Diuen que rectificar és de savis, però no deixa de cridar força l’atenció que de ser nomenat español del año es pugui passar uns anys més tard a declarar-se gairebé independentista català. Això de Jordi Pujol, la seva posició revisada d’abans d’ahir sobre l’opció d’una Catalunya independent, una opció política que en els darrers anys han anat abraçant un nombre creixent de catalans, té més importància de la que a primera vista pugui semblar. Pujol fa molts anys que es dedica a la política però no recordo que mai s’hagués manifestat en aquests termes tan contundents. Diria que Pujol se’ns ha tornat independentista, o almenys això em sembla deduir després de llegir el seu article un parell de vegades. Segurament a Espanya seguiran fent veure que aquí no passa res, que tot segueix igual, que prietas las filas i tota la pesca. Però repeteixo, que un home moderat com Pujol també hagi decidit manifestar-se en aquests termes és per rumiar-hi una mica. I els dirigents polítics espanyols farien bé en llegir-se lentament les seves reflexions i meditar-les a fons. No sé si des d’Espanya encara són a temps de rectificar i mirar de reconduir la situació, ni tampoc sé si a Espanya hi ha la sensibilitat política necessària per plantejar-se la possibilitat de fer un gir copernicà en la seva política cada dia més anticatalana. Ho repeteixo per evitar confusions: política espanyola cada dia més anticatalana. No ho sé però intueixo que ara ja és massa tard. Si un dia a Espanya s’aixequen el matí i llegeixen que la majoria dels catalans ha optat de manera democràtica i sense temors ni complexos per la independència de Catalunya, no podran pas al·legar que al llarg d’aquests darrers anys no han rebut avisos a dojo en aquest sentit. Ens podran enviar l’exèrcit i la Guardia Civil (no crec pas que ho facin, encara que els empari la seva constitució) però el que és segur és que no podran al·legar desconeixement del que s’està coent a Catalunya. Diguem-ho clar i català, els principals responsables de la deriva independentista que hi ha a Catalunya viuen a 600 quilometres de Barcelona en direcció oest. I si en deuen ser de convincents que fins i tot han convençut el president Pujol.dijous, 27 de gener del 2011
Pujol també
Diuen que rectificar és de savis, però no deixa de cridar força l’atenció que de ser nomenat español del año es pugui passar uns anys més tard a declarar-se gairebé independentista català. Això de Jordi Pujol, la seva posició revisada d’abans d’ahir sobre l’opció d’una Catalunya independent, una opció política que en els darrers anys han anat abraçant un nombre creixent de catalans, té més importància de la que a primera vista pugui semblar. Pujol fa molts anys que es dedica a la política però no recordo que mai s’hagués manifestat en aquests termes tan contundents. Diria que Pujol se’ns ha tornat independentista, o almenys això em sembla deduir després de llegir el seu article un parell de vegades. Segurament a Espanya seguiran fent veure que aquí no passa res, que tot segueix igual, que prietas las filas i tota la pesca. Però repeteixo, que un home moderat com Pujol també hagi decidit manifestar-se en aquests termes és per rumiar-hi una mica. I els dirigents polítics espanyols farien bé en llegir-se lentament les seves reflexions i meditar-les a fons. No sé si des d’Espanya encara són a temps de rectificar i mirar de reconduir la situació, ni tampoc sé si a Espanya hi ha la sensibilitat política necessària per plantejar-se la possibilitat de fer un gir copernicà en la seva política cada dia més anticatalana. Ho repeteixo per evitar confusions: política espanyola cada dia més anticatalana. No ho sé però intueixo que ara ja és massa tard. Si un dia a Espanya s’aixequen el matí i llegeixen que la majoria dels catalans ha optat de manera democràtica i sense temors ni complexos per la independència de Catalunya, no podran pas al·legar que al llarg d’aquests darrers anys no han rebut avisos a dojo en aquest sentit. Ens podran enviar l’exèrcit i la Guardia Civil (no crec pas que ho facin, encara que els empari la seva constitució) però el que és segur és que no podran al·legar desconeixement del que s’està coent a Catalunya. Diguem-ho clar i català, els principals responsables de la deriva independentista que hi ha a Catalunya viuen a 600 quilometres de Barcelona en direcció oest. I si en deuen ser de convincents que fins i tot han convençut el president Pujol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Si que és sonat, perquè en Pujol sempre ha estat espanyolista convençut, el seu somni sembla que era un estat a l'alemanya, però donem per bo que hagi caigut del ruc, ni que sigui després d'haver passat tants anys manant i portant-nos, també, a aquest atzucac. Els tancs? Si hi ha una voluntat real per la independència, imagino que caldrà tenir les complicitats adients a Brussel·les, no m'imagino una guerra intereuropea, de moment.
Clidice,
Jo tampoc, la veritat, hi han altres maneres de fer el ridícul.
Hola, Miquel i Clidice:
vaig anar a llegir la notícia a La Vanguardia digital, vaig fer una ullada als comentaris i n'hi havia un que deia "creía que vería antes una vaca volando que oir semejantes declaraciones de Jordi Pujol. No salgo de mi asombro...", més o menys. Jo vaig pensar "ja era hora", jo que fa pocs mesos no ho veia clar, i mira on sóc ara... Potser ara que en Pujol ho ha dit... Perquè si ho ha dit ell, es que la cosa està tan malament com pinta i es que ho veu molt clar.Jordi Pujol dixit.
Isabel,
Gràcies pel teu comentari. Pujol ha escrit el que ha escrit però no tothom ho interpreta de la mateixa manera. Des d'Unió, per exemple, deien ahir que això no és una declaració d’independentisme sinó només un avís seriós dirigit a la metròpoli.
Publica un comentari a l'entrada