.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 5 de gener de 2011

El Brasil que deixa Lula vist des d’Europa

Brasil, i concretament el sud del país on hi he estat diverses vegades i sempre n’he marxat ben impressionat, és un dels llocs on no m’importaria gens instal·lar-m’hi. Amb totes les excepcions que hi vulguem posar, que evidentment hi són, veig Europa mirant més al passat que al futur, mentre que Brasil té un present i un futur molt més brillants que el seu passat. I el que és més important: els brasilers ho saben i s’ho creuen. És aquesta la gran diferencia que hi ha entre un país jove i emergent com Brasil i una Europa més aviat decadent. A Europa hem estirat més el braç que la màniga, és a dir, allò de treballar poc i viure bé. A Europa estem massa ben acostumats, gaudim d’un estat del benestar que dissortadament ara comencem a tenir clar que no ens el podem pagar i que, per tant, ens agradi o no anirà a menys. Es comença a tenir la sensació que en el millor dels casos els europeus ens estancarem, i no estic parlant d’uns pocs anys sinó d’un termini més llarg de temps. Sóc molt conscient que dir aquestes coses és força impopular però tampoc porta enlloc amagar el cap sota l’ala. Sempre és més pràctic ser realista que viure enganyat, i la realitat ens diu que ara mateix les perspectives d’Europa no són massa brillants comparades amb les d’altres indrets com, per exemple, Brasil.

Quan l’any 2002 Luiz Inácio Lula da Silva va guanyar les eleccions brasileres, coneixent el passat sindicalista del nou president alguns ens vàrem mostrar escèptics sobre com enfocaria la seva presidència. Però aviat es va veure que aquelles previsions pessimistes estaven equivocades, i vuit anys després no em sap greu admetre que, com molts, em vaig equivocar de mig a mig. Segons una bona part dels brasilers i dels organismes internacionals Lula ha estat un molt bon president, i ha deixat el càrrec amb un altíssim grau de popularitat. És precisament per això que, seguint la recomanació de Lula, a les últimes eleccions els brasilers van votar massivament per Dilma Vana Rousseff, perquè era el vot de la continuïtat d’unes polítiques que s’han demostrat raonablement positives per a una majoria dels brasilers.

Mirat des d’Europa i amb la perspectiva dels vuit anys de Lula a la presidència, amb el triomf electoral de Rousseff he deixat de banda l’escepticisme que vaig manifestar fa vuit anys quan las va guanyar Lula. Tot sembla indicar que la senyora Rousseff no es desviarà gaire de la línia marcada per Lula, almenys això és el que repetidament han dit ells mateixos. De moment ja és tot un símptoma que part de l’equip de Lula segueixi amb Rousseff. Tot plegat ens demostra que un líder sindical com Lula o una antiga guerrillera com Rousseff poden evolucionar i arribar a ser uns bons polítics. Cóm governarà la senyora Rousseff encara està per veure però de moment la cosa pinta bé. Lula ja ho ha demostrat.

2 comentaris:

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Miquel, felicitats per l'escrit, m'ha agradat molt. Lula ha estat un exemple per a la política en uns temps en els quals el noble art de governar està en hores realment baixes. Dilma té tots els números per ser una digna successora. El cas de Brasil és un motiu per a l'esperança i no estaria malament que a Europa en prenguéssim nota...

Miquel Saumell ha dit...

Clara,
Per això n’he parlat, perquè a Europa tots en prenguem bona nota, que de vegades aquestes notícies aquí passen una mica desapercebudes.