara un dels edificis més grans de tot Espanya) són enormes, o sigui que o acceptes l'entrada de noves companyies que tinguin la capacitat de generar volums de manera quasi immediata (i això ens du indefectiblement a les low-costs) o acceptes que AENA (i els mercats via deute, cosa difícil ara com ara, o bé el contribuents, via pressupostos) hagi d'abonar uns costos inassumibles.
(3) Entre els catalans, i en sap greu dir-ho, hi ha hagut massa "wishful thinking" en relació a les possibilitats dels nostres aeroports, un fenòmen que ha estat exacerbat per les campanyes de premsa que ha dut a terme Spanair (han creat unes expectatives que no seran mai capaços d'acomplir). Barcelona (amb o sense un Estat hostil; ni tan sols crec que amb un Estat català les coses anessin gaire millor) ho té molt i molt magre per esdevenir un hub intercontinental, perquè els signes dels temps van en una altra direcció: mitja dotzena, màxim, de hubs a Europa. Les decisions estratègiques preses per companyies de tot el continent indiquen, a la llarga, un sol hub per companyia (màxim dos, si el hub inicial porta camí de col·lapsar-se). Són decisions que des d'un punt de vista empresarial són del tot impecables. És a dir, el regust amarg que pot deixar l'entrada de Ryanair al Prat no és pas culpa de Ryanair sino de les expectatives irrealistes i irrealitzables generades a l'entorn del nostre aeroport i alimentades tant per la nostra societat civil com pels nostres mitjans.
Per finalitzar, nois, només dir-vos que moltes de les crítiques que rep Ryanair (cutre, barata, motxillera...) només denoten l'existència d'una ideologia subjacent del tot inaceptable, per retrògrada i il·liberal: tothom, ric o pobre, té dret a la mobilitat i a fer-ho en les millors condicions possibles, incloent-hi el preu. És ben trist, que en tots aquests anys que he estat en aviació, el discurs públic s'hagi allunyat tan poc dels seus prejudicis inicials a l'entorn d'aquest tema.
Alfons,
Gràcies per les teves informacions.
Estic bastant d’acord amb els punts 1 i 3.
Sobre el punt 2 tu dius que "Ryanair ve a treure-li les castanyes del foc a l’aeroport". Jo en canvi penso que Ryanair va a la seva i només intenta guanyar quota de mercat i generar beneficis al preu que sigui, i ben fet que fa.
Sobre el darrer paràgraf, em sembla que les teves conclusions son un pèl precipitades. Ryanair maltracta el client i denunciar-ho com jo he fet sovint des d’aquest blog no té res a veure amb ideologies.
Miquel,
Quan dic que Ryanair "ve a treure-li les castanyes del foc a l'aeroport" no parlo pas d'intencions sino d'efectes.
És evident que la intenció de Ryanair és la de maximitzar el benefici per als seus accionistes (que és l'única obligació que qualsevol empresa mínimament seriosa hauria de tenir, tot respectant de manera escrupulosa -per descomptat- el marc legal vigent; t'asseguro que no totes les aerolínies -i certament no pas a casa nostra- poden proclamar els mateixos principis). I un dels principals efectes col·laterals de l'operació de Ryanair al Prat seria, per tant, que AENA (i tots els contribuents amb ella) tindria un problema força menor amb la T2.
Respecte a si Ryanair maltracta o no al client, mira Miquel, jo ho poso molt en relació amb el meu punt 3: les expectatives. Si véns amb expectatives de companyia de bandera i et trobes amb el producte Ryan, sí, potser et sentiràs maltractat. Però la majoria de passatgers ja saben el pa que s'hi dóna i Ryanair és, de fet, brutalment honesta amb les expectatives que genera.
Si la gent vota amb els peus i tria Ryanair (que tindrà més de 70 milions de passatgers enguany: ja és de fet la primera aerolínia tant a Catalunya com a Espanya) és perquè, al capdavall, el producte els compensa. Perquè d'alternatives sí que n'hi ha, i força: que jo sàpiga, Ryanair no opera pas en règim de monopoli.
I perdona que insisteixi, Miquel, però de prejudicis a l'entorn de les companyies de baix cost n'hi ha a manta (els he hagut d'aguantar durant anys) i generalment provenen d'aquells (tant al sector públic com privat) que no es paguen el passatge de la seva butxaca sino que s'ho han fet per manera que els hi paguem els altres, bé sigui com a contribuents o com a accionistes. Vet aquí les bicoques de què solen gaudir els creadors d'opinió.
T'asseguro que quan un es paga les coses amb el seu propi pecuni, les coses solen adquirir tota una altra perspectiva.
Alfons,
Només uns aclariments: sóc dels que em pago els bitllets, sempre, sense excepció. Sóc dels que només viatjo amb Ryanair si no tinc alternativa, i això em passa més sovint del que m’agradaria. I segueixo pensant que el servei de Ryanair deixa molt que desitjar, però si vols que d’això en diem que aquesta companyia és "brutalment honesta" per mi cap problema. També diuen (ells mateixos ho expliquen ufanosos a la seva revista) que és la companyia que perd menys maletes, però no ens diuen quin és el ràtio de maletes facturades comparat amb la competència.
Miquel - per descomptat que no insinuava pas que tu no et pagaves els passatges :-) Generalment, no parlo mai amb segones, que és una cosa que trobo odiosa. De tota manera, les meves excuses si t'he pogut confondre amb un redactat poc feliç.
Entrant en matèria, et puc assegurar que els indexs operatius de Ryanair són del tot fiables: no hi ha ni manipulacions ni maquillatges de cap mena.
Quant al número de maletes perdudes la raó no és pas el poc volum d'equipatge facturat que apuntes (tot al contrari: com que la majoria de tràfic de Ryanair és vacacional, el número de maletes facturades és de fet superior a la mitjana del sector; els passatgers de negocis generalment no facturen mai). La molt baixa taxa de pèrdua de maletes s'explica per l'absència de vols de connexió, que són la principal font d'aquest problema.
També hi contribueix l'operativa en aeroports més simples, cosa que és també el factor clau en els bons índexs de puntualitat i de vols completats.
Si Ryanair fes vols de connexió i si operés només (o principalment) des d'aeroports grossos, no et càpiga dubte que els índexs de servei al client serien molt pitjors.
De tota manera (i ho he viscut de primera mà) et puc assegurar que l'ethos de l'empresa és particularment estricte amb l'acompliment d'aquests ratios, fins al punt de l'histerisme, i que en aquestes tres variables (puntualitat, cancel·lacions i maletes perdudes) ara com ara no tenen rival.
No cal dir que el que realment importa al passatger és arribar a destinació, arribar-hi a l'hora i arribar-hi amb l'equipatge. La resta està molt bé per a qui vulgui i pugui pagar un premium, però des del punt de vista de la prestació del servei, no és essencial sino purament accessori.
Alfons,
Gràcies per les teves informacions. Ja que acabar, Germà Bel, expert en aquests temes, també deia ahir en una entrevista al 3/24 que "l’arribada de Ryanair a Barcelona és una mala noticia".
Miquel, el conec i l'he llegit a bastament. Coincidiràs amb mi, però, que força sovint la excel·lència tècnica (o artística) no ve necessàriament acompanyada per la lucidesa intel·lectual: les credencials universitàries no donen pas el monopoli de la raó, i tot sovint l'acadèmia confon els desitjos (el wishful thinking que t'esmentava en el meu primer comentari) amb la realitat més repatània.
Guaita si no el que pots trobar a l'hemeroteca d'El Siglo, arran de la victòria de Zapatero al congrés del PSOE del 2000:
La nueva oposición
25 de setembre del 2000
"A Jordi Sevilla correspondería una de las comisiones con mayor responsabilidad, tras el comité director, al situarse como portavoz de la amplísima Comisión de Economía y Hacienda en la que se engloba la antigua de Industria, desaparecida al igual que su ministerio en esta legislatura. Sin embargo, Caldera ha colocado a su lado a otro de los más significados miembros del núcleo duro de Rodríguez Zapatero, el catalán de 37 años Germà Bel, quien ya se ocupa de la todavía no creada “viceportavocía de Economía”, a la espera de que las negociaciones con el PP permitan que esta comisión cuente con varios portavoces dada su amplitud. De la misma manera, Arantza Mendizábal se situaría bajo el paraguas de Sevilla como responsable de Industria."
L'article sencer el pots trobar aquí. Tingues en compte, si us plau, que El Siglo és un setmanari molt alineat amb el partit socialista, o sigui que escrivien amb coneixement de causa.
És el que té de bo tenir les hemeroteques a l'abast d'Internet, que tot queda registrat.
Amb això crec que ja podem matar el tema.
Alfons,
D'acord, donem el tema per tancat.
Publica un comentari a l'entrada