Paracaigudisme polític

Moltes vegades he escoltat crítiques, unes crítiques que comparteixo, per les pràctiques paracaigudistes del PP, que especialment a les eleccions municipals escullen com a candidats a l’alcaldia de determinades poblacions catalanes a personatges que no només no viuen al municipi que pretenen governar sinó que ni tan sols hi tenen cap vinculació. La raó del PP per actuar així –ells mateixos m’ho han explicat- és molt senzilla; si no tenen militants al poble els candidats s’han d’anar a buscar més lluny, ni que només sigui per cobrir l’expedient de presentar candidatura pròpia a com més municipis millor. Però amb molt poques excepcions (ara mateix penso en Vic, amb un alcalde d’Unió que no hi viu, o el cas de l’anterior batlle socialista de Santa Coloma de Gramanet, que també vivia a Barcelona) aquestes candidatures estan condemnades al fracàs. A les eleccions municipals es vota més a la persona que al partit, i difícilment un candidat podrà recollir gaires vots si no hi viu i no el coneix ningú.

Al marge del que digui la llei, que em sembla que no ho contempla, penso que seria més que raonable que el candidat visqués a la població d’on pretén ser-ne l’alcalde, de la mateixa manera que tampoc s’entendria gaire que el candidat a governar Catalunya visqués a Zamora o a Montpeller. Doncs bé, amb les benediccions suposades però no oficialment reconegudes per part del seu partit, la senyora Tura, que no viu ni té intenció d’anar a viure a Barcelona segons ha dit ella mateixa, ara pretén ser-ne l’alcaldessa o, per ser més precisos, la candidata del seu partit a les properes eleccions municipals.

Diuen que la senyora Tura va ser una bona alcaldessa de Mollet. No ho discutiré, suposo que si els seus administrats la votàvem devia ser per alguna cosa. Recordo, això sí, que quan ella era alcaldessa, els divendres al matí anava amb altres alcaldes de la zona a fer soroll al peatge de Mollet exigint la seva desaparició, just fins al moment d’entrar al govern de la Generalitat i... avalar-ne la seva continuïtat. Visca la coherència dels nostres governants! De fet, set anys després durant els quals Tura ha estat consellera de la Generalitat, el peatge de Mollet continua existint; ahir mateix vaig tornar a pagar els 1.42 Euros que demanen per creuar-lo. I sobre si va ser una bona consellera d’interior, si la comparem amb el seu col·lega Saura evidentment Tura guanya per golejada. De la mateixa manera que si per l’alcaldia de Barcelona l’hem de comparar amb l’actual alcalde poca gent dubta que, almenys sobre el paper, qualsevol candidat farà més bon paper que Hereu, que diuen que és el pitjor alcalde de Barcelona des de la fundació de Barcino pels romans. Però al meu entendre aquesta operació de paracaigudisme a corre cuita no evitarà que, després de trenta-dos anys de govern continuat socialista, el proper alcalde de Barcelona sigui el senyor Trias, i per primera vegada des del restabliment de la democràcia l’alternança política també serà una realitat a la meva ciutat.