.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 14 de juny del 2010

Sense sorpreses

Vaig començar a sospitar que potser hi podria haver una sorpresa d’última hora quan el diari La Vanguardia va optar per deixar escandalosament de banda una mínima dosi de la neutralitat i va decidir jugar totes les seves cartes a favor d’un dels candidats a la presidència del Barça, menystenint els altres tres i donant per fet que el seu patrocinat seria el proper president de l’entitat. Sigui com sigui la sorpresa finalment no s’ha produït i Rosell i La Vanguardia han guanyat les eleccions, i tant el nou president com el seus patrocinadors es mereixen una felicitació, tot i que d’aquest procés també se’n poden treure dues lliçons.

La primera: com diu la dita, no diguis mai blat fins que no sigui al sac i ben lligat, i jo encara hi afegeixo, i facturat i cobrat i comprovat que el xec és bo. Rosell i La Vanguardia han pecat al meu entendre d’un excés de confiança i de prepotència que personalment no m’han agradat. Després dels desmesurats excessos pro Rosell dels últims dies hagués estat curiós veure la portada de La Vanguardia d’avui si no hagués guanyat el seu patrocinat.

La segona lliçó té a veure amb el fet que el candidat continuista que tenia el suport explícit del president sortint hagi tret uns resultats més que discrets. I és que no sempre determinats apadrinaments donen els resultats que sobre el paper poden semblar positius a primera vista. No recordo quin dels quatre candidats va dir que Laporta no ha estat el millor president del Barça sinó el president de la millor època del Barça, que no és exactament el mateix, i d’alguna manera els minsos resultats obtinguts pel seu patrocinat han deixat cadascú al seu lloc.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

en Laporta no ha pogut eclipsar l'enorme personalitat d'en Guardiola. La gent, però, no se n'adona que el Pep no és l'entrenador del bàsquet ni de les altres seccions?

Ahir, però, veient les imatges del personal, vaig pensar que, fet i pastat, tenim tot allò que ens mereixem, perquè de fer el ridícol en sabem un munt.

Anònim ha dit...

Ha guanyat el candidat dels poders fàctics del país: els Godó, Zeta, Prisa i tot el nuñisme estan a hores d'ara fent salts d'alegria.
La campanya de tots els principals mitjans al seu favor ha estat descaradíssima. Ha tingut 5 anys de temps per a fer precampanya, i això tb ha estat un gran avantatge per a ell.
Per sort, el Laporta ha sentat unes bases que li costaran d'arrencar. Esperem que no ens torni a fer anar enrere.

Alfons Claver ha dit...

Arrencaran les senyeres de les samarretes per tal de no ofendre ses senyories del Club de Polo?

Molt en línia amb l'article del Miquel, he deixat tres comentaris al blog del meu amic Andreu Orte, que crec que us poden interessar:

http://aorte.blogspot.com/2010/06/el-president-de-tots.html

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Albert i Alfons,
Moltes gràcies per les vostres aportacions. Estic segur que el soci del Barça (jo no ho sóc) no s’ha equivocat i ha triat el millor dels quatre o, si voleu, el que a ells els semblava el menys dolent els quatre.