Hi ha un refrany molt adient per il·lustrar el tema d’avui: a sants i a minyons no els prometis si no els dons. Ja fa uns quants dies que tenim un nou govern presidit per una persona que durant la campanya electoral de promeses molt concretes que jo recordi només ens en va fer dues: eliminar l’impost de successions i eliminar la limitació de vuitanta per l’autopista. La primera no m’afecta perquè aquest impost l’he pagat dues vegades en pocs anys i difícilment em tocarà pagar-lo una tercera vegada. La segona m’afecta molt directament, i cada vegada que surto de Barcelona i agafo l’autopista miro si ja s’han retirat les plaques metàl·liques amb el “80” de la vergonya. Evidentment en el programa electoral d’Artur Mas també hi havien altres promeses, però eren d’aquelles que es poden interpretar de diferents formes segons qui les llegeixi; és a dir, no tan concretes com aquestes dues.Però fins al moment les plaques del “80” continuen als seus llocs i els radars segueixen retratant als que corren massa a criteri de qui va decidir aquesta tonteria de fer-nos anar per l’autopista com qui diu al pas de l’antiga diligència que feia el trajecte entre Igualada i Barcelona (a la foto). Un incís, a vuitanta en quarta el meu cotxe contamina un cinquanta per cent més que a 120 en cinquena velocitat, i ho recordo ara perquè la contaminació ambiental va ser la gran excusa per reduir el límit de velocitat a l’autopista. Sigui com sigui, darrerament he escoltat des d’àmbits governamentals declaracions del tipus “això no és tan clar com semblava, ho hem d’estudiar més a fons, es crearà una comissió d’experts, etc.”, i tot sembla indicar que aquesta promesa de reintroduir el sentit comú en la conducció per autopista corre el risc que se l’emporti el vent. Vull aclarir que només parlo de la limitació de vuitanta i no de la velocitat variable, que són coses diferents tot i que sempre hi ha qui tendeix a barrejar-les.
Com diuen més enllà lo prometido es deuda, i en aquest cas no costaria gaire complir allò que s’ha promès. El retorn a la normalitat de les autopistes només depèn de la voluntat política de tirar endavant quelcom que se’ns va prometre repetidament durant la recent campanya electoral. I hem de suposar que els que van guanyar les eleccions s’ho havien estudiat a fons i ho tenien perfectament clar. Per tant, ara només els cal enviar uns operaris amb uns tornavisos i unes claus angleses amb l’ordre que treguin les plaques, i deixar així de marejar la perdiu amb nous informes. Si no es fa aviat alguns començarem a veure-hi un incompliment flagrant. I d’aquí a considerar la possibilitat que de cara a les properes eleccions potser haurem de fer determinades recomanacions de vot o, més concretament, de no vot, només hi ha un pas. A sants i a minyons no els prometis si no els dons.
15 comentaris:
L'altre dia ho comentàvem això, sembla que ara no ho tenen tan clar. Si en aquesta cosa dubten, m'esgarrifo de pensar en la resta :(
"Les promeses polítiques no s'acsotumen a complir."
Clidice,
Jo crec que sí que ho tenen clar, i estic segur que aquestes plaques de “80” acabaran desapareixent aviat de les autopistes. Però sembla ser que per donar l’ordre necessiten una mica d’empenteta...
Joan P,
Interessant l’enllaç que ens proposes, però que no s’acostumin a complir no vol dir que no ens podem queixar si no es compleixen.
1/
Doncs jo m'alegro que s'ho estiguin repensant. Crec que és una de les poques coses bones que va fer l'anterior govern, malgrat les crítiques rebudes. No és una mesura per "fotre" els automobilistes i ultrapassa el fet que hi hagi o no menys accidents, sinó que afecta directament la salut de la població. La contaminació a Barcelona ultrapassa de molt la que recomana l'Organització Mundial de la Salut pel que fa a micropartícules generades pels vehicles. No són únicament els gasos emesos pels motors d'explosió, també cal tenir en compte les micropartícules que es generen en les frenades, pel desgast del fre i a causa del fregament dels pneumàtics contra l'asfalt, que és molt més gran si cal frena a més velocitat.
i 2/
No m'agrada fer propaganda del meu bloc, però hi he escrit sobre aquest tema diverses vegades i hi he posat enllaços a estudis epidemiològics que abonen la decisió presa de limitar la velocitat. Reduint la contaminació es podrien estalviar cada any uns quants milers de morts i molts milers de bronquitis cròniques i agudes i d'atacs d'asma. Suposant que la salut de la gent no els importés, potser sí que els hauria d'importar la despesa sanitària que això representa, més de 6000 milions d'euros. El que em sembla vergonyós no és que les plaques encara hi siguin, sinó que això no s'hagi explicat bé a la població per fer entendre la raó de la mesura. Disculpeu el rotllo, però algú ho havia de dir.
Entenc el teu posicionament Lectora i no nego que hi puc estar d'acord, en part. Em va semblar terriblement demagog el missatge de CiU, però també estic en complet desacord en com el senyor Saura (a qui el seu partit ha sabut "amagar" convenientment en aquestes eleccions), s'ha limitat a mesures merament punitives per aconseguir allò que, teòricament, volia.
Visc en un poble sense tren i amb un servei deficitari d'autobusos. O sigui que pateixo una mica els problemes d'haver de tenir 3 cotxes a casa, ja que som 6 adults i ens hem de desplaçar, no per gust, sinó perquè, després d'haver-nos convertit en poble dormitori, no hi ha gaire possibilitats de feina, com tampoc tenim combinacions amb la Universitat de Bellaterra, per exemple, sinó és un sol autobús a les 7 del matí.
Recordo vagament, ja em corregireu si l'erro, que el senyor Saura també va parlar del carril bus. A mi m'hagués agradat veure aquest carril, m'hagués agradat una aposta seriosa pel transport públic i que no fossin les multes per reduir la velocitat les que haguessin "arreglat" les estadístiques, sinó que la gent hagués pogut comprendre que el transport públic era eficient i pràctic. Una aposta pel transport electrificat, per exemple. Però tampoc, perquè sembla que l'electricitat no és bona i ens cal desplaçar-nos amb cotxes amb llum d'oli (perdó pel sarcasme).
Vaja, en definitiva, que prendre UNA mesura, sense que això vagi acompanyat d'una pila d'altres mesures, no sé jo si és cap gran cosa. Si el govern anterior hagués fet una aposta valenta i eficaç per millorar la qüestió jo l'hagués aplaudit, i ho faria si ho fes aquest, cosa que dubto. Però cap dels governs que hem tingut fins ara ha pensat el territori més enllà d'on tenen el pis i la torre.
I, per cert, la meva al·lèrgia, en els últims anys s'ha empitjorat, i això que la Kao, la Solvay i l'abocador de Can Mata no van en cotxe.
Ei, de superbonrotllo eh!
Perdó, he escrit "s'ha empitjorat" i volia dir "ha empitjorat", cada dia més aculturada als veïns :(
(Anit Blogger va entestar-se que no sortís el meu comentari. Gràcies Jaume per incloure'l en dues etapes.)
Clídice diu: "I, per cert, la meva al·lèrgia, en els últims anys s'ha empitjorat, i això que la Kao, la Solvay i l'abocador de Can Mata no van en cotxe."
Això em recorda el que estan dient ara moltes persones fumadores, que es queixen que només s'hagin pres mesures contra el fum del tabac i en canvi els cotxes segueixin contaminant.
Què voldrien, doncs, que les coses seguissin igual? El que s'hauria de fer és continuar amb altres mesures. Millorar el transport públic és fonamental i hauria de ser prioritari en qualsevol govern. Una bona xarxa de transport públic animaria la gent a deixar el seu cotxe.
Hola Lectora,
Moltes gràcies pel teu comentari. Aquí hi ha dos debats: el tècnic (és el teu enfocament) i el polític (el meu), i sobre quin model de societat volem. Ja pots suposar que no discutiré les dades tècniques que ens aportes doncs tu hi entens molt més que jo. Les dono totes per bones. Aquí hi ha dos models de societat. El de Saura i companyia és un, i el meu és l’altre. Que els cotxes contaminen ja ho sabem, i que produeixen morts a les carreteres també. Com també contaminen les fàbriques i el "progrés" econòmic en general (sí, ja sé que d’això alguns no en diuen progrés). Jo sóc partidari d’un quart cinturó ràpid i ell vol una ronda lenta i plena de rotondes. Jo vull que hi hagi industria i que la gent tingui feina i pugui menjar, encara que això representi uns certs costos ambientals, i ell vol foragitar una bona part de l’activitat econòmica. Fent una mica de demagògia, ell vol que la gent pugui respirar sense cap risc encara que no pugui menjar, i jo vull que la gent pugui menjar encara que no respiri un aire 100% pur. Dit això, no hi ha cap estudi que digui que la limitació de 80 ha millorat la contaminació. La contaminació ha millorat lleugerament, sí, perquè degut a la crisi moltes empreses han tancat i ara hi ha molta menys circulació que fa tres anys. Bé, aquest és el meu punt de vista, i a lo millor el terme mig seria la posició ideal. Ni velocitat lliure com a determinades autopistes alemanyes ni velocitat de tartana com aquí. A mi em semblaria bé fixar un límit de 130 o 140 per autopista, combinat amb una velocitat variable a les entrades de les ciutats.
Participo al debat. A veure, el que s'està debatint aquí és una cosa més senzilla. CiU considerava que allò dels 80 per hora era una dèria mediambientalista dels d'iniciativa (vist que ERC no deia res i al PSC estaven més per la velocitat variable). Des del punt de vista mediambiental, està clar que la millor solució és que ningú agafi el cotxe, i no per aquest motiu posarem una norma. Ara bé, CiU entra i els experts del departament li diuen que allò dels 80 per hora potser no és ni tant sols efectiu mediambientalment parlant, però té una alta eficàcia en termes de prevenir la congestió. Parlo de prevenir, no d'eliminar-la. És un debat internacional, no exclusiu d'aqui, tot i que el comportament dels conductors en vies de 3 o més carrils és diferent al que trobem en altres realitats (aquí es tendeix a ocupar el carril del mig en excés).
Per tant, la solució proposada pels experts en mobilitat és la velocitat variable en funció del fluxe de vehicles per evitar que la velocitat inferior a 120 dels cotxes dels carrils centrals no afecti indirectament la circulació del carril exterior (que és el que s'ha detectat).
Per tant, efectivament incompleixen una promesa, però no pas per una qüestió mediambietnal sinó perquè el tema és veritablement més polièdric del que es pensaven.
Clidice,
Sobre la teva al·lèrgia, ja veuràs com quan eliminin les plaques de 80 i, llavors sí, es redueixi la contaminació degut al trànsit, notaràs una millora... tot i que potser no estaria de més que aquestes empreses que dius milloressin els seus filtres, o n’hi posessin allà on fa falta.
Andreu,
De bon rotllo i de bon humor, si la velocitat variable que dius que propugnen els socialistes consisteix en variar només a la baixa partint dels 80 (cas de la carretera de l’aeroport, per exemple), quasi que em quedo amb els 80 fixos de Saura. Vull dir que no sé què és pitjor: si conduir tranquil·lament a 80 per una autopista de quatre carrils sense trànsit... o tenir-ho de fer encara a menys velocitat en condicions similars.
No, la proposta del conseller Nadal era i és similar al que acabarà fent CiU (entre 80 i 120 en funció del tram i el trànsit). A la nit, per exemple, més a prop dels 120. Si vols tiro d'hemeroteca. Sota el meu punt de vista és un error que el trànsit ho gestioni interior i no obres públiques, que és on són els "enginyers".
Crec que la gestió hauria de ser interedepartamental. Els enginyers saben del funcionament de motors o de la construcció de carreteres; els d'interior, de seguretat viària; els epidemiòlegs, de salut pública. Són molts factors els que cal tenir en compte.
Allò que s'hauria d'aconseguir és que la contaminació de micropartícules es reduís als nivells que recomana l'Organització Mundial de la Salut. I a Barcelona i rodalies, aquests nivells s'ultrapassen amb escreix. La gent té pressa per arribar als llocs i s'exaspera si no li deixen circular a 120 km/h; i a més, amb cotxes que semblen camions. Potser si augmentessin el preu del gasoil als particulars, s'ho pensarien abans de comprar un 4x4 o de circular amb aquests vehicles com si fossin utilitaris.
Lectora,
Jo també penso que els 4x4 haurien de tenir una fiscalitat molt més elevada, tant en la compra del vehicle com en el combustible, sigui gasoil o gasolina.
Potser caldria matisar una mica, que hi ha molta gent que els necessita, que no és només un vehicle, sinó una eina. No pensem mai que Catalunya no és només Barcelona. Amb fer que no poguessin circular per les ciutats grans, per exemple, ja hi guanyaríem.
Publica un comentari a l'entrada